Actual directora de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), Àngels Mach està al capdavant de desenes de projectes per impulsar i promocionar la recerca i la ciència del Principat.

 

–Va néixer al 1983, a iniciativa d’un grup de persones interessades en la divulgació de la ciència que havien estat estudiant i fent recerca fora d’Andorra. I quan van tornar després dels seus estudis, van veure que aquí no hi havia cap formació complementaria. I van pensar que podien convidar conferenciants a Andorra per mantenir-se al dia dels avenços científics sense haver-se així de desplaçar fora del país. I al mateix temps, ho posaven a l’abast de tothom. 

 

–Els objectius eren i són: la divulgació i promoció de la recerca i la ciència i el repensar el país. I amb aquesta divulgació, s’entén la divulgació de la ciència que es fa a fora i portar-la a Andorra i també la recerca i estudis que es fan aquí poder-los portar a l’exterior. 

 

–Hi estem treballant, però sí, bastant. Perquè hem procurat fer xarxa amb entitats similars a la nostra o que ens podien aportar alguna cosa, hem signat convenis i hem fet activitats amb altres entitats, i som una referència, perquè quan algú busca una entitat científica d’Andorra, ens troba a nosaltres, som ‘partners’ de cara a l’exterior també.

 

–Tenim convenis signats amb 18 entitats, nou d’Andorra i nou de fora. Per exemple, amb l’Institut d’Estudis Catalans o amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, o amb la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, doncs amb ella portem aquest any la 28 Diada d’Andorra. A més, totes les col·laboracions són diferents, al començament pensàvem que se’ns acabarien els temes a parlar, i cada cop, trobem més temes nous i interessants.

 

–Sí, la majoria són de territori català, però també tenim amb l’obra cultural de l’Alguer (Itàlia). També estem a la Fundació Alsina i Bofill, on hi ha membres de la Catalunya Nord. Sobretot, estem amb els indrets més propers.

 

–Nosaltres som transversals, globals i intentem tractar una mica tots els àmbits, però fem sis projectes anuals, i després fem altres coses. Sempre tenim algun projecte a tirar endavant. Primer vam començar fent un cicle de conferències de divulgació, i el seguim fent, aquest any és la 31a edició. Cada vegada, amb un lema i tema diferent, aquest any, hem volgut commemorar els 700 anys de la mort de Ramon Llull, i vam fer una conferència al mes de juny sobre el que ens havia aportat al món en general. 
 

Després, vam començar a fer unes jornades a aquí a Andorra, però vam entrar a fer la Diada Andorrana, i com no teníem recursos, vam deixar de fer les jornades a aquí per fer les de Prada. Però després les vam recuperar i el passat mes de març, vam fer la 20a edició. També desenvolupem les Trobades Culturals Pirinenques i editem fa anys un llibre on es recullen articles de recerca històrica sobre el país i el seu entorn, ara estem preparant la vuitena edició. I a partir d’aquí, van sortir els debats de recerca. A part, fem altres coses que ens puguin anar sortint de més a més, com col·loquis o ponències, entre d’altres.

 

–Hi ha una junta directiva amb 16 persones de diferents professions. I també hi ha els socis, que fins ara n’hem tingut uns 376. Aquests, han de pagar una quota de 22 euros l’any. Els avisem per correu electrònic de les activitats de l’entitat i tenen dret a recollir les publicacions que editem. 

 

–La veritat és que tenim gent de tota mena. Tenim dos tipus de soci diferents, aquells qui són de qualsevol àmbit o qualsevol estudi que tingui interès en conèixer més coses, qualsevol perfil. I d’altra banda, tenim una secció autònoma especial, la ‘Secció Academia de Ciències Mèdiques d’Andorra’ on els integrants ja són professionals del món de la salut. 

 

–S’està treballant. Partíem de molt avall. És difícil. La recerca requereix unes instal·lacions, mitjans, temps, personal... I això no sempre es fàcil. Però s’ha millorat. De cara a la recerca històrica i de tercer cicle, el Govern atorga unes beques. Per tant, penso que les institucions van ajudant a la recerca. La creació de la Universitat i la possibilitat de fer-hi el Doctorat, incrementa les possibilitats de les persones que volen investigar. Els països que prosperen són els que fan recerca, per tant, no ens podem permetre no fer-ne, però dins de la nostra dimensió, logicament. 

 

–Sí, jo penso que des de fora, de vegades ens reconeixen més el que fem que no pas des de dins. Perquè com aquí ja fa anys que hi som, es crea la idea que sempre fem el mateix, però la realitat és que sempre intentem innovar. Ens intentem modernitzar i actualitzar. Per exemple, la digitalització dels articles que elaborem o la retransmissió amb videostreaming que farem dels col·loquis Transpirinencs. 

 

–Trucant moltes portes, per una part, tenim les quotes dels socis, que són una mica més de 6.000 euros, i ajuts externs que podem demanar gràcies als més de 300 socis que ens donen suport. Per tant, tenim l’ajut del Ministeri de Cultura, que aquest any ens dóna 3.000 euros. A més de l’ajuda d’algunes entitats com FEDA. També tenim sponsors de fora o altres institucions com el Ministeri d’Afers Exteriors, entre d’altres. I alguns ajuts privats de persones anònimes. Crèdit Andorrà també ens ajuda en la publicació i MoraBanc amb els debats. Diversifiquem i anem a trucar moltes portes. 

 

–Al 2013 teníem 42.000 euros, i l’any passat, només teníem un pressupost de 27.000 euros. Aquest any, penso que podem arribar als 33.000, més que res, perquè tenim els papers de recerca històrica, i són 6.000 euros més. Tot i que no sabem si tindrem el llibre aquest any o el que bé.

 

–Sí. Per exemple, quan es va començar la Societat, el Ministeri d’Educació i Cultura, ens donava una subvenció de 500.000 pessetes, i l’Associació de Bancs, ens en donava 125.000. Però després, el Govern va passar a donar les subvencions per actes, i nosaltres no podíem presentar un programa amb un any avanç. Perquè convidem els conferenciants i no els remunerem, creiem que qui vulgui divulgar la ciència, ho fa sense ànim de lucre. Però sí els hi paguem l’allotjament, els àpats, el transport... I això no es contemplava. I per falta de recursos, vam estar quatre anys aturats. Vam fer una o dues conferències l’any i no els vam poder publicar. Va ser un xoc. Ens va anar d’un pel, però al 1994, vam buscar més finançament i el vam trobar, vam rellançar l’entitat. Vam continuar, i aquí estem.

 

–Ens ha deixat una mancança de 6.000 euros. El pressupost que necessitem per tirar endavant el llibre dels papers de recerca històrica, doncs fins ara podíem comptar amb aquesta part. Vam demanar un ajut al Ministeri de Cultura per editar el llibre, però ens el va denegar.

 

–Si podem seguir fent les mateixes accions que fins ara, ja és important. Però no podem fer més coses.