Jordi Fàbrega, el nou alcalde de la Seu d’Urgell, vol potenciar la cooperació sanitària amb el Principat. La idea és sumar forces i compartir els espais perquè la població dels dos territoris es puguin beneficar de les instal·lacions ja existents. En concret, Fàbrega demana que pacients de la Seu pugui ser tractats a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Actualment, els pacients alturgellencs tenen com a centre de referència hospitalària l’Arnau de Vilanova de Lleida o bé tenen l’opció de desplaçar-se fins a Barcelona. Aquests dues possibilitats, però, allunyen els familiars dels pacients, que tenen més de dues hores de trajecte per arribar a qualsevol de les dues destinacions, el que els obliga a baixar i pujar cada dia o bé a pagar-se una estada al lloc d’ingrés. 

La proposta de Fàbrega no és descabellada ni nova. De fet, els dos territoris ja tenen convenis puntuals en malalties concretes per poder sumar recursos. És cert, però, que el que sobre el paper podria semblar fàcil i lògic per la proximitat que uneix als dos territoris, a la pràctica la seva implementació pot ser més complicada, ja que es tracta de dos països diferents. Amb tot, cal que el Departament de Salut de la Generalitat i el Ministeri de Salut facin un esforç per trobar vies polítiques i legals per fer extensiu els convenis ja existents. La fórmula també pot servir pel futur centre de radioteràpia que el Govern té pressupostat. És evident que amb les dimensions del Principat és difícil que un projecte de gran envergadura sigui econòmicament rendible, malgrat que és evident que la sanitat no és una despesa sinó una inversió. Amb tot, si la rendibilitat pot ser major ajudant alhora a la població veïna cal trobar les maneres legals d’encaix. Fàbrega i Benazet ja tenen relació perquè els dos venen del món sanitari, la qual cosa pot facilitar que l’entesa sigui més fàcil i eficient.