PUBLICITAT

GEMMA GARCIA Cap del servei de Salut Mental

GEMMA GARCIA : «La sèrie ‘13 Razones’ ha generat una alarma als professionals de Salut Mental»

La cap del servei de Salut Mental, Gemma Garcia.
La cap del servei de Salut Mental, Gemma Garcia.
La cap del servei de Salut Mental, Gemma Garcia, parla de la influència que tenen les xarxes socials i els productes audiovisuals en els adolescents d’avui en dia. A més, la doctora destaca la importància de prendre mesures de prevenció perquè aquesta influència no acabi sent un problema per als adolescents i –en els casos més greus– tingui com a final la mort. / Per ESTEFANIA GRACIA RUIZ
 
–La ‘Balena Blava’ i la sèrie ‘13 Razones’ han posat en alerta els professionals de Salut Mental.
–És cert. La sèrie 13 Razones ha motivat, a nivell general, una alarma dels professionals de Salut Mental que tracten aquest tema. De fet, l’Associació Internacional de Prevenció del Suïcidi va fer un manifest on deia que s’havia d’anar amb molta cura amb aquesta sèrie, perquè violava algunes de les recomanacions que dona l’associació. És una sèrie que està enfocada de cara als adolescents, i els que són vulnerables s’hi poden veure identificats. A més, es donen missatges poc creïbles. 
 
–Com quins?
–Al llarg de la sèrie, en cap moment apareix que el suïcidi vagi lligat a un problema de Salut Mental. A més, el fet que la protagonista narri la seva mort com una venjança amb èxit vers les persones que l’estaven perjudicant és falç. És una fantasia que alguns adolescents expliquen: que els agradaria veure com els que els han fet mal estan plorant durant el seu funeral i que es lamenten del que han fet. Però això no succeeix. S’està glorificant aquest fet. A més, es descriu la mort de la protagonista com un plaer o un repòs, i això tampoc es correspon a la realitat. Perquè els supervivents de suïcidi se’n penedeixen, almenys la majoria. I la protagonista en cap moment se’n penedeix. Al contrari, s’intenta donar un valor positiu al suïcidi. 
 
–Han atés algun cas a Andorra relacionat amb la sèrie ‘13 razones’?
–Hem tingut un cas d’una persona que explicava el que li havia passat com a conseqüència de les seves raons, les tenia escrites. Però ha sigut un fet aïllat, no n’hem tingut més. De moment, a Andorra no hi ha contagi ni expansió. La situació al país no és d’alarma, però és un bon moment perquè fem les coses bé i perquè treballem en la prevenció. 
 
–Per què creu que la sèrie ha tingut aquest efecte?
–L’èxit de la sèrie recau en la identificació que poden sentir alguns adolescents que han patit problemes d’assetjament o que han caigut en depressió. L’adolescència és una fase on hi ha una certa tendència a buscar més reconeixement, a sentir-se estimat, a ser acceptat per un grup, etcètera. I els que no se senten acceptats es poden identificar amb aquesta sèrie, i això és un risc. Però òbviament, no és només aquesta sèrie, per exemple, hi ha moltes pàgines a Internet que expliquen com fer-te mal. 
 
–I com es pot lluitar contra això?
–La manera d’evitar aquesta influència no és prohibir. Perquè si a un adolescent li dius que no faci una cosa, acabes aconseguint un efecte oposat. Normalment, el que es recomana és avisar-los o aconsellar-los. Que sàpiguen que la informació que poden trobar a Internet no sempre és verídica i que hi poden haver moltes coses al darrera, com per exemple, que una persona es faci passar per una altra o que la informació no sigui certa. És important que els pares puguin veure les coses amb ells. De fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya fa diferents propostes a les famílies perquè puguin prevenir el mal que algunes pàgines poden fer als seus fills. 
 
–Quines són aquestes recomanacions? 
–Una d’elles és que l’espai que tenen els nens per fer servir Internet sigui més comú, que els pares puguin passar per allà i puguin fer un cop d’ull de tant en tant al que fa el seu fill, tot i que tampoc fa falta que estigui tot el dia al seu costat. També donen consells sobre possibles filtres parentals que es poden posar. 
 
–Què és el que més preocupa als professionals?
–El que preocupa molt a nivell de Salut Mental és l’efecte copycat, que és l’efecte de contagi. Aquest es produeix quan una massa de gent copia el comportament d’un cas que han vist a la premsa o en altres mitjans de comunicació. Passa molt en els suïcidis de les celebritats, que desprès de ser publicats, apareixen més casos. L’efecte també es desenvolupa a través dels productes de ficció com les pel·lícules o les sèries. 
 
–Però aquest efecte no és nou. 
–No. De fet, trobem casos força antics. Com l’any 1774, quan es va escriure l’obra Els sofriments del jove Werther, escrita per Johann Wolfgang von Goethe. Hi va haver una sèrie de persones que van cometre suïcidi vestint-se de la mateixa manera que es descrivia en el llibre i amb un exemplar de l’obra. A partir d’aquí, al fenomen de contagi se li diu també fenomen Werther. Però hi ha altres casos, com la mort de Romeu i Julieta. Aquesta obra va ser una forma de donar-li romanticisme i glamour al suïcidi, i aquest és el pitjor missatge que es pot donar. 
 
–Per què?
–Perquè no es pot separar el suïcidi d’una problemàtica mental, sabem que la gent que ho fa, més del 95% de les vegades és perquè tenen un problema de Salut Mental. En cap cas és un acte d’heroisme, de valor o romàntic. És un problema de salut que normalment podem tractar i prevenir. I és important que la gent això ho vegi. 
 
–El suïcidi es pot prevenir?
–La millor manera de prevenir el suïcidi és prevenir la depressió, perquè és la primera causa. A partir de la depressió la gent acaba pensant que no val la pena viure i que el millor és acabar amb la seva vida. Però actualment, contra la depressió hi ha molts tractaments i és important saber que es pot curar. 
 
–Com poden saber els pares que el seu fill té una depressió? 
–Generalment, el primer que és veu és un canvi brusc d’actitud o de conducta. A vegades, la depressió en els menors es tradueix més en irritabilitat que no tant en estar trist o plorar.  També pot ser que s’aïllin i que no tinguin ganes de sortir de casa, o diuen que no volen anar a l’escola de forma molt repetida. També tenen l’autoestima més baixa i els costa relacionar-se socialment. Això mostra que alguna cosa passa. També el consum repetitiu de substancies, és un fet que mostra que hi ha un canvi en la seva vida. I un cop es detecta una situació així, s’ha de buscar ajuda professional. 
 
–Els adolescents que han patit una situació problemàtica com aquesta poden recaure?
–Quan ha passat una cosa així, es fa un seguiment a nivell psicològic fins que es comprova que aquella persona té molt clar que no ho tornarà a fer. Busquem que aquella persona pensi en el que va passar com un error, que estigui convençuda que no és una solució. Tot i això, és cert que si l’entorn es fràgil i hi ha molts estímuls negatius, la persona pot tornar a caure. Però està clar que una persona que ha patit una situació de depressió o que ha pensat en el suïcidi també ha de tenir les seves llibertats, no la pots privar de tot ni tancar de cara a l’exterior. El millor és estar en contacte amb els psicòlegs i mirar com s’ha d’anar obrint el camp de vida de l’adolescent conforme vagi avançant. El risc zero és molt difícil, no es pot garantir. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT