Encisada pel foc i seguint els passos de la seva família, la Gisela De Haro, va decidir presentar-se com a candidata a fallaire menor. Com és tradició, el passat 23 de juny, el fallaire menor sortint va donar el relleu a l’entrant. Un dia intens i molt esperant per la jove fallaire que manté viu el somni de rodar foc en un futur proper. 
 

Somrient i una mica nerviosa pel repte que suposa, De Haro explica com encara el repte de ser fallaire menor el primer any després de que la Unesco declarés les falles del Pirineu Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. /PER LÍDIA RAVENTÓS

 

–Em sento molt satisfeta de poder ser aquest any fallaire menor perquè ja portava anys fent falles i esperant el moment. És un somni que tots els nens tenim present ja que abans de rodar amb foc i ser fallaire major, rodem amb unes boles de llum. 

–Quants anys fa que participes a les falles?

–Ho he contat abans [riu]. Des del 2010.

 

–Vaig començar primer amb la colla dels Gegants i com que molta de la gent que hi participa també formaven part dels fallaires i ens van explicar el que feien, ens vam apuntar. La meva família també tenia ganes de poder participar en aquesta festa i vam decidir que faríem les dues coses. La meva família fa falles i jo he seguit amb la tradició. 

 

–S’acostuma a escollir el primer cap de setmana de juny. Aleshores, ens reunim els fallaires a la Vall d’Incles per trobar un clau. I depenent dels caps que hi ha que espiren a ser fallaire menor es fan grups que ajuden al candidat a trobar el clau. Són una sèrie de proves que el fallaire menor sortint ha realitzat i amb aquestes proves aconsegueixes punts. Al final de les proves, qui més punts hagi aconseguit té una pista de més. Però també pot passar que perdis aquestes proves i tot i així trobis el clau. És a dir, el fet de passar les proves no vol dir que siguis ja fallaire. 

 

–En tenia ganes i també se m’acaben els anys perquè hi ha una edat màxima per ser fallaire menor. I com que ara sóc la més gran de la colla de petits em feia il·lusió. Vaig decidir que era el moment. 

 

–Primer els hi explicaria tot el que són les falles, tot el que representen, on es fan, com es fan... Després també els hi ensenyaria fotos perquè vegin com és i un dia els hi diria que m’acompanyessin a fer falles o a venir-me a veure. I aleshores segur que s’animarien i els hi deixaria provar-ho. 

 

–No gaire. Crec que no ho coneixerien si no fos perquè jo els hi he explicat sempre el que faig. 

 

–El que més ens crida l’atenció és el foc. Encara que nosaltres de moment no rodem amb foc, estàs esperant el moment en què ho puguis fer. I ja t’apuntes des de petit per preparar-te. També veure com cremen els adults, els teus pares, et fa molta il·lusió perquè veus que ells ho viuen i estan feliços fent el que fan, també t’atrau a tu i et fa sentir bé.