De las Muelas, a la barra del mític local del carrer d'Aribau de Barcelona Foto: GUILLERMO MOLINER

CANTINER. L'ànima del Dry Martini barceloní tanca dissabte la primera sessió del congrés de gastronomia amb una lliço magistral al Centre de Congressos.

–Exactament, ¿per on passa, el comptador del Dry Martini?

–Ahir vam servir el que fa 1.015.142 des que va obrir, el juny del 1978.

–¿I tots tenen el mateix gust?

–Un Dry Martini no és un producte acabat: hi compta el factor humà, la tècnica, la forma d'oficiar-lo. Però el resultat final és molt similar.

–¿Nulla dies sine... còctel?

–Rarament passo un dia sense tastar-ne un. Això no vol dir que en prengui cada dia. D'altra banda, el món del còctel està relacionat amb un estil de vida més qualitatiu que quantitatiu. Es tracta de beure bé, no de beure molt. Digue'm com beus i et diré com ets.

–Doncs jo tiro cap al cubata de tota la vida, i amb vas de tub. ¿Em posa a la fila dels dolents?

–L'important és que hi trobis l'exercici de descompressió que crec que pot proporcionar un còctel. També un cuba libre.

–Voldria preparar un còctel, però sóc un profà, i poc hàbil. ¿Com començo?

–Agafi un vas alt i ample. De sidra, per entendre'ns. Que hi càpiguen sis o set glaçons. La ginebra, del congelador.

–Perdoni, però, ¿quina?

–Disfruto amb la Bombay Sapphire. I la tònica per antonomàsia: la Schweppes, 100% de components naturals.

–Les proporcions, sisplau.

–Sis centílitres de ginebra i una ampolla de tònica. El botellín clàssic. Els glaçons al començament. Unes rodanxes de llima, i unes gotes de suc.

–La llimona, ¿proscrita?

–Hi ha qui diu que provoca una reacció química, que l'àcid cítric dissipa el carboni. Jo crec que es tracta de disfrutar del que t'agrada, sense maximalismes ni esnobismes.

–Bond, James Bond, el prefereix agitat. ¿I vostè?

–Sóc de l'escola europea: remogut. Però amb suavitat, una miqueta i prou. ¡Sentit comú!

–¿Amb què l'acompanyo, per picar?

–Unes patates fregides de xurreria i unes olivetes sevillanes, farcides d'anxova, no fallen mai.

–Poc original, si m'ho permet.

–Si vols entrar en sofisticacions, prova amb cebiche, wasabi o uns canapès de dàtil amb anxova.

–¿El seu còctel favorit?

–Un Dry Martini té el valor de la senzillesa. El més difícil. En altres moments em puc decantar pel Pisco sour, pel Negroni o per alguna de les meves creacions amb cervesa o nespresso.

–I com a fil musical, ¿què hi posem?

–Amb el Dry Martini, Madonna, la meva debilitat, o un clàssic com Brian Ferry; amb el Negroni, italians: Maria Callas, Renata Tebaldi...

–¿Quants gin tonics comencen a ser massa gin tonics?

–Dorothy Parker deia que dos era el límit; que al tercer la trobaríem sota de la taula; i al quart, sota de l'amfitrió. Estem parlant d'una beguda alcohòlica, que reclama un consum intel·ligent. Per mi, amb dos n'hi ha prou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.