Foto: ÀLEX LARA

Metge especialista en medicina de l'activitat física i de l'esport

Córrer és sa, beneficiós pel cos i ment. Però com qualsevol altre esport, s'ha de fer amb consciència i coneixent els nostres límits. Bernat Escoda, metge esportiu, reconeix que l'auge dels darrers anys per l'atletisme es nota a la seva consulta. A continuació exposa alguns consells i precaucions.

–Per començar, ¿quines recomanacions mèdiques faríeu a una persona que vol iniciar-se en la pràctica del córrer?

–El primer i més important és assessorar-te. Hi ha una tècnica, un material, hi ha moltes modalitats. Sobretot algú que fa molt temps que no fa activitat física ha d'estar assessorat per un tècnic esportiu.

–I també per un metge...

–Sí. Córrer també té la seva vessant de salut. Sobretot si portes una vida sedentària t'has d'assessorar per un metge. I si cal aquest et derivarà en un especialista en medicina esportiva. Bàsicament per dos temes. Per una banda, a nivell cardiovascular pot haver-hi factors de risc i cal precaucions. I també per un tema de l'esquelet, tots tenim particularitats que ens poden fer més propensos a patir lesions.

–¿Quines són les lesions més habituals entre els corredors amateurs?

–Lesions traumàtiques, és a dir gent que es fa mal, és bastant excepcional. Però hi ha moltes lesions per sobrecàrrega. És a dir, perquè quan corres estàs fent un ús excessiu o dolent d'una articulació. Parlo de lesions als peus, fascitis plantars, tendinitis... També hi ha principis d'artrosis, problemes d'esquena... Paral·lelament, hi ha gent que tenia lesions, i que es posa a córrer per tractar-la. Per exemple si tenen problemes d'esquena o d'obesitat. I aquests són els que segur que necessiten assessorament mèdic.

–¿Quan es recomana córrer a nivell mèdic?

-Córrer és delicat. Per les persones amb lesions primer cal iniciar-se en la pràctica esportiva sense córrer: gimnàs, piscina, etc. Fer coses que et prepararan per córrer i que seran menys traumàtiques per les articulacions.

–¿Heu notat un augment de pacients que venen a la vostra consulta?

–Sí, però també és veritat que sempre hem tingut gent amb lesions esportives. El que ha canviat és d'on provenen. Fins ara ens venia molta gent de gimnàs i activitats dirigides. I últimament ens venen pacients provinents de l'atletisme. El nombre és el mateix però s'ha desplaçat el tipus d'esport.

–¿Quin errors són els més habituals?

–La no progressivitat. Ens trobem amb gent que porta molt temps inactiva i que intenta assolir de seguida un nivell de cursa elevat, ja sigui amb la intensitat o amb la durada. Si no ho fa d'una manera progressiva és normal que apareguin lesions. El perfil més típic és el d'una persona que no ha respectat la progressivitat.

–¿Hi ha casos de persones que van mal equipades?

–Sí, per exemple per portar calçat inadequat. O persones que porten plantilles habituals amb calçat de ciutat i van a córrer amb les mateixes, quan aquestes han de ser diferents, més resistents. També és important no anar a la muntanya amb calçat nou. O casos de deshidratació, que no porten suficient equipament d'aigua. La deshidratació pot derivar en tendinitis.

–¿Com es poden prevenir lesions?

–En primer lloc s'ha de tenir clar quin és el teu objectiu quan surts a córrer: si és per salut, perquè tens una lesió, perquè vols participar a una cursa... I també quins mitjans tens per assolir-ho. Es dóna massa sovint el cas de gent que vol participar en proves llargues, mediàtiques, que està competint amb gent que té molt de temps per preparar-se. Algú que té un horari laboral estàndard, família, tindrà poc temps per preparar-se i assolir aquest nivell. I tindrà problemes. Són persones que no han marcat bé el seu objectiu o no l'han adaptat a les seves possibilitats. I això li provocarà frustració i lesions.

–¿Quin perfil de pacient teniu?

–Tothom, sigui professional o no, intenta anar al seu límit, i aquí és on apareixen les lesions. Pots trobar de tot. A vegades qui més et penses que es lesionarà és el que és més conscient i el que va més en compte.

–¿La febre per córrer comportarà seqüeles físiques d'aquí a uns anys?

–Hi ha estudis que diuen que l'activitat física mal feta té un risc. Però el sedentarisme també. Els problemes que possiblement ens trobarem en el futur, sobretot per les persones que corren llargues distàncies, seran a nivell cardíac. Per això és important que la persona sigui sempre conscient del que fa, que es pari un moment a definir per què fa activitat física. Perquè hi ha gent que l'utilitza per evadir-se dels seus problemes, per malestar, per la feina. I corres el risc que es converteixi en un vici. Això pot acabar podrint la vida laboral i familiar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.