Per Iván Moure

Joan Laporta (Barcelona, 29 de juny del 1962), president del Barça  del 2003 al 2010, torna a presentar-se a les eleccions de l’FC Barcelona. Avui ha vingut al Principat a presentar el programa i també per parlar més a fons en una entrevista en exclusiva a #GASS.

 

–Bartomeu va sumar 8.554 firmes vàlides, Laporta 4.272, Benedito 3.337 i Freixa 3.068. Com valora les xifres?

–Les nostres són molt bones. El 2003 vam obtenir les mateixes proporcions i les signatures es van multiplicar per 5. Esperem seguir aquest camí.

 

–Queden quatre candidats. Què creu vostè que el diferencien de la resta?

–La proposta de Bartomeu forma part de l’stablishment del passat, que dóna suport per exemple a Núñez i la nostra és una proposta moderna, innovadora i de futur. Es fa des del coneixement i ara des de l’experiència d’haver governat el club i d’haver-lo deixat com el millor Barça de la historia que avui en dia encara està recollint fruits.

 

–I els altres dos?

–Freixa té  un 1,2% d’intenció de vot i Benedito un 3,6. Haurien de retirar-se i donar suport a una de les dues candidatures majoritàries en vot. Si persisteixen ho respecto però un [Benedito] serà la marca blanca i l’altre el submarí [Freixa] que intentarà treure’m vots. El vot d’aquestes dues candidatures, segons les enquestes, no serà útil.

 

–Què preocupa dels rivals? 

–Sincerament... No podem tenir un president imputat per corrupció, delicte fiscal, apropiació indeguda i estafa. Això no m’alegra. Tot el contrari, em fa pena per ell i perquè posa en situació de debilitat per defensar els interessos del Barça.

 

–Dels altres dos no parla... Estaria disposat a ajuntar-se amb algú?

–Bartomeu té un 31,8% d’intenció de vot i està estancat; jo un 28,1 que va pujant. Amb la retirada o no de Freixa i Benedito, em veig fort però si es retiren i em donen suport, serà sense res a canvi. 

 

–Es veu més fort que al 2003?

–Són escenaris diferents. Al 2003 tenia poques possibilitats però veníem d’una situació caòtica, cinc anys sense títols… Gràcies a que vam assentar les bases del que estem vivint avui en dia, ara l’escenari es diferent. Per això la meva experiència és important per assumir ara la direcció. Ens juguem molt: el manteniment de l’estil de joc genuí, el canvi de model econòmic, el nou Camp Nou que ells diuen Espai Barça, que necessita fer-se nou i amb rigor, seguint les pautes de convivència ciutadana i de respecte amb l’Ajuntament... I s’ha d’explicar com es finançarà. Nosaltres no volem vendre els drets del nom de l’Estadi a 200 milions per 10 o 20 anys. Seria una equivocació. Hi ha altres maneres de finançar aquest projecte, com una publicitat dinàmica que no hipotequés el nom de l’Estadi.

 

–Guanyar-ho tot la temporada passada és un avantatge per a Bartomeu?

–El triplet és tant avantatjós per als dos perquè jo quan vaig governar el club vam tenir els millor resultants de  la història: vam fer triplets, i també sextets i un 2-6 al Bernabéu. Gràcies a un estil de joc admirat a tot el mon i de la mà d’Unicef, que ens feia ser més estimats. M’atribueixo mèrits perquè molts jugadors ja venen del meu projecte esportiu.

D’altra banda, el triplet ha estat un gran mèrit dels jugadors perquè el model de club s’ha vist que no es sosté. Amb Messi fins i tot van fer una enquesta per vendre’l… Què hauria estat del Barça enguany sense ell? Amb la meva proposta, el millor jugador de la història sempre estarà al màxim de còmode al Barça.

Bartomeu té un clar conflicte d’interessos amb el nou Camp Nou, que segons ell costarà 600 milions d’euros i amb les responsabilitats que es derivin del cas Neymar perquè potser ha d’escollir entre ell o el club. També s’ha vist que no l’interessa la Masia perquè no ha invertit i mireu com està. Nosaltres ho tenim previst al programa i ja ho vam fer en l’anterior etapa; en els darrers cinc anys hi ha un increment als ingressos del club per la Masia per la tasca que vam fer i tornarem a fer-ho perquè es la clau perquè del futur del Barça, perquè sigui viable i sostenible a nivell econòmic i d’identitat.

 

–És difícil una carrera electoral sense que es pugui fitxar fins el mercat d’hivern del 2016?

–S’haurà de treballar perquè FIFA aixequi la sanció i en aquest aspecte nosaltres estem en millor posició que Bartomeu perquè va ser ell qui va provocar aquesta sanció i no se n’ha sortit. El barça ha de recuperar el pes específic que tenia amb FIFA, UEFA i ECA. Hem de construir de nou ponts de diàleg perquè entenguin que és el Barça; mostrar una estelada amb la bandera del Barça son coses que s’han d’explicar. Demetrio Albertini, que serà el director de relacions institucionals, ajudarà a reconstruir les bones relacions amb els organismes internacionals. Jo en el seu dia ja ho vaig fer però s’han de treballar cada dia i això s’ha perdut. El més greu es que els van avisar que la normativa estava canviant i no van fer cas. 

 

–Creu que el bàsquet pot tornar a ser el que era no fa tant?

–Hem presentat com a secretari tècnic Roger Grimau i com a executiu de la secció, Roger Esteller. I Norris a la base perquè s’ha de millorar això... L’últim que va sortir és Navarro.

 

–Què pot donar Laporta a Andorra?

–Facilitar la seva relació amb el club. Les noves tecnologies poden millorar la comunicació amb els socis andorrans a través d’aplicacions. Per exemple, facilitarem informació econòmica i financera cada tres mesos, per saber com està el patrimoni del club, també hi haurà el dret d’elegir el disseny de la samarreta del Barça cada any, implementarem el vot electrònic i telemàtic perquè els socis puguin prendre les decisions amb comoditat... Serà com si estiguéssiu a Barcelona en èpoques d’eleccions o referèndums… I una cosa que afectarà a alguns andorrans, és que els menors de 10 o 11 anys podran anar a l’Estadi i per als de més de 65 anys crearem la targeta VIP sènior amb avantatges per reubicació en llocs coberts, per reagrupació familiar i per gaudir de descomptes en botigues i activitats del club. 

 

–Qué coneix d’Andorra?

–Sóc un fan d’esquiar, anar en moto de neu. Sobretot pujo a l’hivern però tampoc faig fàstics a l’estiu, que s’està molt bé. I aprofito per anar de compres, per suposat. H