PUBLICITAT

Escales-Engordany

Andorra, denominació d’origen

Actualment hi ha gairebé una vintena de productors autòctons al país

Per LÍDIA RAVENTÓS

La productora de la Ratassia de la Carmeta, Eva Gómez, a la fira de productes d’Andorra de la capital.
La productora de la Ratassia de la Carmeta, Eva Gómez, a la fira de productes d’Andorra de la capital. | TONY LARA
Andorra és exteriorment coneguda com a destinació turística amb dos pols atractius principals: la neu i les compres. Tot i així, amb els anys, la diferència de preus que abans cridava als visitants, ha anat minvant fins el punt, segons els propis comerços, que en alguns casos ha desaparegut. En aquest sentit, des de fa un temps es comença a plantejar la idea de no haver de dependre tant del turisme i fomentar el comerç i el consum interior. 
 
A tall d’exemple, el Govern va decidir el darrer Nadal apostar per una campanya de comunicació que incentivés de forma positiva que els consumidors del país compressin i consumissin a Andorra sense que això, segons va declarar el cap de la Unitat de Comerç i Consum, Xavier Granyó, «agradís als visitants». Malgrat que fins ara l’Executiu no ha mesurat l’impacte de les campanyes anteriors, el pressupost destinat a aquesta acció es va incrementar respecte altres anys arribant als 58.000 euros. L’objectiu de tot plegat és incentivar els ciutadans a comprar al país de manera que tingui un afecte dominó i això permeti crear llocs de feina i per tant, augmentar la riquesa del Principat sense tenir una excessiva dependència dels països veïns. 
 
Tot i aquesta i altres iniciatives que s’han dut a terme al país amb la finalitat d’incentivar el consum intern, els productes locals segueixen sent força desconeguts entre els residents. Més enllà de la carn de vedella i les trumfes, són pocs els clients que opten per comprar i consumir de forma habitual alguns dels aliments que es produeixen al país. Sovint, senzillament, perquè no els coneixen o no saben on anar-los a buscar. Tot i que l’oferta és cada cop més gran i que hi ha establiments que han apostat per centrar la seva proposta en els productes de proximitat, la majoria de consumidors coincideixen en destacar que falta més publicitat i comunicació. 
 
Són gairebé una vintena els artesans que actualment comercialitzen el seu producte al país. Entre ells, es poden trobar aliments diversos. Des de formatges, embotits i hortalisses a vins, cerveses o melmelades. També l’exitosa carn de poltre que ha provocat llistes d’espera  i licors tradicionals com la Ratassia. Alguns establiments han decidit incloure els queviures locals en la seva oferta per tal que els clients tinguin, com a mínim, la possibilitat d’escollir. D’altres, han optat directament per especialitzar-se en aliments de proximitat i ecològics. El principal problema que en destaquen els clients és el preu, superior al dels productes que es poden trobar habitualment als supermercats i a les grans superfícies. Els productors insisteixen però, en què la qualitat té un cost i que val la pena creure-hi. 
 
Producció local com a sortida 
 
La crisi econòmica també ha tingut un paper rellevant en el creixement de la producció autòctona, ja que ha suposat una sortida per algunes de les persones que es van quedar sense feina. És el cas de l’Eva Gómez, gerent de L’essència de les valls, una petita empresa que es dedica a produir un licor digestiu tradicional amb nom propi: la Ratassia de la Carmeta. Quan Gómez es va quedar a l’atur va decidir que era el moment idoni per portar a terme un projecte que li rondava pel cap des de feina temps: fabricar Ratassia amb la recepta de la seva tieta àvia. 
 
Amb valentia i empenta, Gómez va començar fent proves a nivell casolà i després va formar-se com a emprenedora. «Vaig fer un pla d’empresa i vaig veure que era viable» explicava orgullosa després de gairebé tres anys de tirar endavant el seu propi negoci i veure com ha anat incrementat la demanda i per tant la producció. «Vaig començar amb 250 litres, l’any passat ja superava els 700 i enguany els 1.000. Estic molt contenta», afirmava. I afegia que les baixes taxes que té l’alcohol al Principat l’ajuden «però si algun dia la legislació canvia, ho notaré». 
 
Malgrat el creixement que ha viscut fins ara, l’emprenedora es mostrava prudent i exposava que «cal saber fins on es pot créixer» ja que a l’empresa únicament hi treballa ella i l’espai del qual disposa també és limitat. Tot i així, assegurava que «l’objectiu és arribar a exportar».
Una meta que comparteixen també altres productors però que encara no han posat en marxa tampoc perquè les fabricacions són limitades i no els permet abastir en condicions la demanda exterior. En algunes ocasions, encara no han pogut cobrir la totalitat del territori andorrà. És el cas del gerent de la cervesa Alpha, Antoni Medina, que han creat set classes de cerveses, una per cada parròquia, lligades a una llegenda pròpia de cada territori. A més, el 2010 van decidir «renèixer» i buscar «un punt diferenciador» per intentar pal·liar el mal de la crisi econòmica. Així, van decidir anar més enllà de la pura producció i van apostar també per la venda directa acompanyada d’un plus com el fet d’oferir música en viu. «La producció és petita, uns 1.600 litres al més, però el local d’Arinsal funciona i a més repartim a comerços i alguns restaurants», desenvolupava Medina. 
 
El gerent de Nectum i El Rebost del Padrí, Pep Escolà, subjectava també que el 2008, amb l’inici de la crisi econòmica, va caldre un replantajament del projecte. «Vam apostar per créixer i vuit anys després, tot i que va ser arriscat i difícil, crec que vam fer bé», atestava Escolà que en aquell moment va prendre la decisió d’agafar un local més gran i elaborar també menjar precuinat. 
 
Escolà recorda els inicis de l’empresa «com una petita aventura» amb la voluntat de «produir el màxim amb productes d’aquí». Més de deu anys després, ja compten amb prop de 40 treballadors, fabriquen unes 80.000 safates de menjars preparats que reparteixen per tot el Principat i tenen servei de càtering. Aquestes dues darreres propostes suposen el gruix econòmic de l’empresa. A part però, també tenen producció pròpia de xarop de pinya d’avet, que es pot trobar a la seva botiga i a alguns supermercats i comerços del país. També distribueixen al sector de la restauració i l’hostaleria. 
Orgullós afermava que la seva història demostra que «es pot fer» i que «la marca d’Andorra ven». L’exportació, com també deia Eva Gómez però, encara queda lluny perquè «no pots assegurar un subministrament constant tot l’any». 
 
El paper del Govern
 
Tots els productors coincideixen en destacar que el Departament d’Agricultura té un paper rellevant sobretot pel que fa a l’assessorament. En el cas de l’Eva Gómez, per exemple, explicava que l’administració li va oferir el curs d’emprenedoria de forma gratuïta el que, certificava, «sempre s’agraeix». 
 
Antoni Medina també opinava que les ajudes «indirectes» del Govern ajuden «tot i que finançament directe no en rebem». Exposa que els recolzen en la promoció, el canvi de logotip o fins i tot amb un auditor que els dóna un cop de mà amb els números. La qual cosa, pensa, «ja està bé». 
 
Tot i així, destaquen juntament amb Pep Escolà, que encara manca comunicació. «El que més funciona ara mateix és el boca a boca i les xarxes socials», fixava Medina. Per la seva banda, Escolà comentava que «la gent té ganes i busca aquests productes però normalment són produccions de baixes quantitats i costa tenir entrada a alguns llocs». Comunicar i arribar a tot arreu amb un bon subministrament és, doncs, la propera parada dels productes andorrans. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT