Era l’any 1997 quan Xavier Teixidó i Carles Font competien per primera vegada en Copa del Món. Eren els primers corredors de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) que eren presents en una competició d’elit mundial. Va ser a la Maratón Alpino Madrileño, en la qual Teixidó va ser setè. Ara, gairebé 20 anys després, deixarà de formar part del circuit de Copa del Món, les Skyrunner World Series i, per conseqüència, de l’equip de la FAM, tal i com obliga el reglament en cas de no formar part de les curses del circuit. 
 

«No vull fer Copa del Món i em vull treure aquesta pressió que comporta», argumenta Teixidó, que puntualitza que s’aparta també de la FAM perquè el reglament ho dicta d’aquesta manera i no perquè ho vulgui ell. El corredor de muntanya seguirà realitzant competicions de la seva especialitat, però serà purament per plaer i no tant a nivell competitiu. La següent cursa serà la Mític de l’Andorra Ultra Trail, de 112 km, la qual es va embutxacar el 2014. Seguirà fent curses per Andorra, com la Casamanya Extrem, la qual comenta que «m’agrada molt», o algunes fora del Principat, com l’Ultra de Chamonix. «Ara, el dia abans de la Mític, potser m’aixeco i penso que no em ve de gust fer-la i no quedaré malament amb ningú», explica Teixidó per raonar la seva decisió d’apartar-se del circuit de la Copa del Món. L’andorrà també assenyala que tindrà més temps per a les seves coses que fins ara ha deixat de banda a causa de l’alta competició, com estar amb la família, viatjar o fer altres esports.
 

El que té clar és que seguirà vinculat amb el muntanyisme sempre que pugui. De fet, confessa que voldria fer d’entrenador: «M’agradaria ajudar als joves. Si se m’ofereix, l’oportunitat ho faria encantat sempre que a la FAM els interessi». 

 

El dia que va quedar coix / Són molts els moments de competició en Copa del Món que han deixat empremta en la seva carrera, però hi va haver un que va marcar més a Teixidó, i també a molts altres corredors d’Andorra. Va ser el 7 de setembre del 2003 quan el doctor Marcel Escoda, l’únic especialitzat en l’esport en aquella època del país, va tenir un accident que li va costar la vida quan competia al Critèrium de Berguedà amb el seu vehicle. Aquell dia, Teixidó competia a Cervinia una prova de Copa del Món. «Va ser una data molt important. Era el meu millor amic i vaig quedar coix perquè era algú que sempre estava allà. Es podria dir que no he tornat a tenir un entrenador mai més», recorda el corredor, que aquell dia va obtenir una vuitena posició en l’any que va ser cinquè en el circuit mundial, tot i que «el resultat va ser el menys important». 
 

A nivell de competició, un segon lloc a Grècia en Copa del Món o un tercer a Berlín en les competicions en la pujada d’edificis són els resultats més destacats amb què compta al seu currículum, entre altres. 
 

Per altra banda, Xavi Teixidó seguirà entrenant a diari amb el seu germà Ferran, que «segueix motivat» i continuarà competint en les Skyrunner, en la qual l’any passat va fer un podi. El gran dels germans Teixidó penja les bambes però no definitivament, ja que la seva vinculació amb l’esport no acabarà mai.