ELISABET TERRI ACTRIU
ELISABET TERRI: «Un càsting és afrontar una entrevista de feina»
Elisabet Terri (Barcelona, 1982) t’ensenya les eines clau per afrontar un càsting amb seguretat. El taller l’impartirà el cap de setmana del 17 i 18 de setembre, en un intensiu a Andorra la Vella. L’organitza la productora Imminent Productions (Nick, 73’). Encara queden algunes places disponibles (816 810). / Per ESTHER JOVER MARTIN
–De què va el taller i a qui va dirigit?
–És per a qualsevol edat. En les dues edicions anteriors he tingut gent des dels 11 als 60 anys. L’experiència també és indiferent, és igual si ets novell o ja has treballat en el món de la interpretació. És un taller obert a tothom perquè abordem com es treballa davant de la càmera i quins monòlegs o escenes has de portar preparats. I si ja has fet càstings i el que vols és rodatge davant de la càmera, treballem monòlegs i escenes i després els veiem i analitzem, i ho repetim. De fet, és un taller de càsting i interpretació davant de la càmera. És com afrontar una entrevista de feina! A més, també agrupo l’alumnat segons el nivell, si ja tenen experiència o són debutants. Però insisteixo: està obert a tothom. L’avantatge és que després pots mirar l’enregistrament i veure com ho has fet, i en un càsting no tens l’oportunitat.
–En un càsting li poden demanar un text determinat o improvisar?
–Exacte, però jo sempre aconsello de portar un monòleg preparat per si t’ho demanen. Normalment en un càsting et fan fer una presentació i interpretar. Si és molt concret et donen abans la separata, que és un fragment del guió, i de vegades ja tens una persona amb qui fer l’escena, o és el mateix director de càsting qui et dóna la rèplica fora de càmera. Això també ho treballem perquè és difícil interpretar com si tinguessis algú davant!
–Vostè n’ha fet molts de càstings?
–Uf! [riu] Vaig començar al món de la moda amb 16 anys i ara en tinc 34... En 12 anys, potser n’he fet més de mil, tant de moda, com publicitat, per a sèries, curtmetratges, cinema...
–Conti’ns alguna anècdota.
–Fa molts anys m’havia preparat dos càstings per a una mateixa setmana, i en un d’ells vaig interpretar l’altre text. No passa res, però era molt jove i vaig suar molt.
–Les actrius i els actors tenen una memòria excel·lent, l’han de treballar.
–Sí, sí. I és clau que t’aprenguis el text per no haver de pensar-hi, perquè si no te’l saps prou bé estaràs molt pendent de què has de dir a continuació. La càmera ho veu tot, i es nota si estàs pensant en el text; de seguida se sap si algú està interpretant o, simplement, recitant el text. En una obra de teatre has d’actuar, no pots repassar el text perquè tens més números de quedar-te en blanc.
–I tal com interioritza el text, després l’esborra del disc dur?
–No, no. Si has treballat el text es nota. Per exemple, l’obra de teatre que faig a Madrid [Tres mujeres y... ¿Un destino?] la vam estrenar el 2012 i feia tres anys que no la interpretàvem, però m’he recordat gairebé de tot! No ho esborres, ho deixes en una carpeta dins del teu cap. Et queda, almenys a mi.
–Han finalitzat les funcions de l’obra?
–No, el 7 de setembre hi tornem. I estem pendents que ens renovin perquè ha funcionat molt bé. En total, portem 50 representacions.
–La veurem a Andorra?
–M’agradaria molt! Ho he de moure.
–De què va el taller i a qui va dirigit?
–És per a qualsevol edat. En les dues edicions anteriors he tingut gent des dels 11 als 60 anys. L’experiència també és indiferent, és igual si ets novell o ja has treballat en el món de la interpretació. És un taller obert a tothom perquè abordem com es treballa davant de la càmera i quins monòlegs o escenes has de portar preparats. I si ja has fet càstings i el que vols és rodatge davant de la càmera, treballem monòlegs i escenes i després els veiem i analitzem, i ho repetim. De fet, és un taller de càsting i interpretació davant de la càmera. És com afrontar una entrevista de feina! A més, també agrupo l’alumnat segons el nivell, si ja tenen experiència o són debutants. Però insisteixo: està obert a tothom. L’avantatge és que després pots mirar l’enregistrament i veure com ho has fet, i en un càsting no tens l’oportunitat.
–En un càsting li poden demanar un text determinat o improvisar?
–Exacte, però jo sempre aconsello de portar un monòleg preparat per si t’ho demanen. Normalment en un càsting et fan fer una presentació i interpretar. Si és molt concret et donen abans la separata, que és un fragment del guió, i de vegades ja tens una persona amb qui fer l’escena, o és el mateix director de càsting qui et dóna la rèplica fora de càmera. Això també ho treballem perquè és difícil interpretar com si tinguessis algú davant!
–Vostè n’ha fet molts de càstings?
–Uf! [riu] Vaig començar al món de la moda amb 16 anys i ara en tinc 34... En 12 anys, potser n’he fet més de mil, tant de moda, com publicitat, per a sèries, curtmetratges, cinema...
–Conti’ns alguna anècdota.
–Fa molts anys m’havia preparat dos càstings per a una mateixa setmana, i en un d’ells vaig interpretar l’altre text. No passa res, però era molt jove i vaig suar molt.
–Les actrius i els actors tenen una memòria excel·lent, l’han de treballar.
–Sí, sí. I és clau que t’aprenguis el text per no haver de pensar-hi, perquè si no te’l saps prou bé estaràs molt pendent de què has de dir a continuació. La càmera ho veu tot, i es nota si estàs pensant en el text; de seguida se sap si algú està interpretant o, simplement, recitant el text. En una obra de teatre has d’actuar, no pots repassar el text perquè tens més números de quedar-te en blanc.
–I tal com interioritza el text, després l’esborra del disc dur?
–No, no. Si has treballat el text es nota. Per exemple, l’obra de teatre que faig a Madrid [Tres mujeres y... ¿Un destino?] la vam estrenar el 2012 i feia tres anys que no la interpretàvem, però m’he recordat gairebé de tot! No ho esborres, ho deixes en una carpeta dins del teu cap. Et queda, almenys a mi.
–Han finalitzat les funcions de l’obra?
–No, el 7 de setembre hi tornem. I estem pendents que ens renovin perquè ha funcionat molt bé. En total, portem 50 representacions.
–La veurem a Andorra?
–M’agradaria molt! Ho he de moure.