Carolina Cerqueda (Andorra la Vella, 1985) és una de les neuropsicòlogues que imparteixen els tallers d’estimulació cognitiva per a afectats d’esclerosi múltiple, organitzats per la Fundació Crèdit Andorrà i  l’Associació TRANA Esclerosi Múltiple. 

–En què consisteixen els tallers? 
–Es fa estimulació cognitiva, però també es dedica una part a la consciència de les dificultats del dia a dia que pateixen les persones afectades; és a dir, a entendre d’on venen aquestes dificultats i com funciona el nostre cervell.

–Quins són els símptomes més freqüents? 
–El nivell de dificultat és molt variable, perquè hi ha perfils molt heterogenis, però les més comunes són el dèficit d’atenció, l’alentiment cognitiu –és a dir, el processament lent de la informació–, i la fatiga cognitiva, que és un símptoma poc conegut i del qual no se’n parla massa, tot i ser molt freqüent. 

–Es treballa per acabar amb aquestes dificultats? 
–Volem buscar solucions pel dia a dia. No esperem que hi hagi una millora, sinó mantenir el rendiment de la funció, estimulant-la al màxim amb estratègies compensatòries. El que volem és que el dia a dia sigui més fàcil. 

–Hi pot anar qualsevol afectat d’esclerosi múltiple tingui el grau que tingui? 
–Normalment són persones que tenen dificultats lleus, però intentem que es pugui beneficiar el màxim de gent possible. Tot i ser un tractament grupal, ho adaptem a les necessitats de cadascú. 

–Hi ha cada vegada més casos de malalts? 
–S’ha detectat un augment de diagnòstics en dones joves, de l’1,4% al 3,2%, tot i que no se sap la causa de l’increment.

–A qui pot afectar la malaltia? 
–Sobretot a les persones entre 20 i 30 anys, però també es troben perfils de molts tipus. És poc freqüent, però també es diagnostica des de nens fins a persones de 40, 50 i 60 anys.

–S’estan fent prou esforços per investigar l’esclerosi múltiple?
–Actualment no hi ha una cura, però en els últims 10 anys s’ha avançat moltíssim en el tractament de la simptomatologia. Hi ha molts més medicaments que retarden o eviten el deteriorament progressiu. Tot i així, els nous fàrmacs són més potents i també produeixen més efectes secundaris. Aquí hi ha molta controvèrsia, però en tot cas, crec que és un camp en què s’estan fent molts esforços per a l’estudi de la malaltia. 

–Com valora els resultats que es veuen a partir de les sessions? 
–El benefici que treuen ells només pel fet de formar part d’un grup ja és molt. A part de les dificultats cognitives, també n’hi ha d’emocionals. El fet de treballar en grup i compartir les estratègies compensatòries i l’enfrontament a la malaltia, és molt positiu.