El BC MoraBanc Andorra necessita una bona sacsejada. La temporada ha començat de forma decebedora. No només a nivell de resultats, sinó sobretot en la imatge que mostra cada jornada. El d’un equip vençut, que no troba solucions per superar al rival. Toca fer introspectiva. I ben acurada, per acabar amb la dinàmica que s’arrossega i de la que de moment no s’han trobat solucions. El director general de l’entitat, Francesc Solana, apunta cap a vàries direccions per assenyalar les vies d’aigua que existeixen.
 

Tots han d’assumir en el que fallen. I per primera vegada també es dóna el toc d’atenció a l’entrenador, Joan Peñarroya, un aspecte que fins ara no s’havia produït. Ni amb la mala ratxa que es va mantenir en bona part de la temporada passada es va produir aquesta circumstància d’assenyalar a la banqueta. Almenys públicament. No només és qüestió que hi ha jugadors que no rendeixen com s’exigeix. Peñarroya «és el màxim responsable. Tots som conscients que hem de prémer alguna tecla, perquè amb el que estem fent no ens està anant bé. Per tant, hem de fer alguna cosa diferent perquè tots creiem que l’equip que tenim és bo, ens ha demostrat que pot fer molt bé les coses i hem de tornar a una bona línia», exposa Solana, que considera que «també hi ha una qüestió tàctica. El Joan ha de fer el seu pas endavant i remenar l’equip des de dins», ja que es necessita «fer coses diferents que ens pugui donar energia i confiança com a equip per poder acabar amb bones sensacions», ja que «no pot ser que ens col·lapsem 3 o 4 minuts seguits» amb errors i pèrdues de pilota que «un equip del nostre nivell, i on estem jugant, no ens ho podem permetre».

 

Assenyalats

Els jugadors són qui se’n porten la pitjor part. El que més preocupa són els exteriors, que «no estan sent tot el sòlids ni ofensivament ni defensivament, ni amb el ritme que ens agradaria». També preocupen els bases, perquè «és una posició important, la que porta el ritme del partit, la que en atac sap trobar en tot moment els jugadors que estan en el millor del partit, defensivament han de ser més sòlids». Especialment ha de millorar Víctor Sada, que «ha de fer un pas endavant en lideratge i moltes coses, que no només són els punts. Va venir a Andorra a fer això i ara és un bon moment per demanar-li responsabilitat en aquest sentit». Tampoc agrada el rendiment de Vojdan Stojanovski, un dels revulsius la temporada passada per assolir la permanència i que es troba lluny del seu millor moment. «Porta el desgast físic d’un mes exigent com és l’Eurobasket. És un jugador que és molt sòlid en alguns aspectes, l’any passat va demostrar molt solidesa en l’aspecte defensiu», i ara, «li està costant». Necessita millorar en la «solidesa defensiva que ens va ajudar a créixer l’any passat com a equip. I els seus percentatges en atac no són bons perquè al final abusa massa del bot».
 

Qui està sent el blanc de més crítiques és Giorgi Shermadini, que està mostrant un baix rendiment preocupant. I aquets és un problema important. «L’equip està construït amb un referent interior com és Shermadini, en el que hi hem de confiar i que ens ajudarà molt», afirma Solana, que és pacient i remarca que «hi hem de confiar perquè ens ha ensenyat que pot fer-ho molt bé».

 

Falta ambició

És sorprenent que en diverses ocasions els components de la plantilla s’hagin pronunciat admetent que no estan sent prou intensos durant els partits. Estranya veure, i sobretot sentir, a jugadors que no ho estan donant tot. I més en un element que depèn únicament de les ganes que hi posen. No es com l’encert o el físic, que uns dies es pot estar millor o pitjor. «Moltes vegades he pensat que amb aquesta intensitat no anem. Ells es donen compte que amb la que estan posant no estan ajudant al grup», exposa Solana, subratllant que «quan jugues és quan has de demostrar aquesta gana i ambició. Està molt bé la teoria, però cal passar-lo a la pràctica». En definitiva, «poques paraules i més fets».
 

Bona part del problema és una qüestió psicològica, que s’agreuja a mida que van passant els partits: «És important que els caps, la mentalitat dels jugadors, tinguin la predisposició a millorar el rendiment individual per posar-lo al servei de l’equip». Però les peces més destacades de la plantilla són les que han de tirar del carro i les que no poden fallar en el que se’ls hi demana. «Hi ha jugadors que no poden eximir la seva responsabilitat o sempre estar mirant al del costat, sinó que els jugadors que són referents han de fer aquest pas endavant i arrossegar a la resta a tornar a tenir una bona dinàmica», perquè han de ser un model per a la resta. «Si ets el primer que et tires al terra, que et pegues per un rebot demostres aquesta ambició, amb l’ascendència que tens al vestuari el normal és que et segueixin. Si els que tenen aquesta responsabilitat d’entrada no ho demostren, i només ho parlen, és complicat que et segueixin».