Comunicatiu El conseller Joan Manuel Tresserras, al vestíbul de l'Andorra Park Hotel, divendres. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va venir divendres per signar un conveni amb Andorra. L'acord dóna cobertura institucional a les emissions de Televisió de Catalu- nya al Principat i, alhora, permet que ATV es pugui veure, des d'aquell mateix dia, a sis comarques catalanes del Pirineu.

--El conveni amb Andorra és un pas més en la configuració d'un espai audiovisual en llengua catalana. ¿En quin punt es troba aquest procés?

--S'han anat concretant les relacions amb tots els territoris i falta la part del País Valencià, que és la que tenim més inconcreta. En aquests moments, hi ha acords amb el Govern de les illes Balears, amb les autoritats de la Catalunya Nord i amb Andorra, i hi ha una relació pràcticament fixada amb el Govern aragonès per a la Franja de Ponent. Amb el País Valencià, hi ha unes declaracions públiques i un interès en la reciprocitat, però per part del Govern valencià hi ha l'exigència d'un tercer multiplex.

--¿S'ha optat per la reciprocitat en tots els casos?

--Entenem que la política de reciprocitat és la que toca, és a dir, garantir emissions a tot el territori compartit per part dels canals públics a partir de l'acord entre els governs. Entenem que poder disposar dels canals que fan els altres és una millora de la nostra oferta audiovisual i això ajuda a vertebrar tot aquest mercat cultural d'expressió en llengua catalana.

--¿Es tracta de tenir un espai propi dins del context europeu?

--Ens hem de plantejar un objectiu, que és nou i que correspon a l'etapa històrica de la TDT. Amb la TDT, hi ha tota una part de l'espectre radioelèctric que ha quedat alliberat i que està pendent de ser reassignat. El que considerem és que l'Estat espanyol hauria de tenir, com a prioritat màxima, el fet que els territoris de parla catalana disposin de la mateixa capacitat que tenen els altres espais audiovisuals de llengua compartida a tot Europa, independentment que hi hagi un sol Estat al dar- rere o no. Volem les mateixes possibilitats de disposar de canals de televisió que abracin tot el territori que tenen la llengua hongaresa, la llengua sueca, la llengua danesa, la llengua holandesa o qualsevol de les llengües europees.

--¿És l'Estat espanyol qui ha de garantir aquesta possibilitat?

--L'Estat no podrà dir que és un Estat democràtic de veritat en matèria de polítiques de comunicació i cultura fins que no hagi proveït les administracions que s'ocupen de l'espai audiovisual en llengua catalana dels instruments per fer-ne possible l'articulació d'aquest espai. O bé es col.labora i es proporcionen les infraestructures necessàries, o bé es limiten. I fins ara s'han limitat. Com que encara hi ha part de l'espectre radioelèctric disponible, el que esperem és un gest que doni prioritat a facilitar els recursos.

--¿És més fàcil arribar a un acord amb el Govern d'Andorra que amb el Govern espanyol?

--És molt diferent perquè, per al Govern d'Andorra, la cultura catalana és la seva cultura nacional. Amb relació amb el Govern espanyol, treballem per aconseguir un respecte operatiu, que no un respecte discursiu. No és un tema de relacions amb el president del Govern o amb un ministre, és un tema que la maquinària de l'Estat assumeixi que l'Estat espanyol és un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe i que les llengües i cultures no tenen rang que depengui de la qualitat de la seva representació política, sinó que tenen valor per elles mateixes. L'Estat no hauria de veure la diversitat cultural com un obstacle o com una anomalia, sinó com un tresor que ha de ser protegit.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.