Dotze andorrans estan inscrits al Half Ironman 70.3 Barcelona que es disputarà el pròxim 22 de maig a Calella. Un d’ells, però, hi participarà envoltat per unes connotacions especials. Es tracta d’Eloy Garcia, aquell fisioterapeuta, nedador, expresident del Club Triatló Serradells i triatleta que a l’octubre del 2012 li van extraure un tumor cerebral amb una taronja de gran.
 

Allò, evidentment, li va canviar la vida radicalment. Un esportista que lluitava per una plaça olímpica passava al llit de la nit al dia i no podia ni moure un dit, amb una hemiplegia –paràlisi– a la part esquerra del cos provocada per un ictus. Però, tossut com és ell, es negava a viure en aquell estat i a base de fer esport, va passar a la cadira de rodes, a caminar amb crosses, a caminar sense elles, a córrer, nedar, fer bicicleta... Fins que es va apuntar a la Triatló de Sant Pol al setembre del 2013, ni un any després d’haver passar per quiròfan. Va quedar últim amb diferència, però també el primer pas del seu retorn a la competició.
 

Des de llavors ha fet diverses triatlons de la modalitat esprint –750 metres de natació, 20 km. de ciclisme i 5 km. de cursa a peu– i el pròxim 22 de maig vol pujar un altre esglaó dins els seus límits i realitzar el Half Ironman de Calella, amb 1,9 km. de natació, 90 de ciclisme i 21 de cursa a peu. «Passo d’una hora competint a entre vuit o nou», assenyala. A base d’entrenaments i de conèixer el seu cos, ha anat aprenent a fer distàncies cada vegada més llargues: «Jo tinc una contracció involuntària a mans i peus, estàs com agarrotat, com si tinguessis una rampa, i per tant, simplement per caminar, haig de pensar. No puc fer-ho com una acte reflex. Amb tot, aprens a buscar una col·locació dels peus perquè l’engarrotament no m’afecti. Tot és nou al principi, però aprens a conviure amb el que tens i busques coses perquè t’afecti el menys possible», argumenta.
 

Paral·lelament a la seva recuperació esportiva, Garcia va adquirir una sensibilització i un grau de compromís enorme amb tot allò relacionat amb els danys cerebrals arran del que li va passar. Les xarxes socials eren l’eina principal per emetre missatges de conscienciació a través de missatges, notícies, vídeos i tot el que trobés, sense que això passés desapercebut: «Tinc molts amics de ‘facebook’ que estan afectats», assenteix. Diguem que el –ja es pot dir així des de fa un bon temps– triatleta andorrà ha anat fent soroll i generant una publicitat viral al web creat per Mark Zuckerberg que no ha passat desapercebuda per a l’associació espanyola Fre al ictus. «M’agrada explicar que l’esport és una de les millors maneres de lluitar contra els danys cerebrals, també la nutrició, el portar una vida sana. I tracto de que aquest missatge arribi al màxim de persones possible. Així que amb Fre a l’ictus tenim una filosofia de la vida similar. Ells volen que es parli de la malaltia perquè és un tema que afecta a una de cada sis persones, que segons un estudi de l’OMS s’està multiplicant, jo també vull ser un altaveu i per això han considerat que sóc el perfil idoni per ser l’ambaixador».
 

D’això no fa ni un mes i Garcia no ha dubtat a dir que sí. Ell és ara una de les imatges fortes d’aquesta entitat. No hi ha dubte que la seva labor a les xarxes i la seva història de superació l’han dut a ser un exemple per a qualsevol que tingui aquesta malaltia tot i que ell es treu mèrit. «A mi em van extirpar la part motor però no ha estat cap miracle recuperar-la. Aquest exercici es basa en que no és més que estimular una sèrie de neurones per recuperar tot allò que he perdut. Allò es diu es diu plasticitat neuronal i l’eina més important per guanyar-ne és l’esport. A més ajut a nivell mental, el cos està millor. El ‘mens sana i corpore’ sano és una gran veritat».
 

Ja té clar quin serà el seu primer acte com a ambaixador de Fre a l’ictus: el Half Ironman de Calella. Portarà el mallot de l’associació i el culot del seu club, el Serradells. «Ja estava apuntat des de feia temps, porto quatre mesos entrenant i és un repte brutal per a mi, perquè lluito contra el ‘crono’, les seqüeles i la medicació que prenc. El millor escenari per promoure els danys cerebrals», assegura abans d’afegir que acabar no tindrà importància per a ell: «Em veig amb cor de ser ‘finisher’, però no penso fer cap èpica. No sabia córrer i ja en sé i la meva epilèpsia s’ha reduït en un 80% així que jo ja em sento guanyador. Creuar la meta no significa res».
 

Garcia ha tingut obstinació per sortir del llit, aixecar-se de la cadira de rodes, córrer, fer bicicleta, natació, augmentar les distàncies i fixar-se reptes de superació cada vegada més difícils. Però també ha tingut obstinació per ser agraït i tractar de retornar d’alguna manera tota l’ajuda rebuda durant els darrers tres anys i mig. Aquí és on recorda la família i els amics, amb els quals comparteix el dia a dia, però també L’Associació de Minusvàlids i Disminuïts d’Andorra (Amida). El van ajudar quan no sabia com conviure amb l’hemiplagia i ara que es veu capacitat, Garcia vol promoure alguna iniciativa per ells. «Em sento en deute, perquè al Principat no hi ha ningú més que pugui ajudar els que tenen aquesta malaltia».
 

La que té muntada és ben grossa. Com la marató de TV3 d’aquest any va de danys cerebrals adquirits, ell aprofitarà per fer unes setmanes abans unes jornades d’una setmana amb una bicicletada popular, una xerrada de nutrició – «el 70% de la recuperació m’ha vingut per la dieta que faig. Em van trobar un tumor del tamany d’una taronja i ara és de gran com una moneda de dos euros», insisteix– a càrrec d’un personatge de renom en aquest camp com és Xevi Verdaguer, també un altre expert en la matèria com és Carles Capdevila, per parlar sobre com afrontar situacions adverses i fins i tot portar al monologuista i actor de moda Dani Rovira, el de Vuit cognoms bascos, que és una de les imatges de Fre a l’ictus, er fer un monòleg. Tot allò servirà per fer una recaptació que entregarà íntegra a Amida i a més, vol que quedi immortalitzat en un reportatge de 20 minuts que, com no, vol difondre a través de les xarxes socials i si pot, a la Televisió d’Andorra.
 

Aquests esdeveniments solidaris no són nous per a Garcia, que, per exemple, ja havia estat partícip del Repte 226 d’ajuda contra el càncer o de la recaptació de joguines del Club Serradells amb Càritas Andorra. Per a ell, «qualsevol esforç és poc».