PEDRO REÑÉ CANTAUTOR
PEDRO REÑÉ: «Els músics habitem llocs plens de promeses»
El cantautor argentí Pedro Reñé oferirà un concert a la Fada Ignorant avui a les 11 de la nit. L’artista és autor dels discos Pinceladas del Sur (2006); Nos (2010); Otros (2011), amb versions de cançons de Charly García, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina, entre d’altres; Caracachín (2013) i Cardumen (2014). Actualment està treballant en el seu sisè treball, del qual mostrarà una petita pinzellada en el concert que oferirà aquesta nit. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–Avui presentarà algunes de les cançons del seu darrer disc que encara està elaborant.
–Sí, estic acabant el meu últim treball que és un llibre disc. No l’he portat sencer però sí algunes cançons. Es titula Un minuto antes de ser alguien.
–Expliqui el concepte llibre disc.
–Fa uns 10 anys que em dedico i visc de la música i viatjo molt. Vaig escriure un llibre explicant totes les situacions, vivències, anècdotes amb què m’he anat trobant. Es tracta d’una reflexió del meu itinerari com a músic. El disc tracta sobre aquest viatge. Explica el caminar d’un músic, les vivències i les anècdotes, es composa, al final, de cançons viatgeres. El disc reflexa la vida itinerant dels meus últims anys.
–La idea és posar música a les històries del llibre?
–Sí, malgrat que no exactament, ja que el llibre té les seves històries pròpies i el disc també té cançons a part. Per tant, el text del llibre és independent del disc. El que sí que vol explicar el disc és aquest caminar musical.
–Per què acaba escollint Un minuto antes de ser alguien com a títol per aquest nou treball?
–El títol té una mica d’ironia perquè en el fons em sembla que els músics vivim sempre amb la promesa que tard o d’hora trobarem la fama o aquell moment per ser algú. En realitat, el que passa és que habitem sempre llocs plens de promeses, de moviment, de cerca. Una mica seria com aquella frase d’Eduardo Galeano segons la qual l’horitzó es mou quan un es mou.
–Com definiria la seva música?
–La meva música toca cançons amb una poesia que vol estar molt cuidada i que el timbre, els instruments, també busquen donar lloc a més poesia. També tenen molt ritme llatinoamericà que dóna cert joc amb el públic.
–Vostè també és compositor. Què l’inspira a l’hora de composar?
–Moltes coses. M’agrada molt llegir i escoltar música. Però sobretot crec que el que més m’inspira són les vivències.
–No és la primera vegada que toca a Andorra. Tenia ganes de tornar?
–Un sempre està tornant als llocs on va estimar la vida, diu una dita [riu]. Em sembla molt bonic. Andorra em sembla un lloc preciós on es conjuguen moltes persones de molts indrets diferents. I crec que la Fada capta molt bé aquesta característica tant a nivell musical com social.
–Quan podrem escoltar aquest nou treball sencer?
–El finalitzaré cap al mes de març i vindré de gira cap a la zona d’Europa entre l’abril i el maig de l’any vinent.
–Avui presentarà algunes de les cançons del seu darrer disc que encara està elaborant.
–Sí, estic acabant el meu últim treball que és un llibre disc. No l’he portat sencer però sí algunes cançons. Es titula Un minuto antes de ser alguien.
–Expliqui el concepte llibre disc.
–Fa uns 10 anys que em dedico i visc de la música i viatjo molt. Vaig escriure un llibre explicant totes les situacions, vivències, anècdotes amb què m’he anat trobant. Es tracta d’una reflexió del meu itinerari com a músic. El disc tracta sobre aquest viatge. Explica el caminar d’un músic, les vivències i les anècdotes, es composa, al final, de cançons viatgeres. El disc reflexa la vida itinerant dels meus últims anys.
–La idea és posar música a les històries del llibre?
–Sí, malgrat que no exactament, ja que el llibre té les seves històries pròpies i el disc també té cançons a part. Per tant, el text del llibre és independent del disc. El que sí que vol explicar el disc és aquest caminar musical.
–Per què acaba escollint Un minuto antes de ser alguien com a títol per aquest nou treball?
–El títol té una mica d’ironia perquè en el fons em sembla que els músics vivim sempre amb la promesa que tard o d’hora trobarem la fama o aquell moment per ser algú. En realitat, el que passa és que habitem sempre llocs plens de promeses, de moviment, de cerca. Una mica seria com aquella frase d’Eduardo Galeano segons la qual l’horitzó es mou quan un es mou.
–Com definiria la seva música?
–La meva música toca cançons amb una poesia que vol estar molt cuidada i que el timbre, els instruments, també busquen donar lloc a més poesia. També tenen molt ritme llatinoamericà que dóna cert joc amb el públic.
–Vostè també és compositor. Què l’inspira a l’hora de composar?
–Moltes coses. M’agrada molt llegir i escoltar música. Però sobretot crec que el que més m’inspira són les vivències.
–No és la primera vegada que toca a Andorra. Tenia ganes de tornar?
–Un sempre està tornant als llocs on va estimar la vida, diu una dita [riu]. Em sembla molt bonic. Andorra em sembla un lloc preciós on es conjuguen moltes persones de molts indrets diferents. I crec que la Fada capta molt bé aquesta característica tant a nivell musical com social.
–Quan podrem escoltar aquest nou treball sencer?
–El finalitzaré cap al mes de març i vindré de gira cap a la zona d’Europa entre l’abril i el maig de l’any vinent.