Javi Lin es va posar a la butxaca els espectadors del concurs Got Talent 2016 (Telecinco) amb les versions de temes moderns que interpreta amb el seu inseparable violí elèctric. Lin actua fins diumenge, dia 16, cada nit a les 21.40 hores a la llacuna central de Caldea, i mentre actua, Maria Grau ofereix un espectacle de teles acrobàtiques. Cascade és una producció d’Imminent Produccions. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Com l’emboliquen per venir a actuar al mig de Caldea?
–Bé, em van veure al programa Espanya Got Talent 2016, i ja em van contactar per fer l’espectacle d’hivern, però no vaig poder. Encara que toqui el violí, m’agrada interpretar música actual, moderna; de fet, a Cascade toco el tema de 50 ombres de’n Grey; un altre de la violinista Lindsey Stirling, el ritme del qual és un dubstep, molt discotequer, i acabo amb Martin Garrix, DJ que fa electrònica i dance music. Música molt ballable, actual, que la gent coneix, és a dir, per venir-se amunt! La gent salta a l’aigua, s’ho passa bé. Només ens falten unes copes!  

–Com és actuar entre tanta aigua?
–Ja ho havia fet, però de manera informal, a la piscina d’uns amics, sense pressió. Aquí he d’anar vestit, no puc anar en banyador, tot i que tampoc ho he proposat! [riu] Actuar vestit, amb tanta humitat, és difícil. Per això la meva actuació és curta, d’entre 12-15 minuts. Sues molt i per als aparells elèctrics més estona no seria bo. A més, jo no paro quiet! Però veure la gent com ho gaudeix et compensa.

–Aquests dies el veurà en directe molta gent, sobretot turistes d’arreu.
–M’ha vingut a veure una parella de Tarragona i després se’n van tornar a casa. Em coneixien del programa i van venir expressament!

–Com li ha anat des que va sortir a la tele?
–Bé, jo toco el violí des dels 5 anys i la meva mare és soprano, molt coneguda a Salamanca. Amb tot, jo he estudiat infermeria i informàtica, però la meva vocació sempre ha estat la música. Amb la meva mare he actuat en bodes, i durant tres anys he actuat al carrer, perque m’agrada molt el tracte directe amb l’espectador, i també he actuat en discoteques. He anat fent bolos a Salamanca i voltants. La participació a Telecinco, una cadena nacional, tan rosa, amb molta audiència, ha tingut molta repercussió, molt més de la que m’esperava! Ara actuo per tot l’Estat.

–I ara pot viure de la música.
–Sí, i pensava que no podria, perquè has de ser el millor o donar classes. A mi la docència no se’m dona bé, i ser solista d’una orquestra és molt difícil, hi ha gent amb molt nivell amb la música clàssica i no m’hi puc comparar. Però en l’àmbit elèctric hi ha menys competència.

–Quan comença amb el violí elèctric?
–Una puntualització: l’única diferència entre un violí clàssic i un elèctric és el so, perquè la tècnica és la mateixa. El que passa és que l’elèctric el pots maltractar més, tocar en condicions adverses i tocar música actual. Fa sis anys que toco l’electrònic.

–Expliqui’ns les coses del programa que no es veuen.
–De fet, és el que em quedo del programa. M’agrada molt estar amb gent, fer una canya amb algú que acabo de conèixer... I del programa em quedo amb les 150 persones que treballen al darrere de les càmeres, a més dels altres concursants. Per preparar la semifinal i la final vaig anar uns dies abans a assajar, i tota aquesta gent acaba sent la teva família: maquilladores, ballarins, etcètera. Em quedo amb això! Bé, i actuar en un plató com aquell!

–La infermeria, aparcada?
–Vaig acabar la carrera fa dos anys, i m’ha agradat molt, però ara per ara no ho puc compaginar amb la música.