PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Ausbanc manté que l’actuació del BdE sobre BM va ser desafortunada

L’Associació d’Usuaris del Servei Bancari creu que la institució ha abocat una entitat neta a la inviabilitat bancària

Per Marisa da Costa

Façana de la seu social de Banco Madrid, situada a la plaça Margaret Thatcher de la capital espanyola.
Façana de la seu social de Banco Madrid, situada a la plaça Margaret Thatcher de la capital espanyola. | Agustín Catalán
El conjunt d’advocats que vetlla pels interessos dels clients de les entitats bancàries considera que «el Banco de España (BdE) mai no hauria d’haver intervingut Banco Madrid (BM)». Aquestes van ser les paraules de l’adjunt a la presidència d’Ausbanc (Asociación de Usuarios del Servicio Bancario), Ángel María Garay, durant una intervenció en un fòrum internacional emmarcat en «La intervenció i liquidació d’entitats financeres com a mecanismes de prevenció i lluita contra el rentat de diner i blanqueig de capitals». Segons els representants d’aquesta organització, l’acció «mal fonamentada» de la institució «va desencadenar un procés de pànic en els clients» que, consegüentement, va conduir «una entitat basada en la confiança a una situació d’inviabilitat bancària i, per tant, condemnada a la liquidació». 
 
Pels professionals de l’associació –l’objectiu de la qual és defensar els drets i interessos legals dels consumidors d’entitats de crèdit i financeres–, la causa que abocava BM al tancament de portes no responia a un cas de males pràctiques: «la liquidació no ha estat provocada per l’activitat d’aquest banc abans del 10 de març, sinó per la decisió del BdE», va sostenir Garay. L’advocat corroborava la seva tesi fent referència a l’afirmació del mateix president del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) i subgovernador del BdE, Fernando Restoy, qui, en una compareixença davant dels diputats catalogava com «un procés enormement desafortunat» la liquidació de la filial de Banca Privada d’Andorra (BPA).
 
Garay justificava l’equivocació del banc central amb el resultat de l’anàlisi de la informació que s’ha anat fent pública d’ençà l’actuació provocada per una nota del FinCEN, en què es feia referència a una presumpta mala pràctica de BPA que, d’altra banda, encara no ha estat ratificada. Les acusacions no són «afirmacions gratuïtes ni demagògiques», sinó basades en l’estudi rigorós d’una «documentació a la que pot accedir tothom».
 
«La primera paradoxa» que segons Garay prova la «desafortunada» intervenció de l’entitat, és un argument reiterat pel mininstre portaveu del Govern, Jordi Cinca, en les comunicacions relacionades amb el cas BPA: «L’entitat quadruplicava les ràtios de solvència i gaudia d’una situació patrimonial que, fins i tot en procés de liquidació, podrà –quasi segur– respondre de tots els seus crèdits». 
 
Una segona realitat «molt greu»  els perjudicis directes vinculats a l’operació; «BM disposava de 1.223 milions de balanç, amb 15 mil dipositants, 24 oficines i 281 treballadors que ara veuen rescindits els seus contractes». 
 
Per Ausbanc, i segons informava el seu portaveu, «aquesta intervenció infundada està causant molts danys». El primer, el «reputacional». El segon el causaria «la Comisión Nacional del Mercado de Valores, que ja a dia 16 de març va suspendre les operacions dels fons d’inversió», impedint l’operativitat dels partícips d’aquests actius.
 
Durant la intervenció va destacar que, des que es fes efectiva la compra de BM per part de BPA el 2011, tant la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra com KPMG, així com altres auditores de prestigi, van avalar el sistema antiblanqueig del banc amb informes oficials. A això cal sumar una inspecció de mesos de durada, finalitzada no fa més d’un any i avalada pel Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), en què no es detectava cap cas de blanqueig, reafirmant la manca de  fonamentació d’una  «actuació que, per contra, ha tingut enormes conseqüències». 

Cridada a declarar una nena de 13 anys/  Els auditors de PricewaterhouseCoopers encarregats de l’anàlisi dels dipòsits amb què comptava BPA abans de la seva intervenció per destapar aquells capitals que tinguin un origen il·lícit, van cridar a declarar 600 titulars de comptes i dipòsits triats a l’atzar. Entre ells, una nena de 13 anys d’edat que, fins el dia de la intervenció de l’entitat, havia comptat amb un fons en què hi guardava els seus estalvis que, en total, sumaven 1.800 euros. La nena va ser cridada perquè els seus diners, provinents de regals de dates assenyalades, són d’origen desconegut i, per tant, sospitosos.

Comenta aquest article

PUBLICITAT