PUBLICITAT

Guillermo Cervera Director del Museu Carmen Thyssen Andorra

«Creem àmbits romàntics, més que artístics»

Per Mireia Aguilar

Cervera davant de ‘Vista de la carrera de San Jerónimo’ (Van Kessel, c.1686)
Cervera davant de ‘Vista de la carrera de San Jerónimo’ (Van Kessel, c.1686)

La segona exposició del Museu Carmen Thyssen Andorra (MCTA), Allées et venues, tancarà les portes el 10 de setembre per deixar pas a una nova mostra «molt diferent», de la qual el director del MCTA, Guillermo Cervera no vol donar encara massa detalls però comparteix algunes píndoles molt suggerents. 

–S’han afanyat per enllestir la pròxima exposició abans del pont d’octubre?
–Sí, tanquem just abans del pont de l’11 de setembre però obrim just abans del pont del Pilar. Aprofitem aquest mes que és una mica fluix, de tornada a l’escola i mentre se situa tothom. Com a novetat en la programació, allargarem la pròxima mostra des de l’octubre i tindrem obert fins al setembre de l’any següent. Això és molt interessant, mantindrem la mateixa oferta durant el curs escolar i no tallem la temporada d’hivern, que és molt bona. 

–Vostè havia dit que de cara a la tercera mostra al MCTA perseguia dues obres molt concretes. Les ha aconseguit?
–Sí, però no puc explicar més detalls.  

–Va parlar d’una tercera exposició «molt maca però molt diferent del que es fa a nivell internacional». Segueix així?
–És una exposició on cada obra serà independent. Aquí ara tenim diferents escoles i diferents moviments artístics representants. A la primera, vam fer una cronologia de 80 anys per explicar els canvis socials de finals del segle XIX fins a quasi finals del segle XX. En la tercera, en canvi, cada obra tindrà un protagonisme independent, això la farà més anàrquica a l’hora de visitar i ens permetrà gaudir més directament de cada obra i això és molt xulo. Hi haurà moviments diferents, podrem moure’ns per llocs diferents, això ho fa més atractiu. Sobretot busquem originalitat, que cada exposició no mantingui una línia continuista amb l’anterior. Aquesta originalitat li dona molta versatilitat al museu, més força. 

–A aquesta pròxima mostra vostè s’ha referit com a «per celebrar un cinquè aniversari». Què la fa tan digne d’una celebració?
–La mateixa col·leccionista també tindrà un protagonisme en directe com a tal, com a col·leccionista, com a propietària de les obres. Podia ser una exposició interessant per a un aniversari però la fem ja perquè hem pogut quadrar les obres, una cosa que no sempre és evident perquè és clar, anem tenint diferents compromisos amb obres d’art que les cedim a altres museus del món. Compilar una exposició d’aquest tipus no és fàcil. 

–Quan diu que la col·leccionista està involucrada, què vol dir? És una mena de biografia?
–No. Es tracta de donar-li el protagonisme a la col·leccionista en un moment quan cada vegada és més difícil fer col·leccionisme, sobretot d’obra consagrada. Si busquem artistes emergents, podem col·leccionar tots, creure en el que estem comprant, tenir les nostres obres d’art, fotografies, perquè és molt ampli, no solament pintura. El que busquem en aquest cas és una relació on també estigui present el col·leccionista com a tal. No puc explicar més perquè desmembraria tots els detalls del que ha de venir. 

–Quantes obres vindran?
–Hem aconseguit tenir aquestes 28 obres que buscàvem. A Allées et Venues en tenim 22, així que en tindrem sis més. És una exposició molt completa, la sala quedarà molt plena. Aconseguir un número tan gran d’obres que tinguessin una relació entre elles encara va complicar tot més perquè encara que l’experiència serà més individual a nivell de lectura, hi haurà una connexió entre totes, sempre busquem aquest joc. 


–Com canviarà la sala en aquesta exposició que ens promet «original»?
–Hi haurà separacions, una mica com ara, però la possibilitat més clara de moure’s de manera diferent. A més, seccionem la sala per crear diferents àmbits però no pel que fa a moviments artístics sinó àmbits més romàntics. 

–I si aquesta mostra és del nivell d’un cinquè aniversari, quan arribi aquesta data què passarà?
–Pel cinquè aniversari, la idea que estem treballant, si l’aconseguim fer bé, serà molt més potent encara. 

–De la mateixa manera que aquests mesos hem comptat amb la raresa del quadre de Gauguin, que viatja poc, ens tenen preparada alguna extravagància?
–Ja havia mencionat en alguna ocasió una obra, que és de la que puc parlar. Evidentment hi ha obres molt interessants que vindran, molt. I una de les que tindrem  és de Winslow Homer, Escena de platja. 

–En els propers mesos arribarà també la primera cessió directe del MCTA a un museu dels Estats Units, el Cape Ann Museum de Massachusets. Serà una relació bidireccional?
–És molt factible. Els museus ens movem amb col·laboracions. La part més complicada és aquest moviment d’obres i quan es cedeixen obres, molt gustosament ells busquen aquest camí per tornar a cedir una obra de retorn. Deixes oberta la porta, no vol dir que puguis accedir a tot i quan tu vols, es busca quin discurs artístic pot encaixar Personalment, crec que si no, és cremar el cartutx en va. 

–Com són aquests museus amb els quals han establit relació?
–El Cape Ann Museum de Massachusets i l’Arkell Museum de l’estat de Nova York són museus petits però de molta força dins del que és l’art americà. Hi ha els grans museus dels Estats Units, com el MoMa o el Metropolitan, que tothom coneix i que són tipus Louvre on trobes peces molt valuoses i internacionals però aquests museus d’art americà més petits, promouen molt aquests moviments artístics de molta força als Estats Units des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. 

–Per exemple?
–Reflecteixen l’expressionisme abstracte, amb obres de Pollock, que es coneix a tot el món; de Georgia O’keefe, amb el precisionisme americà dels anys 20; Edward Hopper, del realisme social o el ben conegut Pop Art americà, d’Andy Warhol. Són moviments que han marcat les pautes internacionals. des de mitjans del XIX fins a l’actualitat.  Aquests museus promouen molt aquest tipus d’art, moviments que tenim representats a la col·lecció Carmen Thyssen i que ens agraden. 

–Per a aquesta tercera mostra, seguiran les activitats complementàries al voltant dels quadres?
–Sí, ja hem fet arribar al Ministeri la proposta educativa al voltant de la nova exposició, que hem adaptat per a diversos grups d’edat. En relació als nens, introduirem com a novetat la possibilitat de realitzar activitats conjuntes entre pares i fills. 

–Segueixen els escape rooms i el GastroArt?
–Sí, seguim amb aquestes propostes i les renovem, creiem que és una manera lúdica i diferent de gaudir de l’art. També estem acabant de parlar amb Grandvalira per concretar les activitats d’hivern fora del museu, que van funcionar molt bé l’any passat perquè la gent no se les esperava en aquell entorn aparentment fora de context. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT