Mònica Vega (1980, Andorra la Vella) viu per a la música i per al ball. És codirectora i professora a l’Escola Líquid Dansa, a Escaldes. Ara, un dels projectes que més cuida és el del taller musical de Grease, també organitzat per l’Animal Escola de Teatre i l‘Espai de Música Moderna. El resultat dels assajos es podrà veure el 18 de març a l’Auditori Claror. 

–Com estan anant els assajos per al musical de Grease?
–Molt intensos. Havíem previst descansos de 30 minuts i s’han acabat convertint en breaks de cinc minuts. Tothom està molt implicat. 

–Hi participen més persones que en l’edició anterior, quan es va representar Jesucrist Superstar? 
–No ens esperàvem la bona resposta que ha tingut el projecte. Tenim una trentena d’inscrits entre 12 i 60 anys. El muntatge és molt coral i volem donar protagonisme a tothom. A cada ball hi participen unes 20 persones alhora, mentre que l’any passat les coreografies estaven pensades per a grups de 10 o 12 actors. 

–A la presentació del projecte patien per no atreure prou gent adulta. 
–Sí, hi ha una majoria de gent jove però  estem molt contents perquè al final hem aconseguit un ventall d’edats extraordinari que ens permet tenir suficients persones per a tots els personatges de l’obra. Fins i tot hem hagut d’inventar-ne de nous, com algunes pink ladies que encarnaran les actrius de més edat. 

–Un dels reptes del taller és evitar l’excessiu protagonisme dels dos personatges principals, la Sandy i el Danny. Com ho aconsegueixen?  
–Està clar que els personatges principals s’han de destacar, però per exemple, la Sandy mai canta sola. Sempre hi ha altres noies que proposen altres veus i fan que que les peces agafin més cos i ella no se senti sola ante el peligro. Totes tenen la responsabilitat de tirar endavant la cançó. No és un repte individual sinó col·lectiu. Volem que tothom tingui el seu moment. 

–Quantes cançons hi ha al musical?
–Hi ha Summer night, Grease Lightning, Sandy... Unes deu. Totes comptaran amb música en directe per part del grup Madre Tomasa. A més, estan traduïdes al català perquè apostem per la llengua del país. 

–Que és el més difícil a l’hora d’ensenyar les coreografies?
–Tenir una alta capacitat d’adaptar les coreografies a cada nivell. Han de ser balls resolutius visualment i molt gupals. Coses senzilles que resultin agradables a la vista. 

–La majoria dels participants són amateurs? 
–Sí, hi ha molts que amb Grease estan tenint el primer contacte amb el món del teatre i el cant, però estan fent una currada! Pensàvem que depenent de la gent que s’apuntés els hauríem d’empènyer perquè perdessin la vergonya, però no és així. No tenen por de provar coses noves.