La veu del propietari d’uns dels establiments afectats pels furts sonava amb una notòria incomoditat i amb una certa saturació: «No vull donar més publicitat a tot això. La policia ha de resoldre el cas i quant abans millor. És evident que no estem en un país segur i només desitjo que això acabi ja». El tema dels robatoris s’ha instal·lat a les valls del nord i, darrerament a Ordino, com una taca indeleble que cerca la imperiosa necessitat de netejar-la. 

El Tòpic, conegut establiment del centre d’Ordino, respirava ahir ja amb tranquil·litat i treient-se l’ensurt de sobre. Una treballadora, encara sacsejada, explicava breument la historia: «Les dones de fer feines van descobrir-ho tot a les set del matí. Van arribar i van veure la caixa registradora a terra i buida. Vam començar a buscar per saber per on havien entrat fins que vam descobrir que, efectivament, van forçar la finestra per entrar a dins». 

Mentrestant, un cotxe de la policia voltava la zona i un altre treballadora comentava: «És el primer cotxe de policia que veig aquest matí. Jo he tingut lliure el cap de setmana, però ahir em van comentar tot el que havia passat. Si m’arriba a agafar a mi a dins no sé què hagués fet. Potser hagués sortit corrents o m’agafa un atac, però l’ensurt no ens el treu ningú». 

Segurament podrà esdevenir clau per perfilar possibles sospitosos, les imatges que van registrar les càmeres de seguretat de l’establiment, concretament a les 3:57, on es va quedar gravat com un individu amb gorro, cara tapada i guants, accedia a l’interior del bar i com sortia a les 4:13. Queda oberta la possibilitat que, altres còmplices, estiguessin fora vigilant la zona per poder operar amb seguretat. 

Als bars del centre d’Ordino no es parlava d’una altra cosa i molts clients i veïns comentaven els fets destil·lant certa resignació: «Sembla que, a aquest pas, hauran de deixar les caixes obertes. Al menys no les rebentaran».

Preocupació i por a la zona

 

Una treballadora d’un establiment proper al Tòpic assenyalava que «jo he entrat aquest matí amb por de trobar-me una porta forçada o alguna cosa. Estic segura que són gent que han estudiat el terreny abans perquè en tots els robatoris han accedit amb facilitat a les caixes fortes i a les registradores. Ja sabien on estaven els diners i a on havien d’atacar. Des de fa dies, el meu cap s’emporta tota la recaptació abans de tancar a la nit. Qualsevol mesura de seguretat és poca».

Una altra dona que treballa a un establiment anexe reconeixia que «hi ha por i preocupació. Aquests fets no ajuden gens al turisme ni als nostres negocis. A nosaltres no ens han entrat. Toquem fusta, però potser als vidres li tenen més respecte i per això no ho intenten».

Uns veïns improvisaven una tertúlia aprofitant els raigs de sol i asseguts en un banc buscaven raons i respostes : «Els han d’agafar aviat. Pel que sé, la policia està molt a prop d’enxampar-los. Aquí al Tòpic van entrar forçant la finestra i van pujar al contenidor per poder entrar» Una dona se l’escoltava i va afegir que «Quan van entrar als Apartaments La Neu, a Llorts, va ser molt estrany, perquè m’han dit que van entrar per la porta principal i després van sortir i tancar com si res». El Vertical estava tancat, com cada dilluns, i El raconet del Vertical rebia els primers clients del dia. Alguns apuraven el seu tallat a la terrassa i devoraven la premsa tot intentant esbrinar més detalls dels furts. Tampoc trobaven explicació. Uns treballadors del comú, encarregats de la neteja, també comentaven la jugada: «La gent està preocupada i amb raó. Què en poden pensar els bars que encara no han estat assaltats? Porten el neguit a sobre de pensar quan els hi tocarà a ells. Parlo amb els veins i se’ls nota amoïnats». 

La psicosi i la preocupació als establiments afectats i dels que estan a prop és notable i la por, evident, entre alguns dels propietaris i treballadors de les valls del nord.