Un any després de la carta signada entre el ministre francès d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, i l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, per impulsar un seguit de mesures conjuntes contra el tràfic organitzat de contraban, la millora registrada és poca. 
I no és una percepció només de la banda nord de la frontera, que ja ha comunicat a la Policia andorrana que els contrabandistes hi segueixen sent i provoquen problemes d’ordre públic, sinó que els mateixos agents andorrans que havien de participar en els dispositius conjunts admeten, amb certa frustració, que la cooperació transfronterera signada en paper no s’acaba de traslladar a la realitat. 
Afortunadament, no tot ha quedat en paper mullat i la part de l’acord que recollia l’augment de l’intercanvi d’informació entre els cossos policials de banda i banda de la frontera sí que funciona però malauradament les accions conjuntes, la veritable portada al terreny de les operacions funcionen a mig gas.
Aquestes, també incloïen l’utilització d’un dron francès a la zona fronterera amb l’hexàgon per a benefici de tots dos cossos policials, unes operacions que no s’han produït. Malgrat la importància de la signatura d’aquest acord de cooperació amb França, és evident que el que és realment important és que es traslladi, en condicions, als efectius humans que l’han de fer possible. I tot sembla indicar que aquest seria un dels primers esculls amb què haurien topat les bones intencions de cooperació transfronterera donat que el Grup Antifrau de la Policia admet que és difícil arribar a tot arreu amb els efectius disponibles. És trist comprovar com bones iniciatives conjuntes de cooperació entre veïns no acaben d’arrencar per petits però importantíssims detalls.