L’actor Moi Aznar encarna en Patatu, que visitarà la sala de festes del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp el dissabte, a les 17.00 hores per oferir una escenografia fantàstica i un ritme escènic que promet atrapar-nos a tots, sense tenir en compte l’edat.
 
–El seu alter ego és el Patatu, oi? 
–Correcte, aquest soc jo. 

–Digui’m si és efectivament tan badoc com el descriuen. 
–El Patatu és un pallasso que és pagès i que és una miqueta badoc, efectivament. Però té molt bon cor i li agrada molt la terra. Té un amigàs, el Martí, però és el que més seny hi posa. 

–El Patatu fa temps que gira i amb gran èxit, de fet va guanyar els premis Butaca del 2016 us van reconèixer com a millor espectacle familiar. Quin és l’ingredient perquè el suflé no baixi?
–És un espectacle que té molt en compte el públic. Intentem captivar l’atenció de tots els nens i nenes però també l’atenció dels pares. L’espectacle el fem en el món familiar i això és important perquè hem de recordar que els nens i nenes no van sols al teatre. Crec que els ingredients màgics que hi posem són l’amor i el carinyo. 

–La música hi té un paper relevant, oi?
–Sí, és un espectacle amb cançons i en són una part molt important. Són divertides i van d’acord amb els personatges atraients i que fan riure. Per exemple, les nostres bruixes no són dolentes, són entremaliades i fan riure. Excepte la gran bruixa, és clar, la Malèvola, que és la que ens ha fet un encanteri i trastoca el món del Patatu, el Patatum.

–Pel que fa a l’escenografia, què destacaria?
–És un tret fonamental per a nosaltres, tot passa com si fos un llibre obert per la meitat. Després passa com en els llibres desplegables, que apareixen coses, la intenció és aquesta. 

–I què hi apareix?
–Doncs, en general, l’skyline del poble de Patatum però també algunes sorpreses en forma de pop-up. 

–Com per exemple?
–El Congrès dels Mags Sonats, que són mags coneguts i que el públic podrà reconèixer de seguida, són mags actuals. No us diré qui són però apareixen dins d’unes projeccions.

–També projeccions? Sou multimèdia...
–Sí, l’escenografia visualment és xulíssima, t’enamores de la posada en escena. A l’hora de portar-la d’un lloc a l’altra és potent, però la gent queda al·lucinada de què veu, que és un llibre en plan gegant. 

–Una picada d’ullet als orígens del Patatu.
–És clar, realment en Patatu és un personatge literari. Apareix als contes de l’Àngels Bassas, uns relats que ella explicava al seu fill quan anaven cap a l’escola i que va acabar posant per escrit. Per tant, l’escenografia surt d’un llibre literalment, perquè aquest és el nostre origen.