JOAN BERENGUER Atleta
JOAN BERENGUER: «És mental perquè no hi pares de donar voltes»
De les 12 del migdia fins a mitjanit. És el temps que Joan Berenguer es va passar corrent a les 12 hores d’ultrafons en pista de Barcelona, celebrat a Can Dragó. Va cobrir una distància de 95,297 quilòmetres, el que significa un nou rècord nacional, acabant desè. Amb l’objectiu aconseguit, ja pensa en nous reptes. / Per JOAN JOSEP BLASCO
–Com li va passar pel cap això d’estar 12 hores ininterrompudes corrent?
–Des de fa un temps que corro curses llargues a nivell popular i m’hi he enganxat. Vaig decidir-me i establir una marca que és oficial, però que a Andorra no existia perquè no s’acostuma a fer. Hi ha països on hi ha molta tradició i van ben preparats. Per exemple, a Barcelona hi havia forta presència internacional perquè hi havia equips i atletes que estaven preparant el Mundial de 24 hores de Belfast del juliol.
–Com es gestiona una cursa que dura tantes hores, amb tot l’esforç físic i mental que suposa?
–És molt mental perquè no pares de donar voltes a una pista d’atletisme, tot i que cada tres hores canvien el sentit per a que no sigui tot tan monòton. Portava una bona quantitat de selecció de música i l’escoltava amb els cascos. Hi ha molt bon ambient i fa que la gent et doni suport en tot moment per a que segueixis endavant. Mentre corria partia la prova en minireptes, petits objectius a acomplir, perquè ajuda mentalment. Penses en moltes coses, i en altres moments en res i vas tirant. Això també ajuda a desconnectar. Primer vas sumant hores i a partir de la sisena ja anava descomptant.
–Com s’aguanta físicament estar tantes hores corrent?
–El secret és aguantar i intentar agafar el ritme adient. Ho has de tenir molt present. A les quatre hores les cames ja em pesaven molt muscularment. Aquest va ser el moment més crític. Al final ja vas per inèrcia. Et pares als avituallaments, menges una mica i de seguida tornes a córrer, però la primera volta després d’ingerir alguna cosa sempre la faig caminant per a que no m’agafi flat. A l’última hora no vaig aturar-me per poder acabar entre els 10 primers. Ho estava aconseguint i volia mantenir la posició.
–Quina mena d’entrenaments porta a terme per practicar una prova d’aquestes característiques?
–Els entrenaments que he fet són rodatges com a molt de dues hores. Ni personalment ni professionalment en puc fer més. No m’hi dedico.
–Els adoloriments deuen estar garantits l’endemà...
–A la nit no vaig poder ni dormir, al girar al llit em feien molt mal les cames.
–I quin és el pròxim repte d’aquest tipus que es posa. Seguirà amb les 12 hores o bé ho allargarà?
–A la llarga m’agradaria fer 24 hores.
–L’esforç es multiplica simplement per dos o per més?
–Crec que és molt més. A les sis hores portava 54 km i ja veia que seria difícil arribar als 100 km. No ho vaig aconseguir perquè les forces van minvant a mida que transcorre el temps. En 24 hores ho has de gestionar millor. Si has de parar mitja hora o, fins i tot, dormir una estona, és millor per tornar amb noves energies.