PUBLICITAT

JC Milhet Fotoperiodista

«Vaig fotografiar durant dos dies l’activitat a la frontera amb Andorra»

Per Mireia Aguilar

El fotoperiodista francès JC Milhet.
El fotoperiodista francès JC Milhet.

El francès JC Milhet és el segon professional en residència al Centre Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà on ahir es va inaugurar Fronteres, una exposició en la qual Milhet ha coordinat estudiants de diferents edats per formar-los en el reportatge fotogràfic però en la qual també es poden veure algunes de les instantànies del reconegut fotògraf. En concret, unes imatges preses a la frontera entre Andorra i França, un indret fascinant segons Milhet. Tot i que és professor de fotoperiodisme a la Universitat de Perpinyà, aquesta ha estat la primera ocasió en què ha tingut alumnes tan joves. Un repte que ha superat molt orgullós de la feina feta en equip. Fronteres es podrà visitar fins al 31 de març. 

–Amb quants estudiants ha treballat per a crear l’exposició?
–Amb 250 nois i noies d’entre set i 17 anys. 

–De quantes imatges es compon la mostra Fronteres
–Exactament hi ha 180 fotografies. 

–Però no només hi ha fotografies dels estudiants, també hi ha de seves i són de la frontera francoandorrana, oi?
–Sí, és correcte. Vaig fer fotos al poble de Porta, a la Duana francesa, després de passar la frontera andorrana. 


–Per què va tenir interès a fotografiar la frontera amb Andorra?
–Perquè entorn de França, Andorra és l’únic país fronterer que queda fora de l’espai Schengen i representa l’última Duana al país. 

–Quant de temps va estar a la Duana per fer aquest reportatge?
–M’hi vaig quedar dos dies sencers per tenir ocasió de veure diferents tipus de controls, però sobretot van ser relacionats amb el contraban de tabac i el pas de diners d’un país a l’altre. 

–Pot explicar què podem veure a les imatges que va prendre a Porta?
–Imatges genèriques de la Duana, controls de persones que ingressen a França portant una quantitat massa gran de tabac, que és la qüestió principal, així com fotos dels mateixos agents mentre estan treballant, algunes en detall. 

–Concretament d’aquesta frontera, quantes fotos hi ha a l’exposició?
–Cinc, que s’emmarquen en un reportatge de 15 fotografies que també retraten altres fronteres, com la de Portbou i el Pertús. 

–Què troba de tant fascinant a les fronteres?
–El Centre Internacional de Fotoperiodisme cada any busca temes en els quals els joves de la zona es puguin formar a través del reportatge fotogràfic i hi ha molt per reflexionar al voltant de les fronteres, el seu concepte, el què són i el què volen dir. 

–Com va organitzar els estudiants per crear l’exposició?
–Per equips i amb temàtiques lleugerament diferents dins d’un gran paraigües que en aquest cas han sigut les fronteres. Per exemple, un equip ha treballat en el conflicte català i una possible nova frontera amb aquest territori, un altre ha treballat amb el concepte d’impacte econòmic que provoquen les fronteres o encara un altre sobre les duanes. Els més petits van treballar el concepte de les fronteres invisibles entre persones a través de retrats fets entre persones desconegudes. 

–Quins són els efectes econòmics entre banda i banda de frontera que heu pogut fotografiar?
–Un exemple típic és la possibilitat de poder comprar una quantitat de cànnabis molt més barat a Espanya que a França i el moviment que això genera a banda i banda de les fronteres. A part de diferents graus de prohibició depenent del país. 

–Com us van rebre els agents de la Duana a l’hora de fer les fotografies?
–La veritat és que sempre vam ser molt ben rebuts. 

–Què destacaria de l’exposició?
–El treball remarcable que han fet els estudiants fins a aquest moment inexperts. Tret de les meves cinc fotografies, tota la resta són de fotògrafs amateurs. No era fàcil arribar als bons resultats que hem obtingut finalment i estic molt orgullós d’ells. Són diferents exposicions en una de sola que donen una sola visió sobre les fronteres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT