PUBLICITAT

Canillo

Alcobé i Bonell confirmen el domini de DA a la parròquia

A pesar de la victòria perden un nombre significatiu de vots i Junts es queda amb menys de cent

Per JOAN JOSEP BLASCO

Mònica Bonell exercia ahir el seu vot al comú de Canillo.
Mònica Bonell exercia ahir el seu vot al comú de Canillo. | Emilio prenas
Era de preveure que Demòcrates per Andorra (DA) arrasarien a Canillo. Perden vots, però el seu rival encara més, el que permet que la seva victòria en la parròquia sigui encara major, amb més del 80% de suport de l’electorat. Jordi Alcobé i Mònica Bonell tenen el crèdit de la majoria de ciutadans canillencs i són escollits com a consellers generals per a la pròxima legislatura. PS+Verds+IC+Independents pateix una sonada derrota.

Els resultats obtinguts a nivell parroquial permeten afirmar a Alcobé que aquesta és «una victòria molt solvent. Estem molt satisfets en com s’ha desenvolupat la campanya i com hem treballat». En el panorama de país el triomf té unes altres característiques. Es tracta d’una «victòria a nivell nacional justa, però que dóna continuïtat al projecte que van iniciar fa quatre anys i ens permet seguir treballant». En la passada legislatura va ser ministre d’Ordenament Territorial. En els pròxims anys es posa a disposició per a continuar portant aquesta cartera o «el lloc en el que més i millor pugui aportar». Alcobé i Bonell donen continuïtat a Celina Mandicó i Martí Salvans, que el 2011 van ser els escollits.

Important patacada la patida per PS+Verds+IC+Independents. Amb les xifres a la mà, només es podien rendir a l’evidència. «No esperàvem treure aquest resultat. Sabíem on anàvem i que seria complicat, però confiàvem que fos millor», admetia el cap de llista, Sergi Ricart. El missatge que van voler donar amb la coal·lició no va tenir la repercussió que esperaven en les eleccions. «Això no s’acaba avui. Segueix el dia de demà i treballarem amb totes les nostres forces per donar nom a Junts per a que es reconegui», i que la ciutadania, tant de Canillo com de la resta del país, «ens doni el seu suport». Perquè es tracta de «lluitar pel que creus» i donar-li continuïtat. «Aquest és un pacte de quatre anys i no es trencarà. Seguirem treballant junts, perquè estic molt satisfet amb la gent amb qui he treballat tot aquest temps». I pensant en les eleccions comunals del pròxim mes de desembre, la intenció és de tornar-se a presentar: «Intentarem fer llista, treballant amb el comitè local. No serà fàcil, però intentarem aconseguir el màxim de suports».

Descens en l’índex de vots
És un fet general en tot el país en aquestes eleccions, però a Canillo en aquests comicis hi ha hagut un descens significatiu en l’índex de vots, tot i que el nombre d’electors augmentava en més d’un centenar. Dels 794 electors que hi havia fa quatre anys es passava als 908, i en aquesta ocasió va haver-hi dos vots menys en la circumscripció parroquial. Aquest és un element que es reprodueix en els vots rebuts en cadascuna de les candidatures. Totes dues van perdre confiança entre els electors. DA passa de 421 (70’64%) a 398 (80’73%). La coal·lició encapçalada pel Partit Socialdemòcrata, en aquella ocasió anomenada AraFutur i que no tenia el suport dels Verds, baixa dels 175 (29,36%) a menys de cent, amb un total de 95 (19,26%).

El descens a l’hora d’acostar-se a les urnes es produeix «per varis motius», assenyala Alcobé, no només a la parròquia, sinó que «a nivell general també ha passat». Entre les circumstàncies que fan entendre els motiu indica els problemes que tenien els canillencs que resideixen al sud de França per venir al país. El càstig en forma de no votar és un missatge del que prenen nota. Ricart afirma que «la ciutadania és sobirana» que pot prendre la decisió que cregui convenient. És conscient que actualment hi ha «poca confiança en la política. Hi ha la creença que no hi ha prou transparència”. Entre els desencantats s’hi troben perfils dels seus votants, «gent jove i treballadors, que pensen que no es podrà canviar res».

Que cap dels projectes que es presentaven en aquestes eleccions convencien es veu reflectit també en la quantitat de vots en blanc que es van produir, amb un total de 123. De nuls van haver-hi 29, el que comporta que els vàlids es vegin reduïts fins els 493.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT