PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els taxistes s’acusen els uns als altres de competència deslleial

Els treballadors culpen alguns companys de treure’ls els clients que han trucat a la centraleta

Per Marisa da Costa

Un dels vehicles que ofereixen el servei de taxi al Principat circula per l’Avinguda Meritxell.
Un dels vehicles que ofereixen el servei de taxi al Principat circula per l’Avinguda Meritxell. | Tony Lara
La infidelitat és en aquesta ocasió el nucli de partida de les picabaralles existents entre els treballadors del transport públic. No es tracta de banyes pròpiament dites; no és que la dona del propietari del Toyota hagi marxat amb el de l’Audi. Són els clients els qui se’n van amb altres conductors. Tot plegat provoca malentesos entre els professionals, desavinences per competència deslleial que no només sorgeixen entre els empleats de les dues empreses que acompleixen amb aquest servei a nivell nacional.
 
Darrerament, l’habitual quan un truca per demanar el servei de transport de taxi és, a més de ser notificat sobre el temps que s’haurà d’estar a l’espera fins que arribi el vehicle sol·licitat, el número d’aquest. És a dir, els clients són informats sobre el número del cotxe que els ha estat reservat, per tal que no n’agafin un que passi abans i prengui així la carrera al conductor que s’està dirigint expressament a recollir l’usuari que ha trucat.
 
La necessitat de prendre aquesta mesura des de la centraleta d’atenció al client, de demanar a la persona que agafi un determinat número –i el més important, confiar en què ho faci–, rau en la deslleialtat existent entre homòlegs, que no necessàriament han de pertànyer a l’altre grup empresarial. Quan un veu un client potencial s’atura per recollir-lo sense interessar-se per si la persona en qüestió ja havia trucat i, per tant, un dels seus companys ja es dirigeix vers al lloc. Cal matisar, però, que aquesta pràctica no està generalitzada i que, de fet és incomprensible per a molts dels taxistes, que manifesten «no comprendre el perquè de prendre’s els clients els uns als altres; per norma no se surt guanyant gaire més de 12 euros de mitjana, amb una mica de sort» i, per contra «el company que es trasllada a propòsit per recollir aquesta persona perquè l’han trucat, sí que perd la benzina emprada en el trajecte, la cursa i el temps, també».
 
Molts dels taxistes manifesten el seu descontent: «El que no és normal és que em facin pujar des d’Andorra la Vella fins al Pas de la Casa per recollir un grup de persones que suposadament m’espera allà dalt i que, quan hi arribi, allà ja no hi hagi ningú perquè el meu propi company hagi agafat els passatgers». I que, per a major inri, «estigui tot nevat i hagi d’aturar-me a posar cadenes». 
 
Per als conductors, la culpa no és dels qui han trucat i agafat un altre taxi «perquè entenem que prefereixin no esperar», sinó que «el no prendre la feina als companys hauria de sortir del propi taxista», assegurava un altre conductor «perquè la cosa està malament per a tots, no cal que afegim malestar entre nosaltres mateixos, que a més ens agrupem en una mateixa associació». Membres de l’agrupació, composada actualment per 58 socis, asseguren que «des del conglomerat s’intenta apel·lar a la nostra consciència per tal d’evitar aquestes discussions», però no sempre és fructuós.
 
Al malestar existent entre els qui treballen en aquest servei cal sumar el fet que no existeix una solució crucial per dirimir aquesta pugna. Més enllà d’advertir a l’usuari sobre el número de vehicle que li ha estat assignat i confiar en què no pugi a cap altre que passi abans, no sembla que hi hagi una manera específica de resoldre aquesta «infidelitat».
 
Intrusisme/ Per contra, si bé existeixen discrepàncies i disputes evidents en el si de l’àmbit de transport particular de passatgers, coincideixen en la indignació vers un intrusisme que, si bé a Andorra no és tan evident com als països limítrofs (tenim, a mode d’exemple encara bullent, els darrers moviments a causa de l’aplicació per a telèfons intel·ligents Uber), tots coincideixen en demanar un major nombre d’inspeccions pel que fa a l’intrusisme professional.
No tenen proves que ho corroborin al cent per cent ni tampoc volen fer oficials aquestes afirmacions, però afirmen estar convençuts sobre la presència –tot i que escassa– de conductors sense llicència que recullen passatgers malgrat no estar inscrits en cap registre legal.
 
També coincideixen en pensar que «sembla que mai no ens haguem de desfer dels problemes, en aquesta professió».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT