La inestabilitat que els darrers anys ha imperat en l’àmbit ministerial de la salut i de la sanitat no únicament té repercussió sobre unes arques de la seguretat social deficitàries per definició. La tendència a donar preferència a l’àmbit econòmic ha anat deixant a l’ombra temes cabdals com la necessitat d’incorporar a la plantilla de l’hospital nacional la figura d’un oncòleg, demanda intensament reivindicada per l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca) des que es va constituir ara fa gairebé dos anys. El Govern va assegurar ahir tenir sobre la taula aquesta possibilitat.
 

El president de l’entitat de lluita contra aquesta malaltia que avui celebra la seva jornada internacional, Josep Saravia, va recordar, a més, la petició de fer participar un psicòleg en l’equip de metges que du a terme el seguiment dels pacients a Andorra, opció que el departament públic per a la salut també té instal·lat en la via de la valoració. A les dues peticions concernents al factor professional cal sumar-ne un altre parell, en aquesta ocasió caire legislatiu: la necessitat d’impulsar una llei que afavoreixi el dret a l’oblit d’una banda i, de l’altra, la manca d’un reglament que afavoreixi l’acompanyament.
 

Després d’un bienni impulsant mesures no només per a l’extinció del càncer sinó per a la representació dels qui el pateixen per vindicar-ne les necessitats, els avenços han estat considerables en matèria d’implicació social i fins i tot privada, a nivell d’ajuda inversora. No així es pot parlar de la cooperació rebuda per part de l’esfera política i, més concretament, del ministeri sobre qui recau la tasca d’atendre les peticions d’un dels col·lectius per malaltia –malauradament–més nombrosos. Assandca naixia amb l’actual ambaixadora a França com a titular de Salut. I malgrat la bona predisposició que tant Cristina Rodríguez com Rosa Ferrer en prendre’n el relleu van manifestar, aquestes quatre peticions que la presidència de l’associació considera «fonamentals» segueixen als llimbs. Saravia espera córrer millor sort amb Álvarez Marfany.

 

Oncòleg permanent/ Una de les demandes més urgents i feta de forma recurrent, és la imperiosa necessitat de tenir entre els metges d’Andorra un especialista oncòleg de forma permanent. La detecció precoç és un factor determinant en el tractament del càncer;  «no pot ser que una persona a qui fan l’anàlisi el dia 8 hagi d’esperar fins el 15 de la propera setmana per conèixer-ne els resultats perquè «els professionals en la matèria únicament passen consulta al Principat dues vegades a la setmana», va lamentar Saravia.
 

Segons va explicar el president Assandca a EL PERIÒDIC, «és incomprensible» és pràcticament mostra de negligència: «Les hores, fins i tot els minuts, són determinants en aquests casos». Sovint, el pacient ha d’esperar fins i tot dues setmanes perquè el dia de la cita amb el metge coincideix amb un dia festiu. Això és inconcebible en un procés on la precocitat és primordial per a la vida de l’afectat i, consegüentment, és imprescindible i gairebé forçosa el fitxatge d’un oncòleg.
 

«La paraula càncer segueix sent tabú» avui dia, tal com va lamentar el representant de Assandca. «Moltes de les persones a qui es diagnostica la malaltia s’enfonsen». Tenint això en consideració i també des dels primers moments en què es constituïa l’agrupació, es va sol·licitar la incorporació d’un psicòleg dins del grup de metges que solen desenvolupar el seguiment d’un pacient en el transcurs del seu tractament.
 

El director de l’àrea de Salut i Benestar, Josep Casals, va assegurar ahir en declaracions per a aquest mitjà que tant una qüestió com l’altre «es troben sobre la taula» i, segurament i tenint en compte la seva importància i «dimensió social», constaran entre les prioritats de Carles Àlvarez Marfany.
 

Malgrat que encara és «prematur» preveure la contractació d’un oncòleg a ple temps, «s’ha escoltat i comprenem l’exigència per part d’Assandca», pel que el departament competent analitza actualment la incorporació d’un especialista que tingui una «presència permanent» al país per tal que passi també a ser component fix de l’equip que fa el seguiment del tractament, entre els que consten metges especialitzats en funció de la ubicació del tumor i internistes entre altres. Precisament en aquest grup és on els interessats sol·liciten l’entrada d’un psicòleg. Segons Casals, Salut treballa per satisfer la petició i «més tenint en compte l’augment» d’aquesta incidència en la salut de la societat andorrana. 
 

Actualment, l’Executiu valora si el professional que se sumi a l’equip ha de ser «un psicooncòleg o bé un psicòleg al s’anirà formant». En tot cas, és «un objectiu» per a l’administració i «més considerant la repercussió que la malaltia té entre la societat» i «la seva creixent presència», així com pel seu caràcter «crònic» en molts casos.
 

Les quatre desenvolupades són únicament les prioritats més urgents per a Assandca. Saravia va descartar «la demanda d’ajudes i subvencions a banda dels 32 euros per trajecte a Barcelona» que ara es retornen i que, per contra, no sufraga ni un quart del cost que té el trasllat per a tractar la malaltia. 

Sobre el Pla Oncològic Nacional, estancat des del seu naixement, Saravia va esperar-ne l’arrencada un cop Álvarez Marfany maduri en el seu recent paper com a ministre de Salut. En aquest sentit, Josep Casals va assentir estar segur que aquesta serà una de les prioritats dins l’agenda del nou titular per la reiterada «dimensió social».

Dret a suprimir la malaltia de l’historial i donar suport al fill/ «Si una persona pateix i supera un càncer durant la infància, no pot ser que als 25 anys no pugui ingressar al cos de la Policia» perquè té antecedents com a malalt de càncer, va denunciar Josep Saravia. És per aquest motiu que el president de Assandca reprèn l’exigència d’actualitzar el marc regulador d’Andorra en benefici del dret a l’oblit pel que fa a determinades qüestions dins de l’historial clínic d’una persona, una norma ja vigent en molts països, com per exemple el veí gal, i que l’associació demana implantar també al país perquè els càncers superats puguin ser suprimits de la història mèdica.

 

La segona de les principals demandes en matèria reglamentària és la necessitat de disposar de temps perquè, per exemple, el pare pugui tenir dura dels fills quan la mare es troba a Barcelona amb el fill que necessita rebre tractament fora del país. Ara per ara, les lleis no contemplen la possibilitat que una persona s’absenti de la feina per motiu d’acompanyament a un familiar malalt de càncer. Per a l’associació, és imprescindible aquesta ‘facilitat’.