Silvio Moreira (Andorra la Vella, 1998) és karateka de la Federació Andorrana de Karate. Aquesta temporada s’estava trobant en el seu millor moment però s’ha vist interromput per la pandèmia. 

–Com està anant el confinament? 

–Al principi va ser més complicat per adaptar tots els entrenaments. Va ser un canvi molt gran però ara ja m’he acostumat bastant i puc seguir fent els meus entrenaments físics i de karate. 

–Com entrena? 

–Faig entrenaments físics més repeticions, no treballo amb pes. Pels de karate, he fet un tatami al saló i vaig treballant les meves tècniques i les meves katas, una mica tot. 

–En aquest esport, potser és una mica més fàcil entrenar a casa.

–Es pot entrenar relativament bé però no és el mateix perquè treballo i entreno descalç, i el terra de casa fa mal als peus. Però és millor que fer natació, que seria molt més complicat.

–Quan creu que podrà tornar a competir? 

–Depenem de la federació mundial. Ens ha cancel·lat l’Europeu que seria a Bakú i totes les competicions estan suspeses fins al juny. No sé si les que venen després les cancel·laran i ja haurem de pensar en la temporada vinent perquè no estem podent entrenar en condicions. 

–Els esportistes tenen un paper important i han servit com a imatge del Govern per transmetre un missatge de responsabilitat. 

–Som un exemple a seguir. A més, en totes les condicions que hem tingut, tots hem estat entrenant sense parar perquè és la nostra forma de vida. Sempre busquem la manera de fer el que ens agrada. Si deixem d’entrenar durant un mes o dos, perdrem molt la condició física i no volem això. 

–Són semiprofessionals però tots han buscat la manera d’entrenar. 

–És bonic. Andorra no té les mateixes possibilitats que un país com Espanya però el que ens diferencia d’ells, és que no ens donem mai per vençuts. No tenim les mateixes condicions però som conscients que podem arribar allà. Lluitem pels nostres somnis.

–Ha fet bons papers aquesta temporada. Com valora la seva trajectòria fins ara? 

–Estava en un punt que no m’ho esperava perquè vaig començar en categoria sènior. Al primer Mundial vaig passar dues rondes, vaig fer segon a l’Open de Berlín i vaig guanyar el sènior de Catalunya. És una pena que després d’això, ara estiguem així. De cara a la temporada vinent, vull fer un gran paper al pròxim Mundial de Dubai. A llarg termini penso que podria arribar a fer un podi en el Mundial i a l’Europeu. 

–Per què es dedica al karate? 

–El practico des dels tres anys. No he parat des de llavors. Sempre m’ha agradat. M’ha ajudat amb la persona que sóc ara, a més d’una art marcial, t’ajuda amb la vida perquè adquireixes uns conceptes d’esforç, de respecte i d’ajudar als altres.