PUBLICITAT

Marta Patxot Monitora de la casa de colònies d'Aina

«AINA és per a mi com una segona casa»

Per Lara Ribas

La monitora de la casa de colònies d'AINA, Marta Patxot.
La monitora de la casa de colònies d'AINA, Marta Patxot.

La Marta Patxot actualment és monitora d’AINA després d’haver-hi passat tots els estius des dels vuit anys. El seu pas per la casa de colònies li ha aportat els valors per convertir-se en persona i així ho explica en la seva intervenció en el documental Entre Muntanyes, arrels de l’arbre, que s’ha estrenat aquesta setmana i té previstes diverses projeccions als cinemes Illa Carlemany.
 
–Quan va viure la seva primera experiència a la casa de colònies d’AINA?
–Jo vaig començar a anar-hi cap als vuit anys, ja que abans els meus pares em portaven en un casal. 

–I ja no va deixar d’anar-hi?
–No, quan vaig acabar el primer any ja sabia que al juliol següent hi tornaria. AINA acaba formant part de l’estiu i no pot substituir-se per cap altra cosa. 

–Per què?
–No t’imagines els estius sense retrobar-te amb els amics que hi tens i els monitors, sense reviure emocions com la del primer dia preparant l’habitació... 

–Com va adonar-se del pes que havia adquirit en la seva vida? 
–L’any que passava de la casa de colònies a la borda em vaig quedar sense plaça i vaig anar en un altre lloc. Jo creia que seria el mateix, però al marxar estava lamentant no haver pogut anar a AINA aquell estiu i vaig adonar-me de la importància que tenia per a mi. 

–Quin va ser el procés fins arribar a monitora? 
–Vaig seguir el camí natural; de la casa de colònies a la borda i després als campaments. I als 17 anys vaig esdevenir monitora i vaig començar a ensenyar tot el que AINA m’havia ensenyat.

–Va realitzar alguna formació?
–Sí, després d’un any em vaig inscriure al curs de monitor que ofereixen des d’AINA per obtenir el títol. 

–Quins valors li ha aportat AINA?
–Jo crec que AINA ens crea com a persones perquè ens ensenya els valors d’escoltar i respectar, l’amistat i la companyonia... 

–I segueix mantenint aquesta essència o ha evolucionat amb el pas dels anys?
–La base i l’objectiu sempre han estat els mateixos, però el que ha canviat és la metodologia i les estratègies i activitats per fer arribar aquests valors als nens. 

–Creu que calia un documental com Entre muntanyes, arrels de l’arbre?
–L’objectiu era assegurar que l’essència d’AINA no es perdi quan el mossèn Ramon ja no hi sigui, però també fer-la visible a fora d’Andorra, Catalunya i Espanya i convertir-la en font d’inspiració per a futurs projectes. Cal mirar-lo per enriquir-se com a persones i per donar valor a l’educació en el lleure. 

–Què significa AINA per a vostè? 
–Per a mi, és com una segona casa on sempre tinc les portes obertes, un espai de desconnexió i un estat d’ànim. Per molt malament que estigui, hi acabo trobant un refugi.

PUBLICITAT