Damià Olivella presentarà demà al Principat el seu últim àlbum que porta per títol Origen i que combina diferents estils. El treball vol ser un retorn a l’inici per recuperar la il·lusió i la innocència del primer dia. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Què significa el títol del seu últim disc Origen?
–Origen és com un final d’etapa, com diu el nom, per tornar a l’origen. I trobar-me a mi mateix també. El que representa és la tornada als orígens, la il·lusió per fer música, no anar tan guiat per la indústria musical, ser més lliure i fer més el que sento realment. Trobar la innocència, el no prendre res.

–Tornar als orígens vol dir fer un treball semblant al primer?
–El primer disc el vaig fer amb 19 anys i la veritat és que no té res a veure. Tornar als orígens vol dir anar abans del primer disc.

–El darrer àlbum combina diferents estils: blues, soul, funk, jazz... Amb quin se sent més còmode?
–Potser l’estil que més conec seria el blues, la música negra, el soul.

–És complicat combinar-los tots en un mateix disc?
–Sí, sí que ho és. Perquè t’has d’ordenar, t’has d’organitzar, has d’intentar no perdre’t gaire. Per mi ho és, sobretot a nivell d’idees per no perdre’t.

–És una característica de tots els seus treballs o especialment d’aquest darrer?
–És una característica que comparteixen tots però que en aquest es nota especialment. Penso que en aquest últim vaig ser més jo mateix i em vaig deixar anar més amb diferents estils.

–Què és el que vol transmetre amb les seves cançons?
–Quan faig una cançó, simplement em surt. Per tant, és interessant que no esperi res, sinó deixar, com la vida, que passi el que passi. El que sí que veig és que sovint faig cançons d’autoajuda, però per a mi mateix. Per motivar, per ser positius, per creure...

–Té ja en ment nous projectes?
–Ara mateix m’estic fent un estudi a casa per poder gravar totes les idees que tinc. I la veritat és que tinc un parell de discs al cap. Ja veurem quin surt primer però tinc ganes de començar a gravar aviat. El que puc avançar és que seran més directes, menys produït. Serà més de veritat.

–La idea és allunyar-se del que s’entén per música comercial?
–No tant de la música comercial com de la música que està molt ben empaquetada però que ha perdut l’essència. Comercial o no m’és força igual perquè considero que només són etiquetes. Vull que la meva música tingui molta essència. A vegades hi ha més essència amb una guitarra i una veu que amb mil instruments. La idea és perseguir aquesta essència i senzillesa.

–Què l’inspira per posar-se a escriure?
–La veritat és que no ho sé. De fet, crec que ningú ho sap. Sí que és veritat que a vegades t’inspires en alguna cosa concreta, una idea, una frase, una imatge... Però generalment, simpelment surt. Com la vida, que passa i veiem els nens petits que aprenen a parlar i no sabem ben bé com. Doncs amb la música passa una mica el mateix.