El vi del Pirineu es reivindica
Una desena de cellers obren les seves portes als visitants i ofereixen degustacions
Fa 40 anys la vinya pràcticament havia desaparegut dels Pallars i avui en dia hi ha tornat amb força amb nous cellers que reivindiquen la qualitat dels seus vins. Aquest cap de setmana l’aparador dels vins elaborats en altura s’ha trobat a Talarn, al Pallars Jussà, on s’ha celebrat la 6a Fira del Vi del Pirineu. Dissabte al matí una desena de cellers von obrir les seves portes als visitants i diumenge van oferir degustacions lligades a la cuina pallaresa. L’esdeveniment té com a objectiu aglutinar els productors que elaboren vi a la zona pirinenca i prepirinenca i alhora promocionar l’enoturisme en aquestes comarques. Al Pallars creixen cada any les hectàrees plantades de vinya, sobretot per efecte del canvi climàtic. Els experts, elaboradors o consumidors, coincideixen que els vins d’altura són més frescos, influïts pel sòl calcari, l’altura i el contrast de temperatures.
Dissabte el programa va començar amb visites als cellers del Pallars. En concret, els visitants van poder conèixer de ben a prop l’elaboració del vi al Castell d’Encús (Talarn), Vila Corona (Vilamitjana, Tremp), Mas Garcia Muret (Llimiana), Terrer de Pallars (Figuerola d’Orcau), Xic’s de Cal Borret (Figuerola d’Orcau), el Vinyer (Fígols de Tremp) i el celler Miquel Roca (Sant Cristòfol de la Vall, Gavet de la Conca), al Pallars Jussà, i també a la Batlliu de Sort (Olp), al Pallars Sobirà. Al migdia es va fer un vermut musical a la plaça de Talarn i els actes van continuar a la tarda-nit amb visites als cellers particulars de la població i un sopar a peu dret amb música en directe.
Una vintena de persones d’arreu de Catalunya van participar a la visita guiada que es va organitzar a un dels cellers que porta més anys treballant a la comarca, el del Castell d’Encús, que va estrenar les plantacions al 2003. Ara té 27 hectàrees plantades a una altura d’entre 1.000 i 1.300 metres, majoritàriament a la part alta de Talarn i també a Santa Engràcia i la Vall Fosca. Treballen amb deu varietats diferents i produeixen entre 70.000 i 80.000 ampolles anuals. El seu fundador, Raül Bobet, s’ha mostrat molt satisfet d’haver apostat pel Pallars, amb «els avantatges i els inconvenients que això comporta». Com a aspectes negatius assenyala les dificultats logístiques, les pedregades i el fet que l’altura i la meteorologia sovint fa que no pugui madurar tot el raïm i alguna part quedi desaprofitada. Malgrat això, les mateixes característiques del terreny afavoreixen l’obtenció d’un vi «amb unes aromes i una finor que altrament no es podrien aconseguir». Tot i que els vins del Pirineu i prepirineu són cada vegada més apreciats, Bobet també reconeix que «és una zona on hi ha molt treball experimental, cobreix molts microclimes, i es necessitaran encara com a mínim set o vuit anys més perquè cada celler pugui afinar el seu propi estil i que els vins en global tinguin una personalitat més concreta». L’enòleg del celler, Israel Julián, ha comentat que la viticultura d’alta muntanya està molt relacionada amb l’increment global de temperatura derivat del canvi climàtic. «Això ha fet que determinades varietats que abans estaven adaptades climàticament a una zona ara tinguin problemes, per exemple, per assolir el grau òptim de maduració; per tant, es tendeix a traslladar les vinyes a més altura i així compensar la temperatura», ha explicat. Entre les varietats que millor s’adapten al Pallars hi ha el Cabernet Sauvignon, el Merlot, el Riesling o l’Albariño. Julián també ha comentat que els vins d’altura «són més frescos i tenen una gran progressió comercial» ja que contrasten amb els vins més antics de les denominacions tradicionals com Rioja que, segons l’enòleg, «ja no agraden tant». Per això, els considera ideals «per a un públic jove, que comença a introduir-se al món del vi». Precisament la frescor és també la principal virtut que han destacat amants del vi que han participat a la visita guiada al celler. És el cas de l’Idu, una noia del Priorat que treballa en un celler i que coneix bé el món de la viticultura. «El vi del Pallars és molt més fresc, i les varietats són molt diferents», ha comentat. De fet, al Pirineu i prepirineu després de la filoxera no van quedar varietats autòctones, actualment són pràcticament totes importades, a diferència del Priorat, on hi ha la garnatxa i la carinyena.
L’alcalde de Talarn, Lluís Oliva, ha remarcat que el canvi climàtic i les excel·lents condicions del sòl del Pallars fa que la zona sigui òptima per a les plantacions de vinya, que estan en un «creixement continu». «No es pot oblidar que la conca de Tremp havia estat el celler del Pallars abans de la filoxera», ha recordat, i ara aquest sector està en expansió i «ens està portant noves empreses i noves formes de vida que afavoreixen l’assentament de gent al territori».Degustacions de vi i de cuina pallaresaAquest diumenge a partir de dos quarts d’onze i fins al migdia s’instal•laran al centre de Talarn els estands de la dotzena de cellers que participen a la fira. Les degustacions de vins es podran acompanyar de plats de cuina pallaresa elaborats per restaurants de la comarca.A banda dels pallaresos, al certamen també hi haurà representats tres cellers andorrans, Casa Beal i Borda Sabaté de Sant Julià de Lòria, i Casa Auvinya d’Andorra la Vella. Aquest any, com a iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus i l’Associació de Fires de Vi de Catalunya, també s’ha convidat el Celler Comalats de l’Ametlla de Segarra.Marxa BTT Talarn Vi BikeD’altra banda, com a novetat, aquest dissabte s’ha fet la primera Marxa BTT Talarn Vi Bike Lleida. Una marxa que ha permès descobrir el paisatge pallarès i l’entorn de la vinya. S’han organitzat dos recorreguts: un de 47 quilòmetres i 1.200 metres de desnivell i l’altre de 32 quilometres i 600 metres de desnivell. Hi ha hagut uns 200 inscrits.
