Foto: TONY LARA

SECRETARI D'ESTAT DE DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA

Josep Maria Missé fa més de dos anys que està al capdavant de la secretaria de Diversificació Econòmica i va ser l'impulsor de la Iniciativa Actua, que va integrar la societat Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI); aquest any, els diners públics destinats a aquesta societat van ser posats en dubte pels parlamentaris durant el debat del Pressupost 2014.

– El Consell General va posar en entre dit la feina i el pressupost de l'ADI per aquest any. ¿Hi ha un problema de comunicació de la feina què es fa?¿El pressupost destinat és l'adequat?

–L'ADI és una parapública amb entitat jurídica pròpia. És una oficina que funciona com una empresa independent. Actua és una entitat molt més gran, involucra el sector privat, els ministeris d'Assumptes Exteriors, el d'Economia, Interior i l'ADI. A data d'avui, l'ADI forma part del pilar d'acompanyament de les empreses dins d'Actua, però té un pressupost assignat per funcionar com a entitat. Actua té pressupost que prové d'altres bandes, part de diversificació econòmica i també hi destinen recursos les parapúbliques. Dins d'Actua intentem fer el màxim d'iniciatives des del sector privat i introduir el mínim element de cost. El pressupost és el que hem considerat que ha de ser per les funcions que estem desenvolupant a Actua, en la tessitura econòmica actual, que, com va dir el cap de Govern, hem d'intentar fer més amb menys. I en quan a funcions, Actua és transversal, i l'ADI és integrada plenament dins el pilar acompanyament. És cert que hem de continuar explicant i millorant la comunicació perquè Actua és una entitat petita i molt recent i que cal fer més pedagogia, sens dubte.

- ¿Té sentit que continuï existint una entitat com l'ADI?

Podria tenir un cert sentit que al final ho acabem vertebrant. Però és una reflexió que no ens hem fet encara. El que volíem era centrar-nos en engegar els tres programes d'Actua: el programa de diversificació econòmica, el d'internacionalització i el d'acompanyament. Dos dels tres estan tenint ja molt èxit i tinc esperances que el tercer a mig termini funcionar bé. Llavors analitzarem si hem de dotar Actua d'una estructura diferent.

–¿Què li passava al pilar d'acompanyament?

– Crec que era el més coix i havíem de millorar-lo. És a dir, l'atenció no únicament en l'empresariat d'inversió estrangera, sinó també l'andorrà que té un projecte. Aquesta feina fins ara era estrictament funció de l'ADI. Pels imputs dels inversors hem vist dues coses: la gent ens percebia com a molt llunyans, en primer lloc perquè hi ha una barrera natural, ja que l'ADI està ubicada a la segona planta del Prat del Rull i a l'empresari se li ha de posar fàcil; i en segon lloc, percebien l'Administració molt vertical, que els hi dóna una resposta de com funciona un determinat tràmit en un determinat ministeri. Però l'empresari no hi entén de tràmits, l'empresari hi entén del seu projecte. Havíem de solucionar la doble problemàtica des d'un perspectiva física i donar més imatge de pro activitat i més transversalitat. Per aquets motiu vam incorporar gent al projecte Actua des de fa un any i hem estat formant perquè entengui molt bé les necessitats dels empresaris i a la vegada una fórmula per acostar aquets coneixement a l'empresari, que és l'Actua Corner. Un nou concepte molt més àgil d'atenció, que permeti que l'empresari de l'obertura econòmica i l'andorrà tingui un lloc on parlem de projectes, i no de tràmits. No volem suplir la funció de tràmits, sinó cobrir el coneixement transversal de l'Administració. Tinc molta esperança que tot això que hem estat treballant mostri una visió diferent de l'Administració.

–Un altre dels temes que s'ha posat en qüestió al Consell General és el programa dels crèdits preferents per a les empreses.

–Penso que el tema dels préstecs és complicat. És un programa que nosaltres vam heretar i que és un molt bon programa, en el sentit de dotar d'ajuda els empresaris en un moment que l'accés al crèdit és difícil, però també hem d'entendre que s'han d'anar introduint millores per fer-lo cada vegada més sòlid. Al final, el Govern està assumint cert risc empresarial en cada programa que avala, i aquest risc és complicat eliminar-lo. Nosaltres els que intentem és introduir mesures de manera que el risc que assumeix el Govern cada cop sigui més controlat, però hem de tenir present que sempre hi ha un component risc molt important per molta mesura que hi posem. La modificació que s'ha fet en el decret introdueix la possibilitat de demanar, o no, garanties als empresaris que fan una demana de préstec. Això és fa perquè en projectes de molt risc Govern pugui controlar-lo. El que tampoc podia ser és que el Govern assumís el 100% del risc sense tenir forma de incidir en la gestió de la empresa ni participar de les decisions, i per contra, fos el primer a pagar quan hi havia un impagament. Amb la modificació ens assegurem que si l'empresa va malament, puguem recuperar algun tipus d'actiu.

–Però el món de la emprenedoria ¿no és un món amb poques garanties?

–Tu pots demanar-les o no demanar-les, i vindrà en funció del risc que vols assumir i de la viabilitat que veus per cadascun dels projectes. Malauradament, estem exposats continuament a decidir si creiem que el projecte pot anar endavant. Per altra banda, tampoc hem de ser injustos amb el programa. Una empresa pot no funcionar perquè no ha venut o per factors molt accidentals. Parlem d'un tipus de programa amb una mortalitat elevada; l'índex dels que fracassen és el 80%. Així doncs, el tema de les garanties és perquè si en un determinat projecte el Govern no vol assumir més risc del necessari, però sempre n'assumirà.

–L'ambaixador dels EUA a Andorra, James Costos, va assegurar que hi ha un important grup d'empreses dels Estats Units interessades en invertir a Andorra. ¿A quines empreses es referia?

–És cert que hi ha empreses americanes interessades en invertir aquí a Andorra. La col·laboració que estem tenint ara mateix amb l'ambaixador, que ens està ajudant amb la captació d'inversió estrangera directa d'empreses americanes, és fantàstic. En aquest sentit, només podem que felicitar-nos que tenim un ambaixador d'EUA a Espanya i Andorra que és molt proactiu amb la tasca del projecte que estem desenvolupant dins d'Andorra.

Pel que fa als noms, els anem donant quan les empreses ens ho deixen dir. Aquí hi ha un tema també d'expectatives; moltes vegades hem posat empreses a disposició i finalment no s'han acabat implantant. ¿Per què? Perquè no depèn estrictament de nosaltres. Algunes empreses tot i venir d'un procés d'obertura acaben buscant un partner andorrà amb qui desenvolupar el projecte i amb qui se sentin còmodes i no el troben. Altres vegades busquen un local amb determinat localització i característiques dins una avinguda comercial, i no és fàcil. Així doncs, el fet de dir que treballem amb tal empresa o tal altre, fins que ells no tinguin tots els elements que necessiten per venir, el que fa és generar una sobre expectativa.

– I Teknon, ¿manté el projecte del centre a Andorra per al 2014?

«Un cop estiguin tenint èxit els tres pilars de la Iniciativa Actua analitzarem si cal dotar-la d'una estructura diferent»

Per a més informació consulti l'edició en paper.