• La pinacoteca de Crèdit Andorrà conserva un centenar d'obres que resumeixen l'edat d'or de la pintura catalana Fortuny, Nonell, Casas, Rusiñol i Mir, estrelles d'una col.lecció que completen Dalí, Miró i Picasso

Espectacular Martin i Xarrié observen l'Autoretrat de Ramon Casas; paraigüer dissenyat per Gaudí, i que avui s'exposa a l'oficina central de Crèdit Andorra Foto: ORIOL LLAURADÓ

A la pinacoteca de Crèdit Andorrà, ubicada a la planta noble de la seu central de l'entitat, a la capital, li falta des de fa unes setmanes un dels inquilins habituals: l'oli Pulvis, cineris, nihil, una tela de gran format que per la seva temàtica --uns fèretres cremant rere la tàpia del cementiri de Tarragona-- constitueixen una autèntica raresa en l'obra de Santiago Rusiñol. L'oli forma avui part de l'exposició Rusiñol vs Picasso, que fins al 5 de setembre es pot visitar al Museu Picasso de Barcelona. De fet, la historiadora Gemma Martín i l'antiquari Jaume Xarrié --conservadora i assessor de la col.lecció, respectivament-- anomenen aquest Pulvis, cineris, nihil"el quadre viatger", perquè és --precisament per la seva singularitat-- un dels més sol.licitats per institucions estrangeres. Crèdit Andorrà el cedeix gustosament perquè un dels objectius de la col.lecció és la difusió del patrimoni, en un intercanvi en què l'entitat rep un retorn en espècie: el prestigi associat a la preservació d'una obra de primeríssima fila. No és l'únic Rusiñol de la pinacoteca: l'acompanya Patio y figura, un oli que s'ajusta més a la idea del pintor que ha quedat en l'imaginari popular, construïda a partir dels jardins i interiors burgesos, plàcids i lluminosos que constitueixen el més conegut de la seva obra. Però totes dues teles --Pulvis, cineris, nihil i Patio y figura -- encarnen l'esperit, els principis i la vocació del fons d'art de Crèdit Andor- rà: reunir sota un mateix sostre obres majors dels grans noms de la pintura catalana d'entre el 1880 i el 1950, "primant la qualitat per sobre de la quantitat, i fugint tant de l'acumulació com dels quadres repetitius", diu Martin. Seguint aquest mateix criteri, una altra patum de la pintura catalana del moment, Isidre Nonell, hi figura per triplicat. Contra el que es podria esperar, però, només una de les teles és la clàssica gitana nonelliana, mentre que la peça més interessant de la col.lecció és un Paisatge amb tanca amb els tons groguencs característics de la seva època de La Colla del Safrà. Una altra raresa que singularitza el fons de Crèdit.

Qui és qui de l'art català

L'índex onomàstic és un autèntic qui és qui de la pintura catalana dels segles XIX i XX, el període més brillant de l'art català. El paisatgisme hi és àmpliament representat, amb un lloc preferent per a l'Escola d'Olot --els Josep Berga (Olot), Joaquim Vayreda (Paisatge amb vaques) i Modest Urgell (Paisatge)-- i amb presència destacada de Meifrén, Martí Alsina, Masriera, Mallol, Galwey, Anglada Camarasa, Torrescasana, Casagemas i Gimeno. Atenció en aquets punt a un dels tres Mirs de la col.lecció: l'espectacular Prats de Santa Coloma, pintat al 1932, en la primera de les tres estades que va fer al país. El retratisme és un altre punts forts de la pinacoteca: Opisso, Pere Pruna, Ricard Urgell, Durancamps, Borrell i un magnífic autoretrat de Ramon Casas, tot just arribat d'una visita del front francès durant la Primera guerra mundial. Atenció també al Retrat atribuït al pintor Eduardo Rosales, de Marià Fortuny, i a l'esbós de l'Enterrament de Crist que forma part del monumental cicle de frescos amb què José María Sert va decorar la catedral de Vic.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.