L’Ainara va complir 20 anys el mateix dia que a Àustria li donaven la medalla de la Fundació Flamme of Peace reconeix les persones que contribueixen a un món millor. Estudia Belles Arts i Humanitats i es mostra orgullosa de participar en un projecte com l’Artcamp, pels valors que transmet.
  
–Que li va representar rebre la medalla de la Fundació Flamme of Peace?
–No ho vaig prendre com un reconeixement personal, si no més aviat va representar un premi que donaven a Andorra, perquè, de fet, és Andorra qui em va donar l’oportunitat d’anar a Viena i fer el projecte d’Artcamp.

–De totes maneres deu fer il·lusió.
–Sí, molta. A més, la pau és un tema important, ja que és una de les coses bàsiques a la vida i que també forma part dels meus ideals com a persona: la pau, viure bé, acceptar la diversitat cultural i el fet que sigui un premi de l’àmbit artístic, que és el meu.

–Què vol transmetre amb el projecte que va presentar a Viena?
–Les pintures que vaig portar no les vaig fer expressament, sinó que eren pintures que jo ja havia realitzat. De fet, eren de les meves primeres sèries. Treballo el tema de la natura però agafat des d’un sentit més humanitari: concebre la natura com l’element bàsic que conforma les persones i sobre el qual s’estén la humanitat. Per tant, encaixa molt bé amb el tema de la pau perquè segons el meu parer hem d’entendre que tots venim d’una mateixa base que ens fa persones, que moltes vegades ens n’oblidem, però a vegades tornant a l’origen, és quan podem trobar la pau interior i el significat de l’existència humana.

–Què li semblen certàmens com el que es va fer a Viena. Creu que poden ser una bona oportunitat?
–És una molt bona oportunitat perquè el món artístic i cultural és molt complicat. És un servei a la societat al qual no se li dona la importància que hauria de tenir. Així se li dona visibilitat i també és una oportunitat perquè els artistes també ens puguem trobar.

–És difícil ser artista a Andorra?
–No sé si ho puc respondre perquè no em considero una artista consolidada. Acabo d’iniciar un camí molt llarg i bastant difícil. El què està clar és que pel fet de ser d’Andorra és més difícil perquè per començar ja no puc estudiar aquí i hi ha menys museus, galeries i el mercat de l’art no és tan atractiu com en altres llocs. 

–Falten plataformes per promoure el moviment artístic al país?
–Pel país que som, pel nombre d’habitants i el nombre d’artistes que som, està força bé el què es fa. A Viena vaig participar d’un simposi amb altres artistes i molts em van dir que tenia sort que el meu país m’hagués ofert aquesta oportunitat perquè ells havien tingut més dificultats. Jo crec que està força bé les plataformes que hi ha i s’està creant un col·lectiu d’artistes joves bastant gran.