Escaldes-Engordany
Una sanció greu després de 1.600 controls de seguretat alimentària
Durant l’any 2014 es van obrir nou expedients a establiments que incomplien la normativa
Som agents de salut, no policies», subratlla el cap d’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn, Jesús Galindo. «No som coercitius, la nostra tasca és la d’educar, convèncer», insisteix. L’aclariment s’entén quan constatem que dels 1.601 controls de seguretat alimentària que es van realitzar durant l’any 2014 només nou van acabar en expedient sancionador, dels quals només un va ser considerat greu i la resta, lleus.
Per a que una sanció sigui considerada greu (per sobre encara hi ha molt greu), l’establiment ha d’incomplir diverses normes alhora com, per exemple, les males manipulacions, la falta d’higiene o el trencament de cadena del fred, o també pot ser reincident en diverses faltes lleus. Galindo va aclarir ahir que després d’una inspecció, si es constata una falta, «proposem una obertura d’expedient a les instàncies superiors». Un expedient tarda mesos en obrir-se ja que es formula una providència, es presenta el plec de càrrecs, les al·legacions i es dicta una resolució. Les sancions lleus són multes d’entre 600 i mil euros, i les greus, de 3.000 euros.
Les 1.601 inspeccions realitzades l’any passat es van dividir en dues àrees: la remesa directa (1.132), que inclou els aliments i productes alimentaris comercialitzats, venuts i/o cedits directament al consumidor final; i la remesa indirecta (469), que inclou els aliments i productes alimentaris que no van directament destinats al consumidor final sinó a terceres persones que desenvolupen activitats de comercialització, venda i/o cessió d’aliments.
L’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn també va atendre tres denúncies (per exemple, un client es queixa d’un restaurant i els inspectors van a comprovar les condicions del local in situ) i va investigar quatre toxiinfeccions alimentàries, dues de les quals van ser provocades pel trencament de la cadena del fred en peix blau.
Una altra acció va ser l’anàlisi de triquina en mostres de senglars i d’equins, de les quals tres van donar positiu pel paràsit en porcs fers. Galindo va recordar que «és molt important que tant els caçadors com les persones que reben carn de caça la facin analitzar abans de consumir-la».
El Govern va difondre ahir les dades coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, dedicat a la innocuïtat dels aliments. La jornada pretén conscienciar governs, pagesos, fabricants, minoristes, professionals sanitaris i consumidors de la importància de mantenir la confiança en els aliments que consumim, un treball al llarg de tota la cadena de producció dels aliments: des dels pagesos i els fabricants fins als venedors i els consumidors. Els aliments insalubres provoquen la mort d’uns dos milions de persones l’any.
Pla Nacional per controlar les condicions dels locals / El sistema nacional de vigilància i control oficial dels establiments que desenvolupen activitats alimentàries, que depèn del ministeri de Salut, consisteix en inspeccions regulars per verificar que es compleixen els requisits tècnicosanitaris i d’higiene establerts en la normativa sanitària vigent.
El programa informàtic del pla disposa de tots els establiments catalogats segons els diferents graus de risc, des dels locals de restauració comercial i social, botigues (carnisseria, fruiteria, peixateria, etcètera), fins a majoristes i cuines centrals. Cada setmana, el programa informa dels establiments que s’han de visitar. Per realitzar les inspeccions hi ha tres agents especialitzats, a més de tres veterinaris, tres biòlegs, el cap d’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn i una persona d’administració.
En els controls oficials, es realitzen diverses accions: inspecció de les condicions sanitàries d’instal·lacions, equipaments i estris; inspecció dels processos d’elaboració, transformació, emmagatzematge, conservació, distribució, transport i venda o servei d’aliments i/o productes alimentaris; control de la higiene del personal manipulador, verificació de les pràctiques higièniques i de la formació rebuda en matèria de manipulació d’aliments; control de la presència i prevenció de plagues; presa de mostres d’aigua, aliments i superfícies per avaluar la qualitat sanitària dels productes i l’eficàcia dels programes de neteja i desinfecció aplicats, i registre dels controls sanitaris i documentació oficial i comunicació dels resultats de la inspecció a l’autoritat sanitària competent.
Per a que una sanció sigui considerada greu (per sobre encara hi ha molt greu), l’establiment ha d’incomplir diverses normes alhora com, per exemple, les males manipulacions, la falta d’higiene o el trencament de cadena del fred, o també pot ser reincident en diverses faltes lleus. Galindo va aclarir ahir que després d’una inspecció, si es constata una falta, «proposem una obertura d’expedient a les instàncies superiors». Un expedient tarda mesos en obrir-se ja que es formula una providència, es presenta el plec de càrrecs, les al·legacions i es dicta una resolució. Les sancions lleus són multes d’entre 600 i mil euros, i les greus, de 3.000 euros.
Les 1.601 inspeccions realitzades l’any passat es van dividir en dues àrees: la remesa directa (1.132), que inclou els aliments i productes alimentaris comercialitzats, venuts i/o cedits directament al consumidor final; i la remesa indirecta (469), que inclou els aliments i productes alimentaris que no van directament destinats al consumidor final sinó a terceres persones que desenvolupen activitats de comercialització, venda i/o cessió d’aliments.
L’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn també va atendre tres denúncies (per exemple, un client es queixa d’un restaurant i els inspectors van a comprovar les condicions del local in situ) i va investigar quatre toxiinfeccions alimentàries, dues de les quals van ser provocades pel trencament de la cadena del fred en peix blau.
Una altra acció va ser l’anàlisi de triquina en mostres de senglars i d’equins, de les quals tres van donar positiu pel paràsit en porcs fers. Galindo va recordar que «és molt important que tant els caçadors com les persones que reben carn de caça la facin analitzar abans de consumir-la».
El Govern va difondre ahir les dades coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, dedicat a la innocuïtat dels aliments. La jornada pretén conscienciar governs, pagesos, fabricants, minoristes, professionals sanitaris i consumidors de la importància de mantenir la confiança en els aliments que consumim, un treball al llarg de tota la cadena de producció dels aliments: des dels pagesos i els fabricants fins als venedors i els consumidors. Els aliments insalubres provoquen la mort d’uns dos milions de persones l’any.
Pla Nacional per controlar les condicions dels locals / El sistema nacional de vigilància i control oficial dels establiments que desenvolupen activitats alimentàries, que depèn del ministeri de Salut, consisteix en inspeccions regulars per verificar que es compleixen els requisits tècnicosanitaris i d’higiene establerts en la normativa sanitària vigent.
El programa informàtic del pla disposa de tots els establiments catalogats segons els diferents graus de risc, des dels locals de restauració comercial i social, botigues (carnisseria, fruiteria, peixateria, etcètera), fins a majoristes i cuines centrals. Cada setmana, el programa informa dels establiments que s’han de visitar. Per realitzar les inspeccions hi ha tres agents especialitzats, a més de tres veterinaris, tres biòlegs, el cap d’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn i una persona d’administració.
En els controls oficials, es realitzen diverses accions: inspecció de les condicions sanitàries d’instal·lacions, equipaments i estris; inspecció dels processos d’elaboració, transformació, emmagatzematge, conservació, distribució, transport i venda o servei d’aliments i/o productes alimentaris; control de la higiene del personal manipulador, verificació de les pràctiques higièniques i de la formació rebuda en matèria de manipulació d’aliments; control de la presència i prevenció de plagues; presa de mostres d’aigua, aliments i superfícies per avaluar la qualitat sanitària dels productes i l’eficàcia dels programes de neteja i desinfecció aplicats, i registre dels controls sanitaris i documentació oficial i comunicació dels resultats de la inspecció a l’autoritat sanitària competent.