PUBLICITAT

'Purga' per als batlles que tornin al sector privat

  • El text preveu que hauran d'esperar un temps per exercir d'advocats
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Els batlles que abandonin el càrrec i vulguin exercir com a advocats en el sector privat hauran d'esperar un temps prudencial abans de poder-ho fer. Aquesta és una de les premisses que introdueix el projecte de llei de la carrera judicial que està elaborant el Govern. De fet, el ministre d'Interior, Xavier Espot, va explicar fa uns dies que és un dels punts que no fan la unanimitat entre els col·lectius afectats, tant del sector públic –batlles, fiscals i magistrats– com del sector privat –advocats. Aquest temps de purga necessari per mantenir la independència de totes dues professions i sobretot, per assegurar a l'administrat una justícia, imparcial i sense trampes, podria anar de sis mesos a un any. La nova llei de la carrera judicial també introduirà canvis en el concurs estatal per poder exercir de batlle o de fiscal. «Demanarem al Consell Superior de la Justícia que prepari un nou examen més aprofundit» va explicar ahir el ministre Espot. I va afegir que «els candidats han de tenir la carrera de dret i com a mínim un post-grau en Dret andorrà o el màster, quan es posi en marxa».

Accés a la magistratura / Espot també va voler deixar clar que l'accés a la magistratura per a batlles o fiscals «sempre serà meritori, el que passa és que haurem d'establir torns perquè hi puguin accedir uns i altres, i també els advocats». En aquest últim cas, «els advocats que tinguin almenys 15 anys d'experiència en el Tribunal de Corts o 18 anys d'experiència en els altres tribunals, i que tinguin una carrera remarcable també podran accedir al càrrec de magistrat».

Espot va confirmar que la petitesa d'Andorra i de l'Administració de Justícia, fa que hi hagi poques possibilitats de promoció vertical, per això defensa la promoció transversal i que els fiscals pugin optar a una plaça de batlle. I va precisar que «aquesta és una pràctica comuna a França, tot i que és cert que no es fa a Espanya». No obstant això, Espot va defensar el projecte de llei, argumentant que el president del Consejo del Poder Judicial espanyol, Gonzalo Moliner, que va visitar recentment Andorra, «es va mirar l'esborrany i considera que és correcte». El ministre també va recordar que Andorra té convenis de col·laboració amb la justícia espanyola i francesa i que tots dos països s'han ofert per ajudar a formar futurs jutges i magistrats. I va concloure que s'està estudiant dotar el Consell Superior de la Justícia de major independència. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT