TONI EL MAG Mag
TONI EL MAG «El més bonic del món de la màgia és crear il·lusió»
Toni el mag, com ell mateix s’anomena, té (gairebé) 14 anys i el que més li apassiona és el món de la màgia. Ha actuat en diverses ciutats amb espectacles que confecciona ell mateix. Demà tothom qui ho vulgui podrà gaudir dels seus trucs a la Casa Museu d’Areny-Plandolit d’Ordino a les vuit del vespre. / Per LÍDIA RAVENTÓS
–Com serà l’espectacle que realitzarà demà?
–M’atreveixo a dir que els espectadors veuran números que mai s’han vist a Andorra.
–Com munta els espectacles?
–Els faig amb l’ajuda de molts mags i amb la meva professora de teatre. Són idees que tinc el cap, quan estreno un espectacle ja estic pensant en el següent. El cap em va sol buscant idees.
–També ha actuat fora del país.
–Sí, he anat a València, a Barcelona, a Lleida, a molts llocs.
–Creu que valoren més la seva professió fora d’Andorra?
–És diferent. Aquí a Andorra no es veu gaire. Ara comença a ser un món que agrada també a la gent d’aquí però a fora he tingut més reconeixement.
–Com decideix dedicar-se a la màgia?
–Et decideixes si t’agrada. Jo vaig prendre la decisió quan el meu pare em va regalar un joc de màgia, però abans ja estava involucrat. De ben petit ja m’agradava el circ i tot el que hi estava relacionat. I quan tenia sis anys, com comentava, el meu pare em va regalar un joc de màgia i des d’allà vaig saber que volia ser mag. Després, als 10 anys vaig dir que m’hi dedicaria. De moment ho faig com a hobbie i gaudeix-ho molt.
–Que és el que més li agrada del món de la màgia?
–El més bonic del món de la màgia és crear il·lusió. Pots fer coses que la gent no pot fer. El millor és impressionar al públic, ensenyar coses que mai han vist.
–Quant temps fa que fa espectacles?
–Professionalment, des de fa tres anys. Però sóc mag des de fa deu anys.
–Té algun ritual abans d’entrar en escena?
–Abans d’actuar, mentre em canvio, vull estar relaxat, tranquil i escoltant la meva música.
–Des de casa entenen que es vulgui dedicar a aquest món?
–Els meus pares ho van entendre i m’han recolzat. El problema és Andorra. M’he de desplaçar a Barcelona i altes llocs per fer els espectacles. I tot plegat té un cost. De moment, estic invertint [riu].
–Quins plans té de cara al futur?
–Tinc molts projectes i moltes ganes d’estrenar-los. Són espectacles molt bons però encara falta, tinc molt temps per endavant. Tinc clar que em vull treure una carrera per si de cas però si tot va bé, em vull dedicar a la màgia.