Dissabte el programa va començar amb visites als cellers del Pallars. En concret, els visitants van poder conèixer de ben a prop l’elaboració del vi al Castell d’Encús (Talarn), Vila Corona (Vilamitjana, Tremp), Mas Garcia Muret (Llimiana), Terrer de Pallars (Figuerola d’Orcau), Xic’s de Cal Borret (Figuerola d’Orcau), el Vinyer (Fígols de Tremp) i el celler Miquel Roca (Sant Cristòfol de la Vall, Gavet de la Conca), al Pallars Jussà, i també a la Batlliu de Sort (Olp), al Pallars Sobirà. Al migdia es va fer un vermut musical a la plaça de Talarn i els actes van continuar a la tarda-nit amb visites als cellers particulars de la població i un sopar a peu dret amb música en directe.
Una vintena de persones d’arreu de Catalunya van participar a la visita guiada que es va organitzar a un dels cellers que porta més anys treballant a la comarca, el del Castell d’Encús, que va estrenar les plantacions al 2003. Ara té 27 hectàrees plantades a una altura d’entre 1.000 i 1.300 metres, majoritàriament a la part alta de Talarn i també a Santa Engràcia i la Vall Fosca. Treballen amb deu varietats diferents i produeixen entre 70.000 i 80.000 ampolles anuals. El seu fundador, Raül Bobet, s’ha mostrat molt satisfet d’haver apostat pel Pallars, amb «els avantatges i els inconvenients que això comporta». Com a aspectes negatius assenyala les dificultats logístiques, les pedregades i el fet que l’altura i la meteorologia sovint fa que no pugui madurar tot el raïm i alguna part quedi desaprofitada. Malgrat això, les mateixes característiques del terreny afavoreixen l’obtenció d’un vi «amb unes aromes i una finor que altrament no es podrien aconseguir». Tot i que els vins del Pirineu i prepirineu són cada vegada més apreciats, Bobet també reconeix que «és una zona on hi ha molt treball experimental, cobreix molts microclimes, i es necessitaran encara com a mínim set o vuit anys més perquè cada celler pugui afinar el seu propi estil i que els vins en global tinguin una personalitat més concreta». L’enòleg del celler, Israel Julián, ha comentat que la viticultura d’alta muntanya està molt relacionada amb l’increment global de temperatura derivat del canvi climàtic. «Això ha fet que determinades varietats que abans estaven adaptades climàticament a una zona ara tinguin problemes, per exemple, per assolir el grau òptim de maduració; per tant, es tendeix a traslladar les vinyes a més altura i així compensar la temperatura», ha explicat. Entre les varietats que millor s’adapten al Pallars hi ha el Cabernet Sauvignon, el Merlot, el Riesling o l’Albariño. Julián també ha comentat que els vins d’altura «són més frescos i tenen una gran progressió comercial» ja que contrasten amb els vins més antics de les denominacions tradicionals com Rioja que, segons l’enòleg, «ja no agraden tant». Per això, els considera ideals «per a un públic jove, que comença a introduir-se al món del vi». Precisament la frescor és també la principal virtut que han destacat amants del vi que han participat a la visita guiada al celler. És el cas de l’Idu, una noia del Priorat que treballa en un celler i que coneix bé el món de la viticultura. «El vi del Pallars és molt més fresc, i les varietats són molt diferents», ha comentat. De fet, al Pirineu i prepirineu després de la filoxera no van quedar varietats autòctones, actualment són pràcticament totes importades, a diferència del Priorat, on hi ha la garnatxa i la carinyena.
L’alcalde de Talarn, Lluís Oliva, ha remarcat que el canvi climàtic i les excel·lents condicions del sòl del Pallars fa que la zona sigui òptima per a les plantacions de vinya, que estan en un «creixement continu». «No es pot oblidar que la conca de Tremp havia estat el celler del Pallars abans de la filoxera», ha recordat, i ara aquest sector està en expansió i «ens està portant noves empreses i noves formes de vida que afavoreixen l’assentament de gent al territori».Degustacions de vi i de cuina pallaresaAquest diumenge a partir de dos quarts d’onze i fins al migdia s’instal•laran al centre de Talarn els estands de la dotzena de cellers que participen a la fira. Les degustacions de vins es podran acompanyar de plats de cuina pallaresa elaborats per restaurants de la comarca.A banda dels pallaresos, al certamen també hi haurà representats tres cellers andorrans, Casa Beal i Borda Sabaté de Sant Julià de Lòria, i Casa Auvinya d’Andorra la Vella. Aquest any, com a iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus i l’Associació de Fires de Vi de Catalunya, també s’ha convidat el Celler Comalats de l’Ametlla de Segarra.Marxa BTT Talarn Vi BikeD’altra banda, com a novetat, aquest dissabte s’ha fet la primera Marxa BTT Talarn Vi Bike Lleida. Una marxa que ha permès descobrir el paisatge pallarès i l’entorn de la vinya. S’han organitzat dos recorreguts: un de 47 quilòmetres i 1.200 metres de desnivell i l’altre de 32 quilometres i 600 metres de desnivell. Hi ha hagut uns 200 inscrits.