PUBLICITAT

Paulo Pisco: «He notat un cert desànim entre els meus conciutadans»

G. GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
El diputat socialista portuguès, Pisco, a l'oficina parlamentària de Jaume Bartumeu a Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

El diputat socialista i coordinador de la Comissió dels Negocis Estrangers i de les Comunitats Portugueses, al Parlament portuguès, Paulo Pisco també constata que en un any, la comunitat portuguesa a Andorra és més petita, no té consolat però tampoc una veu prou forta per fer-se sentir. Per això també insta els seus conciutadans a no llençar la tovallola i reivindicar allò que els és necessari.

–¿Perquè costa tant de posar en marxa el consolat portuguès?

–El consulat portugués no funciona per un problema de poca sensibilitat i de falta de respecte per als portuguesos que viuen aquí. Està tot a punt, es paga el lloguer, es paguen els funcionaris, hi ha tot el que cal per desenvolupar les funcions.

–¿És una qüestió econòmica?

–No requereix més diners, no és una decisió que impliqui costos sinó que només cal fer la formació necessària perquè els funcionaris puguin fer els actes de registre civil i verificació per produir carnets d'identitat i passaports o per compulsar documents. Fa més d'un any que es penalitza els portuguesos que viuen a Andorra. Només fa falta que el nostre Govern surti de la letargia.

–¿S'ha entrevistat amb els seus conciutadans?

–M'he entrevistat amb diverses associacions empresarials i culturals de la comunitat portuguesa a Andorra i des de la meva última visita ara fa un any, he notat un cert desànim entre ells. Durant aquest últim any han passat moltes coses, hi ha hagut molts canvis negatius i han perdut moltes coses. Però és necessari que la mateixa comunitat portuguesa tingui una actitud més activa per reivindicar els drets que ha perdut, com ara la representació consular, però també el fet de no tenir una veu prou representativa.

–¿La comunitat portuguesa és menys important ara?

–Andorra també pateix la crisi econòmica i això també afecta la comunitat portuguesa que hi viu. Segons les informacions que he pogut recollir, hi ha molts portuguesos que han marxat, alguns han tornat cap a Portugal però sobretot han marxat cap a altres països perquè la crisi de la construcció, un sector on treballen molts portuguesos, els ha obligat a marxar.

–¿Ha parlat d'incloure l'ensenyament del portuguès en el pla d'estudis, és així en altres països on la comunitat portuguesa és important?

–En general, el Govern portuguès fa un esforç econòmic en aquest sentit. També demana als països d'acollida de comunitats portugueses importants, d'incloure la llengua portuguesa en els plans d'estudi oficials. Això existeix en alguns països com ara Luxemburg, França o Alemanya. A Suïssa ho estem negociant al cantó de Ginebra.

–Creu que l'ensenyament del portuguès facilita la integració?

–Entenem que és una cosa que facilita la vida als nens i nenes que tenen la possibilitat no només d'aprendre el portuguès sinó també altres llengües. Els permet conservar les arrels, l'identitat, però també els permet d'obrir-se als països que els acullen. Moltes vegades són els pares que volen que els fills que ja han nascut a l'estranger puguin conservar els lligams amb els avis i amb el seu país d'origen. Això no representa cap desintegració sinó ben al contrari, perquè hi ha països que valoren molt l'aprenentatge de les llengües com ara Suïssa. A més, en una Europa multicultural i que respecta la diversitat, cal comprendre que l'aprenentatge de les llengües és un avantatge major. No només a nivell personal sinó també per facilitar el moviment de globalització de les empreses i de l'economia, és en aquest sentit que cal raonar.

–¿Els portuguesos renuncien fàcilment a la seva nacionalitat per fer-se andorrans?

–Hi ha molts portuguesos que han renunciat a la nacionalitat portuguesa per ser andorrans. La llei andorrana no permet tenir la doble nacionalitat en canvi, Portugal si que ho permet. Hi ha molts portuguesos que la tenen. També ho comprenem perquè és un petit país amb no gaires habitants que ha de mantenir una certa cohesió per defensar la seva identitat.

–¿És possible ser de dos països a la vegada?

–Crec que és del tot possible. Un exemple és la comunitat portuguesa a França la majoria té la doble nacionalitat, són franco-portuguesos i no al contrari, luso-francesos. I senten tant els colors de França com els de Portugal. Canten amb el mateix fervor la Marsellesa que l'himne de Portugal i crec que això també podria passar aquí a Andorra.

–¿Els portuguesos se senten bé aquí?

–S'hi senten molt bé, interactuen amb les diferents comunitats que viuen a Andorra d'una manera molt natural, crec que això té a veure amb la nostra manera de ser, sempre ens sentim bé allà on estem.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT