• El copríncep adverteix d'una possible crisi institucional si Andorra legalitza l'avortament

El copríncep d'Andorra i Arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives en l'homilia en honor de la Verge, ahir Foto: tony lara

Monsenyor Vives, copríncep d'Andorra i Arquebisbe de la Seu dUrgell va oficiar ahir la missa en honor a la Verge de Meritxell, en companyia de tots els sacerdots del Principat i davant una nodrida assistència de fidels i autoritats. Monsenyor Vives va començar l'homilia a la Mare de Déu explicant que «estem aquí per celebrar la nativitat de Maria, sota l'advocació de Meritxell que significa llum del migdia». Vives va continuar explicant que quan neix una nena el que pensa tota família és que «donarà fills i filles» i «agraeix el do de la fecunditat i de la vida». I va afegir que «cada dona és un petit monument de fecunditat, com li ho recorda la natura, és el do que té la dona per procrear humanitat». L'homilia de Vives va donar de sobte un tomb –esperat per uns i no tant per als altres– per recordar el seu posicionament de cara a la legalització de l'avortament. Com a home d'Església i fidel al dogma, Vives va recordar que, en contraposició a Maria, jove, creient i altruista, «Eva, la gran pecadora, es va apartar del camí del Senyor, per vanitat i egoisme, i en l'afany de ser lliure va menjar el fruit prohibit de l'arbre de la ciència». I va afegir que «Eva i Adam van creure que podien decidir, sense l'ajuda de Déu, el què estava bé i el què estava malament». I va lamentar que «molts encara ho creuen avui o el què és pitjor, no decideixen». Així, va mencionar la desafecció dels joves pel compromís, la responsabilitat i fins i tot, la solidaritat, i va advertir del «perill de creure que som nosaltres els que decidim el bé i el mal». Monsenyor va defensar que «Déu està per sobre del que nosaltres puguem pactar o decidir, dels parlaments i de les lleis» i va criticar el canvi de color polític dels governs que van canviant les normes, per recordar que la pau «és la dignitat, l'amor pels pobres, el servei al bé comú». Com per a l'avortament, clarament evocat en l'homilia, Monsenyor Vives va demanar que «no ens deixem atabalar per grups de pressió i busquem la llei de Déu, què vol Déu i com ho podem tirar endavant». En aquest punt també va fer al·lusió a la història d'Andorra, i de manera molt subtil a la crisi institucional que crearia la legalització de l'avortament al coprincipat, perquè va dir que «cal preservar-la a l'igual que una persona que es pot desintegrar a causa de problemes interiors o exteriors i més ara, quan les petites entitats estan en perill per la creixent globalització». Una globalització que va titllar de «laïca i mercantilista» o com diu el Papa Francesc I «la globalització de la indiferència». Arribat en aquest punt del seu parlament l'Arquebisbe va lamentar que no hi hagi espai per a una globalització més humana i va apel·lar a l'amor a la pàtria i a les institucions, demanant al poble andorrà que «ens perdoni si alguna vegada no ho fem prou bé». Les seves últimes paraules van adreçar-se al lamentable conflicte sirià i va incitar els fidels a continuar la crida de Pau VI «mai més els uns contra els altres, mai més la guerra!» 

Per a més informació consulti l'edició en paper.