El sector immobiliari està en auge, això està clar. D’una banda els constructors apunten que tenen dificultats per trobar mà d’obra, i per l’altra els preus dels lloguers s’han disparat i s’estan detectant clars abusos per part d’alguns propietaris.
A Espanya alguns experts indiquen que la manca de mà d’obra qualificada per a la construcció va encarir els costos entre un 15 i un 20% l’any passat. Un encariment que va provocar que algunes constructores fins i tot paralitzessin projectes. A Portugal s’ha produït un miracle econòmic mentre que el mercat laboral francès és inasumible amb els salaris que es paguen a Andorra. Lògicament el sector veu amb certa preocupació que l’augment de la demanda d’obra pública i privada els porti a la paradoxa de no tenir recursos per executar-la.
S’ha de valorar amb molta cautela la proposta d’obrir quotes per a treballadors extracomunitaris perquè també comporta unes exigències que s’han de garantir per part de les empreses i del Govern, i alhora ampliar les quotes no ha de suposar una precarització del treball.
D’altra banda el lloguer s’està convertint en un maldecap per a moltes famílies. No hi ha stock i alguns propietaris esperen la finalització del contracte per incrementar de forma considerable els preus. L’USdA ha llançat una proposta inconcebible perquè l’Executiu reguli i limiti els preus dels llogeurs de pisos. En realitat el Govern haurà d’instaurar mesures correctores per corregir aquesta inflació incontrolada dels lloguers, però de cap manera pot actuar imposant unes limitacions. És el mercat qui mana, aquesta és la societat que s’ha imposat amb les seves regles, que poden agradar o no.