PUBLICITAT

Fiorela Malía Sociolingüista

«Els mestres haurien d’ensenyar paraulotes»

Per Mireia Aguilar

Fiorela Malía
Fiorela Malía

Nacuda a Tacna (Perú), la sociolingüista Fiorela Malía va invertir tres anys per reflexionar sobre la funció de les paraulotes en el llenguatge i en la societat. Els exemples del seu primer llibre ¡Viva el Perú, carajo!, publicat el mes passat, són presos del seu país d’origen però ja està treballant en una adaptació al context català, mentre que insisteix que la teoria de la seva tesi no entén ni d’idiomes ni de geografia. Aviat la veurem de gira per llibreries catalanes i andorranes per presentar-lo. 
 
–D’on li ve l’interès per la sociolingüística?
–El diccionari i la gramàtica ens diuen què és correcte i que no ho és, la sociolingüística descriu el que es parla realment al carrer. Els propietaris de les llengües som els parlants, no l’acadèmia que fa el diccionari. 

–Em pot explicar el títol (i la portada) del seu llibre?
–El Perú s’ha classificat pel mundial de futbol després de molt de temps sense fer-ho. Com a conseqüència, al Facebook de tots els peruans veiem expressions com ¡Viva el Perú, Carajo!, ¡Gol, carajo! o ¡Vamos, carajo!, però la majoria no saben que carajo vol dir penis, tot i que la primera accepció del diccionari ho deixa clar. 

–D’acord, però aquí no s’estan referint a cap membre viril. 
–Exacte. El llibre presenta una tesi per diferenciar quan les grosseries són obscenes o no. Ho són quan es refereixen a una temàtica sexual o escatològica. Vés a la merda! no és el mateix que Merda, m’he fet mal! La segona és només una interjecció per donar-li força a l’expressió. 

–Quina funció tenen les paraulotes en el llenguatge?
–Ens ajuden a expressar els nostres sentiments de còlera i d’odi, per exemple. No és només una funció lingüística sinó també d’interrelació social, si les anul·léssim hi hauria més nivell de violència física a la societat. En lloc de dir «Ets un tal», ens aniríem directament a les mans. 

–Per tant, és dolent no dir paraulotes?
–A moltes llars, els pares volen que els nens no diguin paraulotes, els hi diuen «això no es diu» i a l’escola tampoc s’ensenya a utlitzar aquestes paraules i a entendre-les. 

–I vostè no hi està d’acord?
–En absolut. Cal ensenyar-les! Hauria d’estar dins del currículum del Ministeri d’Educació de tots els països. S’ha de saber com, quan i on utilitzar-les, tenen la seva funció. Són importants, existeixen i són part del llenguatge quotidià. Els mestres han d’ensenyar aquestes paraules també perquè els nens parlin de manera correcta.

 –Com va aconseguir donar base científica al seu particular treball acadèmic?
–Vaig utilitzar diversos autors però com que és un llenguatge marginal, no ha estat fàcil.No hi ha treballs acadèmics sobre paraulotes, sí que hi ha de comparació de paraules de país a país, però el meu és diferent i això és el que el fa interessant. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT