La convocatòria de vaga per part dels funcionaris continua donant que parlar. El cap de Govern, Toni Martí, i diferents ministres s’han reunit amb els representants sindicals de l’administració general amb l’objectiu d’apropar posicions pel que fa al preavís de la vaga i d’exposar algunes concessions amb les que l’Executiu intenta aconseguir una major predisposició al diàleg per part dels seus empleats.
No obstant això les postures continuen molt allunyades perquè els sindicats rebutgen la llei i ara per ara no volen ni pactar possibles modificacions al redactat actual i reclamen començar de zero.
El Govern, tal i com va avançar aquest rotatiu dissabte passat, proposa que el canvi de triennis a quinquennis que preveu la reforma de la funció pública no entri en vigor fins que tots els reglaments de la llei estiguin desplegats, un tracte que rebran també els punts més importants de la llei.
En mig hi ha les negociacions paral·leles. No està regulat el dret de vaga, una situació que semblava que debilitava els sindicats però que ara deixa l’Executiu sense recursos per establir uns serveis mínims o un preavís raonable.
És de sentit comú que els dies de vaga no s’han de pagar, que s’ha d’avisar amb temps prudencial i que s’han de fixar uns serveis mínims. Així funcionen els països democràtics molt més avançats que Andorra en matèria sindical i laboral.
L’estratègia dels sindicats és molt clara, aprofitar aquest buit legislatiu per deixar al Govern en evidència per no haver legislat en aquest àmbit i forçar el xoc en els serveis mínims i el cobrament. De res serveix que la proposició de llei de vaga estableixi que l’aturada no és remunerada. Ara mateix no té cap valor i l’únic que servirà és la voluntat negociadora de les dues parts.