Foto: EL PERIÒDIC

Només un cec pot deixar de veure el fracàs de la política econòmica imposada per la Unió Europea (Alemanya) i pel Fons Monetari Internacional. Les mesures exigides als països del sud d'Europa solament estan aconseguint col·lapsar les seves economies i condemnar a la pobresa a les seves poblacions. Grècia està en una recessió de més del cinc per cent. Portugal, amb receptes d'ajust imposades fa més d'un any, té col·lapsada la seva economia. Espanya inaugura uns Pressupostos Generals que no solament han confirmat la incredulitat dels mercats cap a l'èxit d'aquestes receptes, sinó que rep contínuament impulsos que més sacrificis són necessaris. ¿Quin és el límit de l'escanyament d'aquestes economies?

Tots aquests supòsits estan imposats des d'una concepció d'utilitarisme econòmic que es nega a prendre mesures imprescindibles com el tancament o bloqueig dels paradisos fiscals, la inversió financera per rellançar l'economia productiva, l'homologació fiscal europea i, sobretot, la recuperació de la solidaritat com a element d'homologació d'Europa.

Si l'exigència d'ajustos és l'únic fàrmac per a aquesta malaltia, les economies del sud d'Europa faran impossible el funcionament de la Unió.

Sense una Europa Unida no hi ha influència en aquest món canviant. Però perquè aquesta realitat continental sigui possible, cal canviar els paràmetres de la seva política econòmica que permetin que els països del sud compleixin amb els seus compromisos i aconsegueixin reactivar les seves economies al mateix temps.

La línia vermella dels ajustos sobre les poblacions del sud d'Europa s'ha traspassat quan cap de les mesures adoptades és suficient. A cada retallada s'afegeix una nova exigència. I les poblacions, sumides en la por, la indignació i la ràbia continguda, es troben amb aquest espectacle d'indignitat on els poderosos ho són cada vegada més i la classe mitjana i els treballadors retrocedeixen a èpoques que es pensaven que mai tornarien.

¿Pot l'Europa del nord funcionar sense l'Europa del sud? ¿Pot l'Euro sobreviure a una fractura que deixi fora a Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya?

Més enllà de la miopia electoral de la senyora Angela Merkel està el gran projecte europeu que encara es pot salvar. Solament fa falta entendre que el nacionalisme del «salvi's qui pugui» és incompatible amb els principis que farien gran a la Unió Europea. Però aquest diagnòstic no es vol considerar perquè els qui governen Alemanya prefereixen ser alemanys que exercir d'europeus. ¿Ens obligaran a sortir de l'Euro?

Per a més informació consulti l'edició en paper.