Avui es commemora el dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, un dia que hauria de deixar d'existir ben aviat. O bé, en lloc de desaparèixer, que només fos per commemorar una cosa que passava i que ha deixat de passar.

Un dia del tot lamentable que s'hagi de celebrar perquè és un fet que, simplement, no hauria de tenir lloc.

La violència, ja no només cap a les dones sinó sota qualsevol circumstància, no hauria de ser permesa per la societat. I és que aquest és precisament el gran problema d'aquest tipus de violència. Que la societat potser no està prou conscienciada del que s'ha de fer davant d'aquestes situacions. Tolerància zero, però no un 0,5, sinó un zero absolut. La societat no pot permetre que aquestes coses passin, i el maltractador, s'ha de veure completament aïllat de la resta.

Fins que això no succeeixi, fins que certa gent no deixi de donar-li un to de normalitat en aquestes situacions, no haurem guanyat la batalla que encapçalen milers de dones a tot el món. I deixem de pensar també que això és cosa de dones, tots plegats no ho hem de permetre sota cap circumstància. Tots tenim la nostra responsabilitat de denunciar, de suport a les víctimes, i de resposta a l'agressor.

I en aquesta batalla cap a la justícia, els mitjans de comunicació també hi tenim la nostra part de responsabilitat. La denúncia col·lectiva ha de ser un fet, no podem fer veure que això no passa, i no s'ha de fer amb vocació de serial o propaganda televisiva roïna, sinó que s'ha de fer amb la responsabilitat pública de servei al ciutadà que tenim els periodistes.

Tots plegats hem de dir prou prou a aquesta xacra social, tots plegats hem de dir prou a la violència contra les dones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.