Fabián Ramos (Andorra la Vella, 1997) és judoca de la Federació Andorrana de Judo i competeix internacionalment. La pandèmia li va tallar la temporada.

–Com està per la pandèmia?
–Bé, sóc d’estar per casa i no m’ha afectat tant com altra gent que necessita més sortir.

–Com ha pogut entrenar?
–A casa feia el que podia, tenia una barra de dominades i feia flexions. Després vam poder sortir a córrer per agafar la part aeròbica i ara ja podem entrenar al Centre de Tecnificació d’Ordino, gràcies a la federació. Estem recuperant-nos muscularment.

–Quan competiran?
–Sí, ja s’han fet propostes però no hi ha cap acord. Esperem poder-nos posar el quimono aviat que és el que tenim ganes.

–Va veure la seva temporada tallada.
–El Marc Reig i jo estàvem fent el circuit internacional i la pandèmia ens va agafar en plena gira panamericana. Estàvem lluitant per intentar sumar el màxim de punts pel rànquing mundial i agafar el màxim d’experiència, perquè som joves. Teníem tres setmanes però a la primera vam haver de tornar. Ens va tirar pels terres la planificació de la temporada, però vist d’una altra manera, ara tenim la sort de tenir una pretemporada ben llarga per tornar-nos a posar a to i arreglar les carències que no podíem treballar durant la temporada.

–Quan preveu tornar a competir?
–No ens han dit res. La federació francesa ha anul·lat les competicions fins al desembre. En ser un esport de contacte, suposo que serà dels últims en poder tornar a competir.

–Almenys, a Andorra, es pot entrenar en condicions.
–Sí, amb un protocol estricte. Ara estem fent peses, és una part important del judo. Tinc moltes ganes de tornar.

–Per què es dedica al judo?
–M’apassiona. És un esport que practico des de fa molts anys, em va enganxar des de petit. Pel concepte d’equip que tenim, d’ajudar-nos mútuament. Va bastant amb mi. Els companys i jo compartim aquesta ideologia. M’agrada la pinya que fem. Podem confiar entre tots, és esperit d’equip tot i ser un esport individual. El judo m’aporta disciplina i valors, i uns horaris que s’han de complir sí o sí.

–Quina és la situació del judo al Principat?
–Més o menys tenim tots la mateixa edat. Penso que els que venen, pitgen fort. El veig amb bon estat i la federació ens ajuda, intentant treure persones fora i que tinguin el màxim d’experiència. Estem pel bon camí, podem arribar bastant lluny.

–Quin és el seu somni?
–Arribar als Jocs Olímpics i passar dues rondes. M’agradaria poder fer una medalla i aprofitar el dia a dia, el millor que pugui.