Ahir la pista Àliga del Tarter despertava deserta, amb gairebé tota la parafernàlia muntada per a la Copa del Món encara a lloc i amb una ressaca dolça després d’un cap de setmana mogut, al qual la festa, com fa quatre anys a Soldeu, va ser complerta en tots els aspectes.

Amb tot aquell panorama melancòlic de fons, encara amb l’eco de la gran festa viscuda, van comparèixer ahir a l’hotel Nòrdic el director general de Grandvalira 2016, Conrad Blanch; el ministre de Turisme, Francesc Camp; el president de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Albert Coma; i el director de cursa de l’organització de la Copa del Món, Jordi Pujol. La intenció era fer un balanç de les frenètiques 48 hores en què Andorra ha estat el melic del món de l’esquí alpí. El resum  és que va ser un èxit rotund, fet que ha comportat una magnífica imatge a nivell de país d’Andorra en el món de la neu. Allà ho ha deixat: és un exemple a seguir en el món de la neu. Camp va acabar el seu discurs amb una frase que justifica l’esforç realitzat: «Més que mai, l’esquí ha estat l’esport nacional del Principat».

 

La broma del «t’acomiado» / El primer a agafar el torn de paraula va ser Coma, qui va anticipar un futur encoratjador a nivell esportiu: «Mimi, malgrat alguna errada, ha fet una bona feina. Sissi i Sara van demostrar potencial per ser a la Copa del Món en un futur. Verdú ha estat onzè al descens dels Mundials. Anem pujant. Una de les grans fites per al 2019 serà tenir un o dos representants». Per acabar, una mica de broma: «Carles Visa: Si al 2019 no tenim cap corredor t’hauré d’acomiadar». El director tècnic li va seguir la broma entre el riure dels assistents: «Gràcies senyor president».

 

Totes les xifres de l’èxit / Blanch es va centrar en les xifres que ha donat la Copa del Món per justificar la gran tasca organitzativa i l’impacte mediàtic, deixant clar que la neu no va poder amb l’espectacle: «Ahir [per diumenge] van venir unes 5.000 persones [10.000 en tot el cap de setmana] que van ajudar a que fos una festa. Com també les 1.400 persones que divendres van veure l’espectacle làser i la baixada de torxes, les 1.200 que van presenciar el sorteig de dorsals al Palau de gel i els 55.000 visitants a la nostra web en dos dies. Els podis han estat repartits amb diferents països [Itàlia, Suïssa, França, Estats Units i Canadà], els equips han entrenat a l’Avet sense problema... Tot això ha ajudat a consolidar la posició de Grandvalira».
 

El director general de la gran cita andorrana va anar més enllà i també va agrair l’aportació de Lindsey Vonn: «Va patir un accident dissabte, va demostrar una enorme capacitat de reacció, l’endemà va guanyar el supergegant i en l’eslàlom va conservar la posició perquè ja tenia els punts que volia. És una fantàstica esportista i ha ajudat molt a fer ressò de la prova gràcies a que és molt activa a les xarxes socials». D’un gran mal en surt un gran bé.
 

Continuant amb les dades, Blanch no va oblidar-se dels mitjans de comunicació, «en especial els d’Andorra pel bon tracte que ens han donat», tot i que van acabar sent 192 acreditats que van expandir la gran cita per tots els racons del món. També va recordar «els 900 convidats VIP, els 100 treballadors d’Ensisa, els 190 voluntaris de pista i els 90 de fora pista, els 55 membres de la seguretat i prevenció, els 38 sanitaris, i els 56 efectius que van ajudar al pla B per les condicions meteorològiques adverses». En total, uns 1.700 acreditats als quals va agrair el seu gra de sorra d’aportació: «Ha estat un privilegi veure la implicació de tothom per fer possible la Copa del Món».

 

Cinc de cinc en mal temps / Poc li quedava per dir a Camp, qui va recordar: «Portem un cinc de cinc. Els tres dies de Soldeu 2012 més el 2 del Tarter... Cinc vegades que ha fet mal temps però que s’han compensat amb una gran part esportiva». Camp va veure la Copa del Món com «una gran operació de país» amb tres punts forts: «A nivell extern, gràcies a les audiències [encara no hi han xifres], a nivell organitzatiu perquè amb la FAE, s’ha demostrat ser una gran seu i a nivell intern perquè és una injecció d’autoestima per la bona feina i perquè el país, com es veia a la grada, també s’ha bolcat al màxim». En definitiva, la complicitat. Aquesta ha estat la clau.