PUBLICITAT

ROGER FONT: «A l’Àfrica era molt més dur que no pas ara»

ROGER FONT: «A l’Àfrica era molt més dur que no pas ara»

Roger Font, en una roda de premsa després de tornar del Dakar.
Roger Font, en una roda de premsa després de tornar del Dakar.
Els pilots i els vehicles són la part visible del Ral·li Dakar, però darrera hi ha tota una sèrie de persones que s’encarreguen que tot funcioni correctament. Roger Font, de 42 anys, és un dels dos fisioterapeutes que tenia Peugeot a Sud-amèrica, en un equip que estava composat per una norantena de membres.
 
–Quina és la seva tasca dins l’equip?
–Ens ocupem del confort dels pilots i que només s’haguin de centrar en el què és la carrera en si, sense que hagin de preocupar-se en altres coses. A més de físio i osteopàta els preparo les begudes isotòniques i les barretes o els entrepans que s’han d’endur al cotxe per a la cursa. De tot el que necessitin.
 
–És una prova de dues setmanes i segur que els pilots li demanen força coses...
–Sí, però es preparen molt bé durant tot l’any i arriben al Dakar a punt, en una molt bona condició física. Però no només ens encarreguem dels pilots, sinó de tot l’equip, perquè tothom ha d’estar bé. Si hi ha un contratemps i algú no es pot ocupar de les seves funcions la cadena es trenca i tot se’n ressenteix. Tothom és important en un equip com aquest.
 
–Treballa amb pilots que són llegenda viva del món del motor. Són gaire perepunyetes?
–La veritat és que no. Són gent molt amena i que no t’empipen. Et demanen just el que necessiten.
 
–Porta ja tres Dakar a les esquenes. Els ha vist molt diferents un de l’altre?
–En aquesta última edició sobretot ha estat l’altitud, que no només afecta a les persones sinó també a les màquines. Hi ha pilots als que els afecta molt. Si el problema el tenen vàries persones de l’equip, pot afectar al rendiment del conjunt.
–Com és el seu dia a dia al Dakar?
–Ens aixequem entre les 5 i 5.30 h del matí. Preparem tot el que necessiten els pilots per portar al cotxe i un cop s’inicia l’etapa ho pleguem tot i fem un bon grapat de quilòmetres per arribar al següent vivac. Llavors és quan tenim més feina, perquè hem de montar-ho tot i quan arriben els pilots ajudar-los en el que necessitin i demanin.
 
–Es desgasten igual que els pilots?
–És bastant cansat. Dormim una mitjana de quatre o quatre hores i mitja per dia, fem de  400 a 800 km i quan arribem ens toca preparar-ho tot, des del camping car per a què els pilots puguin descansar al menjar que necessitin. Després t’ocupes del que puguin necessitar físicament.
 
–Deu veure pilots que arribem relament exhausts amb els pas dels dies...
–L’equip Peugeot és un luxe per tot amb el que pot comptar, però hi ha altres equips que no són així, o pilots que van sols. És molt meritori el que fan.
 
–El Dakar és un dels referents mundials de l’esport. Com valora l’experiència de formar-hi part? 
–Relament és molt xula. Des de petit el vaig estar seguint per televisió i m’imaginava que seria més dur. Els pilots són els que tenen més tensió perquè són els que competeixen, però els més experimentats comenten que a l’Àfrica era molt més dur que no pas ara a Sud-amèrica, on compten amb més facilitats durant el recorregut. Hi ha ara altres proves que són més dures, com la Pequín-Moscou.
PUBLICITAT