PUBLICITAT

Toni Moreno Quiosquer

«Porto un quiosc i tot és voluntat, força i ganes»

Per Alba Casanovas

Havia treballat durant més d’una dècada en l’àmbit del ciclisme, però el negoci va tancar. Des d’aleshores, i ja fa quasi nou anys, Toni Moreno (Andorra la Vella, 1963) regenta el Quiosc Toni a Escaldes-Engordany i gaudeix amb el que fa. 
 
–Com va arribar a regentar el quiosc?
–Mai m’havia dedicat a aquest món, però em vaig quedar sense feina i vaig veure que quiosc es traspassava i vaig considerar que era una opció. Em vaig animar, li vaig posar el meu nom i en dos mesos farà nou anys que obro la persiana quasi tots els dies de l’any. 

–Com valora aquests nou anys?
–La premsa ha minvat i des del primer dia vaig apostar per diversificar el negoci. Vaig incorporar una petita secció de papereria i vaig incrementar el número i tipus de revistes. Venc loteria, tabac, moltes llaminadures perquè el quiosc està al costat de diversos col·legis i venen molts nens quan surten de classe, a partir de les 17 hores, i inclús souvenirs.

–Què és el que més ven?
–Xuxes i loteria i tabac.

–I el que menys?
–Malauradament, diaris. El dia que estan més sol·licitats són els diumenges perquè la gent té més temps lliure per llegir-los i a més inclouen especials i suplements. Aquell dia val la pena, però entre setmana és més dur. De fet, venc més revistes que diaris. 

–És molt sacrificat tenir un quiosc?
–Sí, a més estic sol. Els primers anys obria cada dia excepte els diumenges a la tarda. Ara també lliuro la tarda dels dissabtes.

–És vocacional, doncs?
-No, tot és voluntat, força i ganes. De moment em va bé. No pensava que aguantaria tant de temps, si sóc franc. Però el negoci rutlla i estic molt content.

–Quin diari és el que primer rep?
–EL PERIÒDIC, i no ho dic per quedar bé, juntament amb el pa. Sí, també venc pa acabat de fornejar.

–Té a l’abast molta lectura, aprofita per fullejar les revistes o els diaris?
–I tant, tot i que ho faig en diagonal.

–També ven revistes internacionals, com altres establiments?
–Sí, franceses, però és una minoria perquè moltes, segons l’editorial, tenen un preu molt més alt. En canvi, les d’Espanya mantenen el preu.

–No creu que hi ha pocs quioscos a Andorra?
–Té raó, i molts turistes em diuen que és complicat trobar-ne. Però sempre n’hi ha hagut pocs. Aquí no hi ha la tradició dels quioscos a peu de carrer com a Espanya. Però el sector viu una època complicada, les coses com són, i diversos establiments, sobretot a la capital, han tancat perquè el lloguer està més alt. 

–Es veu nou anys més regentant el Quiosc Toni?
– I tant, em va bé i sóc feliç. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT