Sant Julià de Lòria
‘Feria de Abril’ a l’andorrana
La Fira de la primavera exposa imatges històriques de la típica trobada andalusa
Les arrels culturals són un bé que hom ha de preservar a nivell individual, per no perdre el fil genealògic. Qui no ha sentit un padrí parlar de la importància de mantenir les connexions particulars amb els orígens que ens defineixen. La riquesa intrínseca de la procedència de cadascú pren major consideració quan un es troba fora de la seva terra i, no només és capaç de mantenir les seves costums adaptat a un nou indret, sinó que esdevé transmissor dels seus tresors culturals al nou emplaçament que l’acull. La Fira de la primavera celebrada el cap de setmana passat a Sant Julià de Lòria per segon any consecutiu, exemple per antonomàsia d’aquesta importància de preservar els orígens, continuarà perpetrant el trasllat de tan sans hàbits andalusos a la parròquia fronterera, vist l’èxit assolit en tres jornades farcides de tradicions del sud.
Exposició fotogràfica / Sobre el tauler d’escacs que el centre cultural i de congressos lauredià té com a sòl, van taconejar i cantar andalusos provinents de totes les províncies de la comunitat autònoma mediterrània. Entre fregits i coros rocieros, fotografies històriques rememoraven les tradicions i demostraven la manca d’importància de les diferències entre cultures. i territoris. Una imatge destacava en especial aquesta obvietat. En ella, Valentí Elias, membre de la colònia de catalans a Sevilla, posava el 23 d’abril de 1936 juntament amb Lluís Companys i Jover, aleshores president de la Generalitat, a la Feria de Sevilla.
Aquest retrat, procedent de l’hemeroteca de La Vanguardia, era cedit pel nét d’Elias, Jaume Ramisa, actual vicepresident de l’associació d’andalusos a Andorra. Il·lustra la irrellevància de les fronteres culturals i porta fins a Andorra un dels tants moments històrics viscuts entre els fanalets verds i blancs sevillans que Sant Julià va reproduir els tres darrers dies, acollint gairebé 1.800 persones. «Mai no havia vist una missa tan bonica com la rociera», destacava na Patrícia, una de les assistents, en el seu cas, de nacionalitat colombiana. És només una mostra de la capacitat d’unió dels actes culturals.
Mostra del poder de les arrels culturals és també la reunificació de les dues associacions d’andalusos residents al Principat. El Patio Andaluz i Al-Andalus, les dues agrupacions existents al país, van salvar distàncies per celebrar una trobada tan típica com és la Feria de Abril a l’andorrana.
El desig de donar continuïtat als seus hàbits i tradicions malgrat els quilòmetres ha pogut amb les diferències. La presència andalusa torna a agafar impuls. Mostra n’és l’indiscutible èxit de la Fira primaveral, que va atreure residents de totes les parròquies i procedències, no només andalusa.
Exposició fotogràfica / Sobre el tauler d’escacs que el centre cultural i de congressos lauredià té com a sòl, van taconejar i cantar andalusos provinents de totes les províncies de la comunitat autònoma mediterrània. Entre fregits i coros rocieros, fotografies històriques rememoraven les tradicions i demostraven la manca d’importància de les diferències entre cultures. i territoris. Una imatge destacava en especial aquesta obvietat. En ella, Valentí Elias, membre de la colònia de catalans a Sevilla, posava el 23 d’abril de 1936 juntament amb Lluís Companys i Jover, aleshores president de la Generalitat, a la Feria de Sevilla.
Aquest retrat, procedent de l’hemeroteca de La Vanguardia, era cedit pel nét d’Elias, Jaume Ramisa, actual vicepresident de l’associació d’andalusos a Andorra. Il·lustra la irrellevància de les fronteres culturals i porta fins a Andorra un dels tants moments històrics viscuts entre els fanalets verds i blancs sevillans que Sant Julià va reproduir els tres darrers dies, acollint gairebé 1.800 persones. «Mai no havia vist una missa tan bonica com la rociera», destacava na Patrícia, una de les assistents, en el seu cas, de nacionalitat colombiana. És només una mostra de la capacitat d’unió dels actes culturals.
Mostra del poder de les arrels culturals és també la reunificació de les dues associacions d’andalusos residents al Principat. El Patio Andaluz i Al-Andalus, les dues agrupacions existents al país, van salvar distàncies per celebrar una trobada tan típica com és la Feria de Abril a l’andorrana.
El desig de donar continuïtat als seus hàbits i tradicions malgrat els quilòmetres ha pogut amb les diferències. La presència andalusa torna a agafar impuls. Mostra n’és l’indiscutible èxit de la Fira primaveral, que va atreure residents de totes les parròquies i procedències, no només andalusa.