Somrient El president del Grup Parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, a l'edifici de Sindicatura, dijous.

Foto: ORIOL LLAURADÓ

--¿Quin balanç fa dels últims mesos viscuts a la Casa de la Vall?

--Aquest període de sessions ha estat molt improductiu. El Govern no ha entrat ni un sol projecte de llei de caire social ni ha abordat els principals problemes que té avui dia Andorra, que fan necessari aconseguir una administració sostenible, trobar l'encaix entre Govern i comuns i solucionar l'estructura del finançament. A més, quan ens mirem el marc tributari, veiem com el Govern no ha entrat fins al final la llei de l'IVA i que, a més, ha entrat aquest text de manera incomplerta, perquè no s'ha acompanyat dels estudis que calien. Quan mires un altre punt fonamental, el calendari d'execució d'obra pública, el Govern ha entrat uns projectes pels quals es vol dedicar finançament a fer el desviament de la Massana i la Seu de la Justícia en els propers anys i tenir parat el desviament de Sant Julià, cosa que és inconcebible. I una altra qüestió és la reactivació econòmica, on veiem que l'únic que s'ha fet és abaixar el cànon de Feda i Andorra Telecom. Per tant, la meva valoració és que aquests mesos han demostrat la incapacitat de Govern d'arribar a consensos per a l'aprovació del Pressupost, i han estat uns mesos improductius.

--Però durant aquests mesos hem viscut també la discussió dels crèdits i el debat entorn al seu finançament. ¿No creu que això ha influït a l'hora que es puguin tractar més projectes?

--No. Els crèdits i els suplements són una cosa que pot semblar feixuga, però que tampoc no requereixen tant de temps. Tot això no és més que fullaraca legislativa, no és el tronc, no és l'essència.

--¿Esteu satisfets que el Govern hagi finançat crèdits via transferència, com ApC i CR volíeu?

--Del que estem satisfets és que atès que ja som en una situació que durà a un dèficit de més de 100 milions d'euros i a un increment de deute de més de 100 milions, després que ens haguem posat tossuts finalment s'hagi evitat fer més despesa.

--Ha parlat del finançament de l'Estat, però el cap de Govern ja va afirmar que no és el millor moment convèncer els mercats internacionals per comprar deute...

--En aquest cas, tenim un problema essencial. Dimecres passat vaig ser a la recepció de l'ambaixada francesa. Vaig parlar amb unes cinquanta persones del món empresarial, polític i social i vaig veure un denominador comú en tots, la gran decepció que tenen vers el Govern actual per manca de dues coses: d'equip i de projecte. Això es visualitza en moltes coses. Es visualitza, per exemple, amb la veritable estafa electoral que hi ha hagut. Jaume Bartumeu es va comprometre a dues coses molt importants en la seva campanya electoral. D'una banda, va prometre que arreglaria l'estructura de finançament i que convertiria el deute a curt termini que tenim, que fa treballar amb descoberts, en un deute estructurat a llarg termini amb l'emissió de deute públic fora d'Andorra.

--Un incís, abans de la segona promesa: ara per ara, amb la rebaixa del rating, això és més complicat...

--Miri, la qüestió del rating és bàsicament si tens projecte o no tens projecte i si tens equip o no tens equip. Si tu no tens equip ni projecte, és clar que et rebaixaran el rating, perquè això es nota des de fora.

--Entenem doncs que s'ha sentit decebut amb el finançament. ¿Quina és la seva segona promesa que no ha vist complerta?

--La segona estafa, la més grossa, és la manca d'un equip tècnicament preparat capaç de tirar endavant projectes complicats com els que necessita Andorra i la manca d'un projecte, d'un programa de Govern. Vostè recordarà perfectament que he insistit en això del programa... Doncs a dia d'avui encara no ho he vist. I què ha passat amb l'IVA? En la campanya electoral, Bartumeu va prometre als seus electors un IVA que si s'importava un producte per 100 i es venia per 150, amb un marge de 50, es pagaria IVA només per aquest 50. Es va prometre que no hi hauria IVA a l'importació i que es pagaria impost sobre el valor afegit, fins al punt que es pagaria en concepte d'IVA menys del que es paga avui dia, i que en canvi es posaria un impost sobre el benefici. I amb aquesta promesa el PS va guanyar les eleccions. Ara ens trobem que tot això no era veritat. ApC va advertir que això que deia el PS era tècnicament impossible, mentre ells ens deien que el seu equip tècnic s'ho havia mirat molt bé i que sí que era possible. Doncs miri, s'han equivocat. I com que jo no em puc creure que s'hagin equivocat en una cosa tan grossa, això és una estafa electoral en tota regla. L'IVA és una estafa electoral al ciutadà en tota regla.

--Això ja ho heu criticat tan aviat com s'ha tramitat el projecte...

--És que el PS en el seu futlletó electoral explicava els seus càlculs sobre l'IVA, i fins i tot el ministre Pere López va afirmar en una tribuna que no es pagaria IVA a l'importació de la mercaderia. Ens ho van repetir per activa i per passiva a tota la campanya. Per això li dic que no era veritat la promesa electoral del PS.

--Vista aquesta diferència de postures entre PS i ApC, ¿què n'opina sobre els percentatges del 4,5% i de l'IVA reduït de l'1%?

--En aquest sentit, no només els càlculs d'ApC, sinó també els de Govern, diuen que amb un IVA del 4,5% més el reduït de l'1% s'incrementarà la pressió fiscal amb relació als impostos actuals. Però com que la llei de l'IVA va acompanyada d'una llei d'impostos sobre la renda de no-residents i sobre els beneficis de les empreses, el mateix Govern reconeix que passarà d'una pressió fiscal del 17,2% a una del 20,5%. Ens diuen que això és pujar la pressió el 3,3%. Doncs no. Del 17 al 20 és incrementar la pressió fiscal aproximadament el 20%. Això és un gran error i una gran estafa, perquè el Govern va prometre que no ho faria. Aquí es confirma el sentiment generalitzat que he anat constatant que el el Govern de Bartumeu no té ni projecte ni equip per governar. I això es veu. Perquè on el Govern no arriba amb projecte i no arriba amb equip, recorre a una estafa als electors i a incomplir flagrantment la llei, com en el tema dels comerços.

Per a més informació consulti l'edició en paper.